"Quan veia el Kilian Jornet o la Núria Picas a Bagà sempre deia que m'encantaria ser com ells"

Jan Torrella (Bagà, 2004) es va enamorar de l’esport a casa, cada tardor, veient passar alguns dels millors atletes de muntanya del planeta pels carrers del seu poble. Ara, entrena i comparteix passió amb molts d’ells, i des de fa una setmana i mitja forma part de la història del trail estatal després de proclamar-se campió d’Europa d’Up&Down.

M’agradaria començar recordant-li la darrera frase del seu documental: "Tinc dubtes, com qualsevol atleta, però si gaudeixo del procés i busco la meva millor versió, els resultats arribaran". Sembla que li ha anat bé aquest enfocament...

La veritat és que sí. Sempre he intentat no obsessionar-me amb els resultats, la resta d’esportistes o els entrenaments. M’agrada anar dia a dia, gaudir de cada entrenament com si fos el primer i confiar en el procés. Això és el que em porta inconscientment a tenir un bon rendiment a les curses.

Tan bé que s’ha proclamat campió d’Europa d’Up&Down. Ja ho ha pogut digerir?

La veritat és que m’està costant una mica, encara ara ho penso i no m’ho acabo de creure (riu). Des que vaig començar en el món del trail ho veia com un somni inaccessible, i ara s’ha fet realitat.

Hi anava amb molta il·lusió, doncs...

I tant, la veritat és que quedant segon o tercer també hagués estat com una victòria per mi. Però és que primer... Davant ja no tens ningú, és increïble quan ho penses (torna a riure) i el fet d’haver-ho aconseguit em fa estar molt content.

Sobretot tenint en compte que era una de les curses amb rivals de més nivell en què ha competit...

Moltíssim, hi havia molta densitat de corredors, sobretot especialitzats en distància curta, on sempre hi ha molt nivell tant en mundials com europeus. És cert que hi faltaven els africants o corredors d’Estats Units, però la resta hi eren gairebé tots.

Van ser molt emocionants els moments previs a la cursa?

El cert és que estava a la sortida i pensava que no quedaria ni top-10 tenint en compte els corredors que hi havia. Després vaig començar a córrer i m’ha anat molt bé. De fet, m’anava motivant cada vegada més.

Ha estat el corredor més jove del top-20. Un fet que li dona més mèrit ja que en aquestes proves, l’experiència és sempre un grau...

Exactament, sembla que pel fet de ser tan curtes [esforços d’una mica més d’una hora] hagis d’anar a tope tota l’estona. Però és molt fàcil passar-te, i si comences massa fort costa molt de remuntar.

Com va plantejar la cursa per evitar pagar el sobreesforç?

Vaig ser conservador a l’inici. Ho havia parlat amb l’entrenador i estava al voltant del top-20. A la primera pujada vaig començar a avançar corredors, a la segona ja em vaig posar entre els cinc primers i a l’última vaig atrapar els tres primers. Va ser una cursa molt progressiva. El fet d’anar atrapant corredors era un cop de motivació que em feia sentir cada vegada millor.

Ha passat una mica més desapercebut, però ja venia de ser setè a l’Uphill. Un altre gran resultat...

Sí, aleshores ja em vaig trobar molt bé, tot i que a la meitat de la pujada vaig patir muscularment. Vaig poder remuntar-ho, però hi havia molt de nivell. A més, un dels meus punts forts és la baixada. Així i tot, fer top-10 en una modalitat que no treballem massa em va fer sentir amb molta confiança i em va donar molta seguretat de cara a diumenge.

De moment se centra sobretot en curses explosives. Té previst continuar en aquestes distàncies o es planteja experimentar?

Ara mateix em moc sempre entre els 15 i els 25 quilòmetres. És cert que alguna està al voltant dels 30, però no gaires. Vull aprofitar aquestes distàncies ara que soc jove i explosiu. A mesura que vagi creixent, intentarem anar augmentant la distància cap a les proves de marató i més endavant l’ultradistància. Però a llarg termini, quan vegi que no soc competitiu en les curtes.

L’última de l’Europeu. Suposo que era un dels seus objectius de la temporada...

Era la quarta cursa de la temporada i una de les marcades com a objectiu principal. Ara hem fet una petita aturada i ara tornarem a treballar de nou per encara els objectius de l’estiu i final de temporada.

M’ha fet l’assistència, quins són els seus propers objectius?

Al juliol faré a la Vall d’Aran la cursa curta dins del calendari UTM, que serà la prova simulacre per preparar les Golden Series d’Àustria el primer d’agost. També tinc previst fer l’ETC de Chamonix, la prova curta de l’UTMB, i després ja vindré cap a casa, a l’Ultra Pirineu. Intentaré fer tant la Mitja com la Nit. Tot això, per acabar la temporada la final de les Golden a Corea.

Ara que parlava de casa, va començar a córrer després de la pandèmia i gràcies a l’Ultra Pirineu...

Exactament, el fet de veure des de petit l’Ultra Pirineu des de casa, amb el Kilian [Jornet], la Núria [Picas] i tots els corredors que hi han participat feia que digués que m’encantaria ser com ells. La setmana següent sortia 3 o 4 dies a córrer per la muntanya, però després seguia jugant a futbol. La pandèmia va ser el punt d’inflexió, el moment de fer el pas i començar a entrenar de manera seriosa.

Un aspecte positiu d’aquella època més aviat fosca...

Totalment, em va fer enamorar de l’esport. Sortia a entrenar cada dia, primer sense tenir-ne ni idea i després amb un entrenador. A més, la meva família m’ha inculcat molt la muntanya des de petit, i d’alguna manera em vaig retrobar amb la muntanya.

Qui eren els seus referents quan va començar?

En tenia molts, el Kilian, la Núria, el Jan Margarit... Ara, per sort, molts d’ells els puc conèixer i compartir experiències, i s’han convertit en referents com a persones. Són el motor que em fan seguir dia a dia.

Combina la vida d’alt nivell amb estudiar CAFE, ja s’ho atrapa tot?

Tinc la sort que em donen moltes facilitats. Acostumo a fer avaluació única i només hi he d’anar per les pràctiques obligatòries i els dies d’examen. Em falta un any i llavors miraré de fer un màster. Ara ajudo nanos a entrenar gràcies a tot el que he après. M’encanta la fisiologia, els estímuls, el descans... I puc aplicar el que aprenc en el meu dia a dia.

Subscriu-te per seguir llegint