Els 19 anys de Lamine Yamal: el seu gran partit al Mundial encara ha d'arribar

Si es consulta la taula de màxims golejadors del Mundial, a falta de només quatre partits perquè acabi, es troba amb una col·lecció incomparable d’estrelles del futbol actual. A saber: Leo Messi, Kylian Mbappé (8), Erling Haaland (7), Harry Kane, Jude Bellingham (6) i Ousmane Dembélé (5). Michael Olise no apareix en aquesta classificació, sense gols ara per ara en aquesta cita, però lidera la d’assistències (5).

Només hi ha, en fi, un gran nom propi encara viu en el Mundial a qui es troba a faltar en l’anterior paràgraf. Sí, és Lamine Yamal. I aquí correspon esmentar els atenuants. El primer és que l’estrella del Barça va arribar lesionat a la concentració mundialista i només ha disputat dos partits complets, els dos últims. El segon és que, al cap i a la fi, fins fa unes hores només tenia 18 anys.

Avui, en la vigília de la semifinal contra França, el 19 d’Espanya compleix 19 anys amb l’autocrítica feta que pot donar molt més de si mateix en aquest Mundial. Més enllà encara, convençut que el seu gran partit està per arribar. I potser la millor de les notícies per a Espanya a hores d’ara és capaç d’arribar al penúltim esglaó del Mundial sense disfrutar de la millor versió del seu millor futbolista.

L’autocrítica de Lamine

«Crec que puc ser millor», confessava a ‘Mundo Deportivo’ abans del partit de quarts de final contra Bèlgica, reivindicant «arribarà aquest partit» rodó que tots els aficionats espanyols esperen d’ell: «Tot aquest procés m’ho he pres amb calma per poder arribar bé a aquest moment. Em trobo molt bé, amb moltes ganes de demostrar el que som com Espanya i el que soc jo».

Em trobo molt bé, amb moltes ganes de demostrar el que som com Espanya i el que soc jo

Lamine Yamal

Quan parla del «procés» es refereix a la posada al punt des que el 22 d’abril es va fer malbé els isquiotibials de la cama esquerra executant (i marcant) un penal al Barça-Celta. El comunicat mèdic del club, de manera cridanera, va informar de la malaltia aclarint que estaria plenament recuperat per disputar el Mundial si no sorgien dificultats en la recuperació.

Els terminis, en efecte, es van complir i Lamine es va presentar en el debut contra Cap Verd amb l’alta mèdica i ja un parell d’entrenaments complets a les cames. Aquell dia, amb Espanya embussada davant els africans, va jugar 19 minuts. En el segon partit va ser ja titular, però el 3-0 al descans davant l’Aràbia Saudita, amb el seu únic gol des que va començar el sorteig, va portar De la Fuente a optar per la prudència, estalviant-li tota la segona part.

Davant l’Uruguai i Àustria ja va jugar la major part del partit i contra Portugal i Bèlgica va recuperar ja el seu estatus normal, el de no ser substituït si el partit està encara obert. En cap dels dos partits va brillar. En vista dels lusitans, Nuno Mendes el va frenar en sec i tampoc va poder marcar la diferència quan el del PSG es va lesionar. Davant els belgues, els seus companys el van buscar amb una insistència fins a excessiva, però Lamine no va aconseguir generar el perill habitual.

Contra França: tres gols en dos partits

«Me’n vaig notant gaire millor, venia de lesió i cada setmana que passi estaré millor. Arribo amb molta confiança, sé que sortirà tot bé i que estic preparat», va prometre el noi després d’eliminar Bèlgica divendres passat. Els precedents, sens dubte, conviden a l’optimisme per a la semifinal: en els seus dos únics partits contra França, les semifinals de l’Eurocopa 2024 i la Nations League 2025, ha marcat tres gols.

«Sabem que el millor Lamine en l’ofensiu està per arribar. Encara no ha fet aquest pas de brillantor al nivell que estem acostumats. Ara és un jugador molt perillós per als rivals, perquè està amb molta motivació, però hem de calmar-lo perquè aquesta motivació no es converteixi en ansietat», va apuntar De la Fuente abans del partit contra Bèlgica.

És un jugador molt perillós per als rivals, perquè està amb molta motivació, però hem de calmar-lo perquè aquesta motivació no es converteixi en ansietat

Luis de la Fuente

Aquesta «ansietat» que va esmentar el seleccionador es va poder apreciar en alguns passatges del duel de quarts de final, en els quals Lamine es va encallar a protestar d’algunes decisions de l’àrbitre en la primera part que el van portar a certa frustració. O a treure el caràcter, segons es miri. Al cap i a la fi, no s’ha d’oblidar que encara té 19 anys. I els compleix avui.