El Barça dispara un 51% els ingressos per seient

La temporada 2025-2026 del Barça ha sigut triomfant sobre la gespa i també ha tingut un reflex en els ingressos que ha obtingut el club per la venda d’entrades. L’entitat blaugrana, immersa en una complexa situació financera arran del deute que arrossega, ha trobat en aquest apartat comercial un respir. Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, del mateix grup editorial que Regió7, el Barça ha arribat als 142 euros d’ingressos per seient, cosa que representa un espectacular salt del 51% respecte als 94 euros de la 2024-2025.

Aquesta dada és una de les més destacades pel que fa a l’impacte del dolç moment esportiu que viu el Barça de Flick en els ingressos. El de facturació per seient és un indicador que mesura el que factura cada localitat disponible a l’estadi, tant si es ven com si no. A aquesta millora s’hi ha arribat per l’increment de les vendes en diferents apartats.

Un negoci a l’alça

La informació que gestiona el club apunta que en el negoci de single tiquets, que inclou entrades normals, localitats vip i comissió per la gestió de la venda, s’han assolit unes vendes de 83,3 milions d’euros. S’hi ha d’afegir els 40,7 milions del que al club es coneix com a seasonal i que inclou hospitality i el business club. Els dos conceptes sumats donen uns ingressos de 124 milions, cosa que millora en un 35% els 91,7 milions de la temporada 2024-2025.

Pel que fa a l’aforament regular (entrades generals i per a un sol partit), el Barça ha ingressat 67 milions d’euros, gairebé al nivell dels 69 milions de l’any passat, quan, a diferència d’aquest, es va disputar la semifinal de la Champions. Aquest any hi ha hagut un altre hàndicap, com ha sigut la disputa dels partits de Lliga contra el València i el Getafe al Johan Cruyff, amb aforament per a només 6.000 espectadors i que va ser íntegrament per a socis i sense venda d’entrades.

Hospitality, que són els serveis vip per als aficionats, ha generat 24,5 milions d’euros, cosa que, destaca el Barça, reforça "el posicionament prèmium i el pes creixent dels productes d’alt valor". Per la seva banda, personal seat licenses i la nova hospitality han aportat uns 16,1 milions més.

Diversificació

A les oficines del club consideren que aquesta combinació del negoci de gran volum (la venda d’entrades) i el prèmium ha donat lloc a una estratègia "cada vegada més diversificada, sostenible i orientada a maximitzar l’ingrés per client".

Els 124 milions obtinguts no només queden molt per sobre dels 91 milions de la primera temporada de Flick, sinó que també donen lloc a un important superàvit pressupostari: en els comptes de la temporada, el club va calcular que podria arribar als 119 milions, de manera que ha quedat un 4,2% per sobre.

El club destaca que per arribar a aquestes xifres ha tingut una dificultat afegida, ja que s’ha vist en la conjuntura de gestionar tres estadis diferents: el Johan Cruyff, on va començar la temporada; l’Olímpic Lluís Companys, que va reestrenar el 28 de setembre i va acomiadar (per segona vegada) el 2 de novembre, amb un total de cinc partits disputats aquesta temporada, i el Camp Nou, on l’equip va tornar el 22 de novembre, inicialment amb una capacitat per a 45.000 espectadors. Va jugar en aquestes condicions durant 11 partits, fins que el 15 de març, dia de les eleccions, es va beneficiar de l’esperat permís de l’Ajuntament de Barcelona per augmentar l’aforament fins als 62.000 espectadors. Va ser així com va acabar la temporada, amb un total de vuit partits.

Tres estadis plens

La informació de què disposa el Barça també destaca el creixement de l’assistència en els enfrontaments que l’equip ha jugat com a local. Si en la 2024-2025 el conjunt blaugrana va arribar a un 91% d’assistència, aquesta temporada ha millorat la dada i l’ha elevada fins al 94% de l’aforament. De fet, hi va haver només tres partits en què va quedar per sota del 90%: contra l’Eintracht a la Champions –al Camp Nou, en un partit exclusiu només per als socis– i els de Lliga contra el Girona i l’Elx a l’Estadi Olímpic.

Cal destacar que les dades obtingudes pel club no inclouen els partits de quarts de final i semifinals de l’equip femení, que es van saldar amb plens històrics (i golejades) contra el Reial Madrid i el Bayern de Múnic.

Les dades amb què treballa el club desfan a més el relat que ha sorgit en els dos últims anys d’exili forçós per les obres del Camp Nou: això indica que l’estadi on jugava el Barça com a local s’havia convertit en una atracció turística més, amb més visitants estrangers que no pas aficionats locals. El cas és que els socis han representat aquesta temporada el 70% dels assistents al modernitzat Spotify Camp Nou; en canvi, en la temporada passada (jugada íntegrament al Lluís Companys de Montjuïc) els socis eren un 56%.

En els últims anys l’economia del Barça ha passat per una situació crítica, si bé ha millorat progressivament l’últim any. El principal problema és el deute del club, que arriba als 2.500 milions, dels quals 1.450 corresponen al projecte de reforma del Camp Nou i que teòricament s’autofinançaran amb els nous ingressos que generarà l’estadi.

Nou director financer

Tal com va publicar el diari Ara, i en una informació que el club no ha desmentit, ara hi ha la possibilitat que es produeixin sobrecostos per valor de 400 milions per culminar la remodelació del coliseu blaugrana, que anirà reobrint la tercera graderia per fases el curs vinent, per després col·locar la coberta. Per afrontar la complexitat de la situació, el club ha contractat recentment un nou director financer: es tracta de Sergio Serrano, procedent de Banc Sabadell, expert en reestructuracions i negociacions complexes i que tindrà en Goldman Sachs un dels seus principals interlocutors.

Tendència positiva

La informació sobre la venda de localitats que fa pública EL PERIÓDICO aquest dissabte va de bracet amb altres indicadors que apunten que el club, pel que fa a ingressos, ha agafat impuls. En la recent jornada de la Deloitte Football Money League, que analitza els clubs amb més ingressos del planeta, ja va quedar de manifest que el Barça reconquereix posicions. En la temporada 2024-2025, el Barça va tenir unes vendes de 975 milions (un 27% més que la campanya anterior) i va tornar al podi per primera vegada en un lustre: va ser el segon equip amb més facturació del món, al darrere del Reial Madrid. La pujada tenia el mèrit afegit d’haver-se produït amb l’equip jugant al Lluís Companys.

També la UEFA ha ratificat aquesta tendència positiva. Un estudi recent de l’organització situa el Barça com a líder del rànquing d’ingressos per equipaments i marxandatge: arriba als 277 milions d’euros. En aquest cas, el segon de la llista és el Reial Madrid, amb 231 milions d’ingressos per aquest concepte.

Un problema de despeses

El gran repte econòmic del club consisteix a tornar a guanyar diners i posar fre a l’augment de despeses. En la temporada 2024-2025, aquesta partida va créixer un 11%, amb tres partides assenyalades: els salaris esportius van créixer un 6%, fins als 534 milions; els no esportius van pujar un 10%, fins als 76 milions, i finalment les anomenades despeses de gestió es van disparar un 31%, fins als 281 milions d’euros.

Així, en les dues últimes temporades, totes dues plenes d’èxits esportius, el Barça ha sigut incapaç de guanyar diners: en la 2023-2024 va tenir unes pèrdues de 91 milions d’euros i un any després es va quedar en els 17 milions de números vermells.

Subscriu-te per seguir llegint