Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Nascut a Igualada i vivint a Curaçao, el país més petit de la història a participar en un Mundial: "És com els Països Baixos, però amb palmeres"

Pol Bosch és igualadí de naixement, però fa prop de 15 anys que viu en aquesta illa caribenya treballant com a instructor de submarinisme

Arquitectura colonial neerlandesa, inclòs l'edifici Penha, de 1708, al Handelskade, un històric passeig marítim del districte de Punda, a Willemstad, la capital de Curaçao

Arquitectura colonial neerlandesa, inclòs l'edifici Penha, de 1708, al Handelskade, un històric passeig marítim del districte de Punda, a Willemstad, la capital de Curaçao / Martin Falbisoner

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Ariadna Gombau

Ariadna Gombau

Igualada

Curaçao és un país que molts no coneixien fins al Mundial de futbol que s'està disputant aquest 2026. Es tracta d'una illa del mar Carib, situada molt a prop de Veneçuela, que forma part del Regne dels Països Baixos. Té uns 150.000 habitants i una superfície de poc més de 400 quilòmetres quadrats. La selecció s'ha convertit en una de les grans revelacions de la Copa del Món, tant pel rendiment sobre la gespa com pel fet de ser el país més petit de la història que ha participat en la competició. Pol Bosch, nascut a Igualada i resident a l'illa des del 2012, ha explicat a RAC1, al programa Via lliure amb Xavi Bundó, com s'ha viscut aquesta fita.

"Quan es van classificar, el país va explotar", explica l'igualadí, de 45 anys. En aquest Mundial, ha tingut clar el seu equip preferit: Curaçao. "És molt fort perquè és molt petit", afegeix. També recorda que la fase classificatòria es va viure amb molta intensitat, sobretot el decisiu partit contra Jamaica. Des que va obtenir el bitllet fins a l'inici del torneig, l'illa ha viscut immersa en una autèntica eufòria, batejada com l'Onada Blava: "Tot girava al voltant d'això: vendre cotxes, vendre banderes, als supermercats... tot era de suport", explica.

En la seva estrena mundialista, Curaçao va encaixar dues derrotes —7-1 contra Alemanya i 0-2 davant Costa d'Ivori— i va sumar un valuós empat sense gols contra l'Equador. Tot i la golejada contra els alemanys, aquell partit va deixar un moment per a la història: el primer i únic gol de Curaçao en una Copa del Món. Durant uns minuts, el marcador va reflectir un empat que va desfermar l'eufòria al país. "Va ser un caos total. És el que més orgull podia fer sentir als seus habitants", recorda Bosch.

D'Igualada a una illa del Carib

Tot i ser igualadí, fa catorze anys que viu a Curaçao, una illa situada a uns 7.700 quilòmetres de la capital de l'Anoia, davant la costa veneçolana. Va estudiar Traducció i Interpretació a Barcelona i inicialment es dedicava a aquesta professió en una altra illa del Carib. Amb el temps, però, va decidir fer un gir radical a la seva trajectòria i convertir-se en instructor de submarinisme: "Em vaig adonar que el mar i la vida a les illes m'agradaven molt. Vaig pensar que, parlant diverses llengües, si feia el curs d'instructor podria sobreviure", explica.

I així va ser. Quan va arribar dominava el català, el castellà, l'anglès i el francès. Des d'aleshores també ha après papiament i neerlandès, les dues llengües oficials de Curaçao. El papiament és la més utilitzada entre la població local, mentre que el neerlandès és molt present per la vinculació amb els Països Baixos. El 2012 es va incorporar a l'empresa Ocean Encounters i, des del 2018, n'és copropietari juntament amb un soci.

Bosch descriu Curaçao com un país amb encant i amb caràcter europeu: "És com els Països Baixos, però amb palmeres". Destaca les platges d'aigua cristal·lina i un clima agradable durant tot l'any.

Un fons marí envejable

També posa en valor la riquesa del fons marí. Tot i que els esculls de corall pateixen un fort retrocés arreu del Carib, assegura que a Curaçao encara es conserven en força bon estat. Això permet observar una gran diversitat d'espècies, com ara tortugues marines, rajades, cavallets de mar o animals menys coneguts, com el peix granota (antennàrids) i els nudibranquis.

Després de gairebé una dècada i mitja vivint a l'illa i amb una empresa consolidada, l'igualadí no es planteja el seu retorn: "Se'm fa difícil pensar a tornar a Catalunya", admet. Ara bé, reconeix que viure tan lluny també té inconvenients: "Un dels peatges més durs és quan passa alguna cosa als teus amics o familiars i no hi pots ser." Tot i la distància, torna a casa un cop l'any i destaca que Curaçao disposa d'un aeroport internacional amb connexions directes amb ciutats com Amsterdam, fet que facilita els desplaçaments.

Des d'Ocean Encounters, el 2015 es va impulsar un programa de restauració de coralls amb l'objectiu de cultivar i trasplantar espècies amenaçades, alhora que es promou la sensibilització dels bussejadors sobre la importància de preservar els esculls. A més, Pol Bosch és secretari de Reef Renewal Curaçao, una fundació dedicada a la protecció i restauració dels esculls de corall de Curaçao i d'altres indrets del món.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents