Manresa retroba la seva Copa del Món de futbol de quilòmetre zero

És probable que el Mundialet Intercultural de futbol de Manresa no aculli cap selecció del Regne Unit perquè la puntualitat no es troba entre les seves virtuts. Ni tampoc la de Suïssa. Però no fa cap falta perquè tots els que hi prenen part s'ho passin bé cada any. Les 22 edicions del certamen són tan sols una menys que les que, amb la que s'està fent ara, s'han organitzant de la Copa del Món de la FIFA. Si bé, com apuntava aquest dissabte a la tarda el sempitern animador del campionat, Jorge Eliecer Pulido, aquí no es retroba tothom cada quatre anys, sinó cada dotze mesos.

La calor ha presidit la cerimònia inaugural tot i que, tot sigui dit, l'airet que sol córrer pel Congost, i la gran visera de la tribuna, fan l'estona suportable, sobretot al públic. El Mundialet torna a casa després d'un any d'exili al Gimnàstic Parc per les obres de l'enllumenat de l'estadi gran del juny i el juliol passat. A més, com en els tornejos internacionals i de prestigi, s'hi ha unit una subseu, la del camp de les Cots, casa de l'ONG Diapo, ànima de la celebració.

I és que no és senzill aplegar prou jugadors per omplir calendaris de sis caps de setmana, i alguns divendres, d'ara fins a final de juliol. Un total de 24 formacions, algunes representatives de les persones que viuen a Manresa i que van marxar de casa seva i d'altres, amb noms exòtics com Qatar o Dinamarca, amb aquells que també hi volen participar i que ja han trobat plena la selecció d'on procedeixen. El que compta és passar-ho bé, tant li fa si els representants dels Països Baixos porten la bandera a l'inrevés en l'estrena de la competició. O si els d'Espanya, com diu una adaptació lliure del seu himne, la porten aguantada amb una canya, un fet que s'ha convertit en realitat aquesta tarda.

Així, mentre els aspersors es connectaven per permetre que la pilota rodés per l'herba sintètica del camp i aquesta no fos massa abrasiva per als jugadors, les autoritats feien cap al centre del camp per als parlaments. No hi podia faltar Moctar Thera, el fundador de Diapo i cor del torneig.

Torneig de ciutat

Ha volgut donar gràcies a l'Ajuntament, que "sempre ens ha donat suport. Hem de seguir creixent i ja veiem que cada any ho està fent El Mundialet ja no és nostre, és de la ciutat" després de tantes edicions.

Li ha agafat el relleu una altra clàssica, la presidenta de l'Associació d'Equatorians de Manresa, Verónica Jaramillo, que va voler agrair "a tots els representants de cadascuna de les seleccions que participen enguany. Aquesta és una trobada d'amistat i d'esport i ens l'hem de prendre d'aquesta manera".

Finalment, ha intervingut l'alcalde de Manresa, un Marc Aloy que estava acompanyat de dos regidors, el d'Esports i Salut, Anjo Valentí, i la de Drets Socials, Mariona Homs. Aloy ha exclamat que "fa molt goig aquest terreny de joc amb tantes seleccions en un Mundialet que arriba a la 22a edició. És un esdeveniment únic al país pels anys que fa que el celebrem. D'entrada, un agraïment a l'ànima del torneig, Moctar Thera, que fa una feina increíble".

Aloy ha afegit que "a Manresa tenim una societat diversa, amb persones que venen d'arreu del món, de 118 països i, per tant, el Mundialet és un esdeveniment de germanor. Enguany tornem al Congost després d'haver-ne canviat la il·luminació i hi afegim les Cots. L'esport ha de ser inclusiu per a tothom. Que poguem gaudir molt del Mundialet". Un cop s'ha dispersat tothom, Senegal i Equador han saltat al camp, han escoltat amb emoció els himnes i han donat per estrenades les [esportives] hostilitats, en un partit que ha acabat amb empat a dos gols i anotació sud-americana a última hora.

Subscriu-te per seguir llegint