Argentina-Anglaterra, a Mèxic’86: Quatre minuts entre els dos Maradona

Avui fa quaranta anys de la seqüència d’accions més recordada de la història dels Mundials, dues jugades mítiques només separades per quatre minuts i que reflecteixen la personalitat del seu protagonista, Diego Armando Maradona. El mag del futbol va tenir una existència marcada per les llums i les ombres, l’àngel, que demostrava amb una pilota als peus, i el dimoni, el dels seus problemes amb les drogues. Aquells quatre minuts es van encarregar d’omplir diaris i fins i tot llibres. Van ser els dos gols que va anotar a Anglaterra e els quarts de final de la Copa del Món de Mèxic’86, el de la mà de Déu i la jugada de tots els temps.

El context del partit ja era prou explosiu. Quatre anys enrere s’havia produït la Guerra de les Malvines entre els dos països. Els sud-americans volien recuperar aquest territori que al britànics anomenen Falkland, situat a quatre passes de la Terra del Foc, erm i inhòspit però amb un alt valor simbòlic. El conflicte, declarat pel govern militar argentí a la primera ministra britànica Margaret Thatcher, va ser molt curt, va durar dos mesos i va tancar-se amb una clara victòria de la Gran Bretanya. Va ser una ferida molt profunda en tota una generació d’argentins. Es va acabar just abans del Mundial d’Espanya’82, en què un dels seleccionats de la albiceleste, Osvaldo Ardiles, que havia estat jugador del Tottenham, havia perdut un germà en combat.

Durant els anys següents, les relacions entre els dos països van ser tenses, tot i la caiguda del règim militar argentí, però la recança seguia. Per això, quan les dues seleccions van quedar aparellades per als quarts de final del Mundial, era més que un partit.

Aquest, a més, es jugava a l’estadi Azteca de Mèxic DF. Argentina encara no hi havia disputat cap partit. Era on Pelé, setze anys abans, havia aconseguit el seu tercer Mundial. Maradona s’hi volia coronar. El duel va ser igualat en la primera part i, en el minut 6 de la segona, la trampa. L’astre intenta entrar pel mig, la pilota toca en Valdano i en el centrecampista anglès Hodge. Sembla que el porter Shilton hi arribarà, però Maradona se li avança i marca. Els anglesos protesten. Què ha passat. Doncs que el davanter, com es veu en la repetició, ha tocat la pilota amb la mà i ha enganyat tothom, començant per l’àrbitre tunisià Ali Bennaceur. Després dirà que el gol va ser aconseguit per la mà de Déu.

Sense temps per reaccionar, quatre minuts després, es redimeix del pecat. Recull una bola al mig del camp i se’n va de Hoddle, Reid, Sansom, Butcher i Fenwick abans de driblar Shilton i marcar a porta buida. En la locució del gol, el periodista Víctor Hugo Morales l’anomenarà «la jugada de tots els temps» i batejarà Maradona com «Barrilete cósmico». Anglaterra va retallar el marge mitjançant Lineker, però no va poder impedir la revenja esportiva. Després, el conjunt sud-americà derrotarà Bèlgica en les semifinals i Alemanya Federal en la final, però Maradona ja havia mostrat les seves dues cares aquell 22 de juny a l’Azteca.

Subscriu-te per seguir llegint