De l''skatepark' a la federació: així s'ha institucionalitzat l'esport popular

La imatge típica d’un skater, amb pantalons amples i vambes planes, té de fons una piscina de ciment, una barana o una plaça amb un parell de sortints. Difereix de la idea d’un escalador, algú penjant d’una muntanya vestit amb roba tècnica, si té sort, lligat a una corda, que només depèn de les mans i els peus per mantenir-se allà dalt. Esports, fins fa uns anys, practicats només per un grup reduït d’entusiastes.

Avui, l’escalada i els esports sobre rodes (sense motor) ja no són disciplines al marge, sinó que han passat a estar federats i, fins i tot, a tenir un lloc propi en els Jocs Olímpics, des del 2020, en els de Tòquio, on van participar 40 escaladors i 80 skaters d’arreu del món. A Catalunya, creix el nombre d’aficionats i, amb ells, els clubs, les associacions i els llocs on desenvolupar les seves habilitats, tant si es tracta de pujar una paret a tota velocitat com de fer piruetes en un half pipe.

L’escalada ha guanyat tanta popularitat els últims anys a Catalunya que parcs naturals com el de Montserrat i el del Montgrí han hagut d’implantar regulacions i limitar les àrees escalables per protegir la geologia i la biodiversitat del parc davant les multituds amb ganes de conquerir una paret. L’aire lliure, el risc controlat i els paisatges atreuen cada vegada més persones a les muntanyes, tot i que no totes hi estan preparades: el nombre de salvaments i rescats a la muntanya han augmentat el 218% entre el 2011 i el 2025, segons dades dels Bombers.

Rocòdroms per tot el territori

Un dels motius del boom és el nombre cada vegada més alt de rocòdroms a Catalunya: el 2024 n’hi havia 480, més del doble dels 193 que hi havia el 2011, segons recull l’Idescat. A la gran majoria de comarques n’hi ha almenys un, on novells i experts es poden acostar a la disciplina de manera segura i habitual sense haver de conduir durant hores. Les pàgines web d’aficionats documenten centenars de parets escalables a tot el territori. A més, hi ha 423 entitats esportives i clubs que ofereixen activitats d’escalada esportiva de competició i escalada clàssica, tot i que aquesta segona és molt més popular. Són 100 organitzacions més en només tres anys respecte de les primeres dades que ofereix el Registre d’Entitats Esportives, entre les quals hi ha la Unió Excursionista de Catalunya i els centres excursionistes de moltes comarques.

L’escalada és un esport de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya. Tot i que no hi ha un nombre específic de persones federades en escalada, ja que les llicències engloben més de 46 esports, l’organització explica que hi ha més de 27.000 persones federades amb les llicències que inclouen l’escalada.

Fa alguns anys que les ciutats catalanes veuen grups fent salts i trucs amb l’skate o els patins a les places. Tampoc és estrany topar amb un bowl, una piscina de ciment oberta a la ciutadania, o una esplanada amb un funbox, una plataforma elevada amb baranes que permeten agafar velocitat i executar piruetes cada vegada més elaborades. Fillow, empresa dedicada a l’skate, ha identificat 79 skateparks a Catalunya, més de la meitat a Barcelona. No estan professionalitzats, sinó que acullen igualment aficionats i persones de nivell més avançat.

Però més enllà dels bowls urbans, la pràctica amb taules i patins s’ha professionalitzat i apareixen cada vegada en més competicions. A Catalunya hi ha 152 clubs d’skate, roller freestyle (exhibició amb patins) i patinatge de velocitat, entre molts altres esports. En només dos anys, s’hi han afegit 22 centres.

Malgrat aquest interès, poques persones fan el pas cap a les federacions. Inscriure-s’hi és el bitllet d’entrada a les competicions oficials i també els dona cobertura en cas d’accident. A Catalunya hi ha federades 121 persones en la disciplina de skateboarding, 242 en patinatge de velocitat, 28 en roller freestyle i 72 en patinet, segons dades de la Federació Catalana de Patinatge. Xifres minúscules en comparació amb grans esports com el ciclisme (14.000 federats) i el tennis (24.000) i, per descomptat, el futbol (188.000), com recull l’Idescat.