El Congost Square Garden es transforma per a la segona vetllada de boxa i kickboxing de Manresa

En l’any en que els New York Knicks tornen a ser campions de l’NBA, 53 anys després de l’última vegada, Manresa va semblar fer un homenatge al seu mític pavelló, el Madison Square Garden, per ajuntar dos dels esports que l’han fet més conegut, el bàsquet i la boxa. L’habitual instal·lació del Bàsquet Manresa, el Nou Congost, es va convertir en un petit Madison [a escala 1:enèsim] per acollir la segona edició de la vetllada Back to Glory, instigada pel Box Gym de la capital del Bages.

És cert que el glamur va distar molt de ser el mateix que el de la instal·lació novaiorquesa, la clientela no seria ben bé la mateixa, però el que queda clar és que la boxa i els altres esports de la mateixa família, com el kickboxing, tenen requesta a la capital del Bages i a la comarca. Atraure cap a un miler d’espectadors en l’espai comprès entre les sis de la tarda i les dotze de la nit no és poca cosa. Com tampoc no ho és la molt professional organització de l’esdeveniment, tant pel que fa a la part esportiva, com a la de seguretat.

En la primera, una gran quantitat de combats de base, el trofeu Ciutat de Manresa, dos de professionals i un Campionat d’Espanya de kickboxing. Llàstima que se n’haguessin de suspendre dos, un per la lesió de Melania Sorroche, la púgil que ha impulsat els esports de contacte a casa nostra des de fa molts anys, i l’altre, el dels pesos pesants, per la retirada a última hora d’un romanès que no devia voler que l’atonyinessin com havien fet minuts abans amb un compatriota seu.

Pel que fa a la seguretat, un gran desplegament d’operaris, a tot arreu amb les seves samarretes verdes, i de personal d’atenció sanitària que va anar molt bé en el moment més tens de la tarda, quan una espectadora va tenir una lipotímia perquè, això sí que ho tenim, la calor insofrible del Congost és insuperable fins i tot per als centres esportius més llegendaris.

També va ser curiós que hi hagués més públic a la tarda que al vespre, tot i que té una explicació. La gran quantitat de combats de categories inferiors provocaven que familiars i amics assistissin a animar-los. A part del Box Gym, d’altres gimnasos de casa nostra com el CB Olesa o el Pugnator Castellet també aportaven personal als combats.

I tot, en un ring situat al centre del pavelló, amb cadires al voltant, una realització en directe i perfectament retolada que es podia seguir pels marcadors del Congost i un desplegament d’efectes sonors i pirotècnics que et capbussava en l’experiència. A més, en aquestes vetllades també és destacable l’ús del marxandatge per part dels diferents equips, amb camisetes no només dels gimnasos en competició, sinó personalitzades per a cada púgil, molts dels quals no s’estaven d’imitar rituals tant de moda per televisió.

Això sí, i malgrat que siguin esports durs i de contacte, s’hi respecten els protocols i els codis fins al final. Cap trampa, cap intent d’enganyar, ni cap teatre del dolent com els practicants d’altres especialitats que en això també són les reines i que solen sortir a baralla o gresca, amb aparició de les forces de l'ordre públic, gairebé cada cap de setmana.

Tres victòries i un cinturó

Pel que fa als combats principals, Álex López, del Box Gym, es va endur el Ciutat de Manresa, un trofeu entregat pel regidor d’Esports, i màxim valedor de la vetllada a l’Ajuntament, Anjo Valentí, que va tenir una nit distreta entre aquesta aparició i la de la plaça Major, on s’acabava el torneig de vòlei platja i també calia repartir-hi guardons.

López va remuntar un combat que tenia perdut davant del rocós Bilal Koudi, que li havia passat per damunt en el primer dels tres assalts. Al final, dos jutges li van donar la raó i un, no. Combatre a casa també compta, tot i que és cert que el seu tram final va ser magnífic.

La derrota va ser de Joel Banderas, manresà del Gladius, que ho va intentar tot amb el seu estil elegant, davant de la passió dels seus aficionats, però que va pagar un mal inici davant del valencià Bassam Laaoula.

Els altres dos combats van anar ràpids. En el seu debut, el manresà José Andrade, El Niño, va estomacar sense descans el romanès Alexandru Calin i el va derrotar per KO tècnic a l’inici del segon assalt. També va vèncer en aquesta instància Fares Cherif, que es va proclamar campió d’Espanya, amb himne del regne inclòs al Congost, després que Ayoub Joaou es trenqués presumiblement una falange, d’un dit del peu, fent una puntada.

Lamentablement, Àlex Leautaud no va poder combatre quan estava preparat perquè l’altre romanès, Antonio Savu, va dir que preferia no rebre gaire i que valia més que tothom es retirés a descansar.

Subscriu-te per seguir llegint