Per què sents el gol del veí abans de veure'l a la televisió? Aquesta és el motiu que fa què la ràdio, la TDT i l'streaming no vagin alhora

L'atac d'Espanya entra a l'àrea, el davanter prepara el xut, de sobte, se sent un crit de gol en un altre pis. Al teu televisor, però, encara falten uns quants segons perquè la pilota entri. No és que el veí pugui veure el futur: probablement està seguint el partit per una emissora de ràdio, la TDT o un altre sistema amb menys retard.

La diferència es coneix com a latència, el temps que transcorre entre el que succeeix realment en l'estadi i el moment en què arriba a l'espectador. No depèn únicament del canal o de l'emissora triats, sinó principalment de com es rep la retransmissió: FM, TDT, satèl·lit, televisió per internet, aplicació mòbil o pàgina web.

La ràdio FM sol arribar primer

La via més ràpida per a seguir un partit continua sent generalment la ràdio analògica en FM o AM. El senyal necessita passar per la producció de l'emissora i arribar al transmissor, però no requereix els complexos processos de vídeo ni els grans búfers utilitzats per les plataformes digitals.

El regulador britànic Ofcom considera que la ràdio AM/FM és pràcticament instantània, sense un retard apreciable per a l'oient. La ràdio digital DAB pot introduir al voltant de dos segons, mentre que l'àudio escoltat a través d'internet pot acumular entre 20 i 50 segons. Són xifres orientatives, perquè el resultat canvia segons l'emissora, l'aplicació i la connexió utilitzada.

Per això, escoltar el partit en una ràdio tradicional mentre es veu per televisió pot provocar que el narrador canti el gol abans que la jugada acabi en la pantalla.

La TDT també arriba amb alguns segons de retard

La televisió necessita processar una quantitat d'informació molt superior. Les imatges i el so captats en l'estadi s'envien al centre de producció, es barregen amb repeticions, grafismes i comentaris, es comprimeixen i després es distribueixen fins a les llars.

Cadascun d'aquests passos afegeix una petita demora. Segons les estimacions de Ofcom, la televisió convencional distribuïda per via terrestre, satèl·lit o cable pot arribar amb un retard aproximat d'entre cinc i 20 segons respecte a l'acció real.

Dins d'aquest interval pot haver-hi diferències. Dos veïns que estiguin veient el mateix canal no tenen per què rebre exactament el gol al mateix temps si un utilitza l'antena de TDT i un altre un descodificador de televisió de pagament.

El descodificador d'una operadora pot afegir temps

Quan el partit arriba a través d'un servei de televisió per fibra, el senyal sol viatjar mitjançant sistemes de distribució IP. L'operador ha de codificar-la, enviar-la per la seva xarxa i fer que el descodificador la reconstrueixi abans de mostrar-la.

L'aparell pot conservar a més uns segons de contingut en memòria per a evitar corts i mantenir sincronitzats el vídeo i el so. D'aquí ve que un canal vist mitjançant un descodificador pugui anar per darrere de la seva emissió a través de l'antena, encara que tots dos mostrin el mateix partit.

El retard tampoc ha de ser idèntica en totes les companyies ni en tots els models de descodificador. Influeixen la tecnologia emprada, el format d'imatge, la resolució i la configuració del propi servei.

Les aplicacions i pàgines web solen ser les més lentes

El retard més gran apareix habitualment en veure el futbol mitjançant una aplicació, un navegador o una plataforma de "streaming". Per a distribuir una emissió per internet, el vídeo es comprimeix en diverses qualitats i es divideix en petits fragments. El dispositiu descarrega aquests segments i guarda varis per endavant per a impedir que la reproducció es detingui si la connexió sofreix una caiguda momentània.

Aquest matalàs de seguretat es diu búfer. Com més gran és, més estable resulta el vídeo, però també més lluny queda de l'acció en directe. Ofcom situa la demora orientativa del vídeo per "streaming" entre 30 i 100 segons, encara que els serveis que incorporen tecnologies de baixa latència poden reduir-la considerablement.

L'estàndard DVB-*DASH de baixa latència, per exemple, es va dissenyar per a acostar les emissions per internet als temps de la televisió convencional. Per a aconseguir-ho divideix els segments en parts més petites i redueix la quantitat de contingut que el reproductor necessita emmagatzemar abans de començar.

Per què la plataforma prefereix retardar el gol

Reduir la latència al mínim té un cost: augmenta el risc de pauses, pixelacions i salts si la connexió no respon amb suficient rapidesa. Les proves de DASH-*IF mostren que els segments més curts i un búfer menor redueixen el retard, però un marge major proporciona una reproducció més estable.

Les plataformes han de triar així entre dos objectius: mostrar l'acció com més aviat millor o garantir que milions d'espectadors puguin veure-la sense interrupcions. En els grans esdeveniments esportius, l'estabilitat sol imposar-se a la immediatesa absoluta.

L'ordre habitual per a assabentar-se abans del gol

De manera orientativa, la ràdio FM sol ser la primera a narrar la jugada. Després poden arribar la ràdio digital i la televisió convencional, mentre que els descodificadors IP i, especialment, les aplicacions i emissions web poden quedar més enrere.

L'ordre concret pot canviar, però existeix una regla senzilla: com més processos digitals, servidors, fragments i búfers travessa el senyal, major pot ser la demora. Per això el telèfon, una notificació o el crit d'un veí poden anunciar el gol d'Espanya quan en la pantalla la pilota encara està acostant-se a l'àrea.