L'Igualada Rigat empata la final contra el Liceo i lluitarà per la lliga fins a l'últim partit (4-2)

L'Igualada Rigat ha fet el que ningú es pensava després de caure dues vegades per 8-2 a la Corunya. Ha guanyat dos partits seguits al totpoderós Liceo i ha forçat el cinquè partit de la final, fixat, per ara, en un horari molt típic de la federació espanyola, durant la revetlla de Sant Joan, a Riazor. Si divendres va caldre una remuntada, aquest cop s'ha necessitat gestió perquè els dos doblets, de Matías Pascual i Marc González, provoquin que els arlequinats lluitin per la lliga fins a l'últim dia.

La tensió del partit s'ha vist des del primer moment. I també que l'Igualada Rigat no volia sortir tan contemplatiu com en el tercer partit i haver d'anar a darrere en el marcador, sinó que aquest cop volia portar la iniciativa. Així, en només dos minuts de joc, Matías Pascual ha agafat el carrer del mig i ha deixat anar un fort tret que ha superat Blai Roca de manera irremissible.

I l'afició igualadina encara estava celebrant l'anotació, quan el veterà argentí ha fet el segon, després d'una ruleta, un xut, el rebot en el porter català dels gallecs i el tret final del mateix Pascual per anotar el 2-0 en només cinc minuts de partit.

La festa era total a Les Comes, però un xut al pal de Toni Pérez ha demostrat que el Liceo havia arribat. Els gallecs han aconseguit aturar l'empenta inicial arlequinada i el seu millor jugador a fora de casa de la sèrie, l'exigualadí Nil Cervera, ha reduït la distància en aixecar la bola i rematar de volea.

Els crits de l'afició local s'han intensificat tot seguit, després d'una gran parada d'Arnau Martínez, quan una falta aparatosa de Biel Llanes li ha suposat la targeta blava i dos minuts d'inferioritat. La resistència durant aquest període ha estat numantina, amb una salvada inclosa de Joan Ruano impressionant.

Molta tensió

El tram final de la primera meitat ha arrencat amb romanços a la zona de canvis, després d'una caiguda de Toni Pérez a l'hora del relleu. Ara el Liceo duia la iniciativa i buscava l'empat com fos, tot i que l'Igualada responia amb esmolades contres, com una de Marc González i aturada del porter visitant. Miraculosament, ningú no ha marcat fins al descans.

Però sí que ho ha fet Dava Torres quan només havien passat quatre minuts de la represa. I ha estat un golàs en què ha remuntat sobre Ruano i ha rematat caient de baix a dalt per ficar la bola per l'escaire. Era un moment molt complicat, perquè s'esperava que el Liceo intentaria aprofitar la inèrcia per capgirar el resultat. Però entre Llanes i Carol han cuinat una acció per darrere la porteria que ha aprofitat Marc González per fer el tercer (min 33).

Era un moment clau, i així ho ha interpretat el conjunt anoienc. Novament Llanes, especialista a trobar espais, ha tornat a entrar per l'esquerra i, en gairebé una repetició de la jugada, ha assistit un altre cop perquè Marc González segellés el doblet i posés el 4-2.

Faltava encara molta estona i, a més, les faltes amenaçaven els dos equips. Primer ha comès la desena el Liceo i això ha permès una falta directa a Biel Llanes, però el jugador del planter l'ha fallada. En l'acció següent, l'oportunitat ha estat per a Arnau Xaus, però ha estat Arnau Martínez qui li ha fet abaixar la persiana.

Si l'Igualada podia aguantar els dos gols durant uns minuts, tindria molt de guanyat. A sobre, els gallecs han retirat el porter en els dos últims minuts i el cinquè era una opció. Arnau Martínez ha fet l'última gran aturada i ha segellat una altra nit històrica a les Comes i amb enganxades finals entre les dues bandes.

Subscriu-te per seguir llegint