“Volem recuperar l’essència Manresa, l’aposta pels jugadors formats a casa”

Se sent preparat per afrontar un repte d’aquestes dimensions?

He de reconèixer que la decisió del club em va agafar per sorpresa, no me l’esperava per res del món. Però conec bé la casa i l’afronto amb moltes ganes i energia. Estic molt il·lusionat amb el camí que vol seguir la directiva i estic encantat de dirigir-lo.

A quin camí es refereix?

Al nou projecte que comencem aquesta temporada. Al camí de recuperar l’aposta per la gent formada a casa i el segell identitari propi. Volem tornar a l’essència Manresa. És un punt molt fort que teníem i que últimament s’ha descuidat.

La planificació per la pròxima temporada respon a aquest canvi?

Sí, hem buscat l’equilibri entre els jugadors que es queden, tots ells molt experimentats i formats a casa, i d’altres més joves, alguns amb passat manresà. És la línia d’actuació que hem decidit prendre i el meu fitxatge és una clara demostració d’aquesta tendència.

També pujaran tres jugadors del juvenil.

Sí, aquest és un dels punts importants del projecte. Treballar amb jugadors que porten el nostre segell incorporat és molt positiu. Senten el Manresa i volen treballar per portar el club on es mereix. Confio molt en ells, sé que estan preparats per ajudar-nos i seran molt importants per nosaltres.

En què consisteix el segell de què parla?

Aquí a Manresa ens identifiquem amb un futbol sala de combinació, de joc ofensiu. Els millors anys del club han seguit aquest model i tenim la intenció de recuperar-lo. Els jugadors de casa han estat formats per aplicar aquest estil. Si els demostrem que apostem per ells, que tindran oportunitats per jugar amb el primer equip, tot seran beneficis. La base i el sènior han de ser el mateix projecte. Han de viatjar junts. No podem funcionar com dues branques independents. 

Això té algun impacte fora de la pista?

Molts. Pot semblar anecdòtic o poc rellevant, però aquests jugadors se senten partícips del club i això té una importància cabdal. Afronten els entrenaments i els partits amb una il·lusió que altres jugadors no transmeten. També la imatge social que dona el club és positiva. L’aposta per gent de casa és un aspecte que els aficionats valoren especialment. Per a tots ells, veure jugadors formats a casa els dona un sentiment d’identificació, de pertinença, molt important. Per no parlar dels beneficis econòmics. 

Està satisfet amb la plantilla?

Molt. N’estic molt satisfet. Ha sortit tot tal com volíem que sortís en l’inici de la planificació. Tenim les posicions ben cobertes. Crec que si treballem bé podem créixer molt. És una plantilla que destaca per tenir molt potencial ofensiu. 

L’heu tancat molt de pressa. És habitual?

Gens, però agraeixo que hagi anat així. Altres anys havia costat molt tancar la plantilla i tot plegat es fa més complicat. Quan va acabar la temporada ens vam posar a treballar. Vam marcar la línia humana i esportiva que volíem seguir i vam anar a totes. Sabíem de quins perfils disposàvem i vam anar a buscar les posicions que ens faltava completar.

Aquest any va tornar a ser jugador del Covisa.

Sí, vaig entrar quan s’havien disputat dues o tres jornades de lliga. 

Per quin motiu?

El club es trobava en una situació molt complicada i vaig venir per ajudar a aconseguir la permanència. Les sensacions a la pretemporada i a l’inici de la lliga van ser molt dolentes i l’ambient de preocupació i el sentiment de derrotisme era generalitzat. El club va fer un esforç molt important per canviar-ho i vaig ser un dels jugadors que vaig entrar. 

Com s’ha arribat a aquest punt? No fa tant es va quedar campió.

Crec que ha estat un cúmul de molts factors. Un d’ells que els fitxatges que es van fer no van sortir com s’esperava. A més, el Manresa està acostumat a estar a la part alta de la classificació, a lluitar pel play-off, per ascensos, i, quan et topes amb una situació desconeguda, es crea un cercle que no acompanya i afecta a tothom. No només a la plantilla. També a l’entorn i a la junta directiva. Per sort, ens vam salvar i la temporada ha quedat en anècdota. El descens hauria estat molt perjudicial per a tots. 

Creu que els equips que dirigeix reflecteixen com és vostè com a jugador?

N’estic convençut. Soc molt passional. M’agrada anar a totes. Però també valoro molt l’ordre tàctic. Crec que actuo d’una manera similar com a entrenador, però no ho faig de manera voluntària. 

Com li agrada que juguin?

Crec que destaquen per ser molt endreçats defensivament, intensos i proactius. A l’hora d’atacar, m’agrada que els jugadors actuïn amb criteri, s’associïn entre ells i juguin col·lectivament. També crec que cada partit és un món i que és important adaptar-se i tenir les eines per tirar qualsevol situació endavant. Considero vital la gestió de les emocions sota pressió, penso que això decideix resultats. 

És molt d’hora. Però heu parlat d’algun objectiu?

Tenim clar que no volem que es repeteixi el que va passar l’any passat. El Manresa no és un equip per lluitar per la salvació. Més enllà d’això, no ens hem marcat reptes ambiciosos. Volem establir uns pilars bàsics i créixer amb el pas de les jornades. Estem convençuts que aquesta és la línia correcta. Encetem un projecte a llarg termini i no ens hem de desviar. 

Subscriu-te per seguir llegint