El Nou Congost esclata amb el segon Mundial d'Espanya

La final del Mundial, que s'està disputant avui diumenge 19 de juliol i enfronta Espanya i l'Argentina, ha omplert les grades de l'Estadi Municipal del Nou Congost, a Manresa. A mesura que s'acostava el final del temps reglamentari, la tensió ha anat en augment. L'esclat d'eufòria ha arribat amb el gol de Ferran Torres, que ha desfermat la bogeria entre els aficionats. El xiulet final, que ha certificat la victòria d'Espanya i la consecució de la seva segona estrella mundial, ha donat pas a una celebració multitudinària. Els espectadors han envaït el terreny de joc del Nou Congost entre crits d'eufòria, abraçades, càntics, petards i bengales per festejar el triomf.

Força estona abans de l'inici del partit, els aficionats —gairebé tots seguidors de la selecció espanyola—ocupaven els seus seients per gaudir de l'enfrontament. Minuts abans que comencés el matx, ja se sentien càntics de suport a Espanya. L'ambient s'ha intensificat encara més durant la presentació de les alineacions, especialment quan s'ha anunciat el nom del jugador del Barça Lamine Yamal, un dels més ovacionats pel públic. També s'han sentit aclamacions per a l'entrenador del conjunt espanyol, Luis de la Fuente.

Ambient a l'estadi del congost durant la final de mundial, Espanya - Argentina

En el moment, però, en què s'ha pronunciat el nom de Leo Messi, un dels jugadors més estimats pel barcelonisme, l'afició del Nou Congost s'ha dividit. D'una banda, hi ha hagut qui l'ha aplaudit en record del seu pas pel Barça; de l'altra, qui, tractant-se del rival d'avui, no ha fet concessions i l'ha rebut amb indiferència o fins i tot amb alguns xiulets.

Busca't a les imatges del partit de la final del mundial a l'estadi del Nou Congost

Veure Galeria

Durant la interpretació de l'himne espanyol, bona part dels espectadors han acompanyat la melodia. En canvi, durant l'himne de l'Argentina s'han sentit nombrosos xiulets, una mostra clara de les preferències de la majoria dels assistents.

A la mitja part, el regidor d'Esports de l'Ajuntament de Manresa, Anjo Valentí, s'ha adreçat al públic per agrair la resposta dels aficionats: "En nom de l'Ajuntament de Manresa, estic molt content d'estar avui aquí i veure aquesta colla de gent i aquest ambient", ha afirmat.

El regidor també ha agraït al Centre d'Esports Manresa haver assumit l'organització de l'esdeveniment. Per acabar la seva intervenció, ha destacat la presència de vuit futbolistes catalans a la selecció espanyola, amb una menció especial al manresà Marc Pubill i al sallentí Joan Garcia.

Al llarg de la segona part, la tensió ha anat en augment fins que el xiulet ha confirmat que el títol s'hauria de decidir a la pròrroga o als penals. Les constants faltes de la selecció argentina i les nombroses ocasions generades per Espanya han incrementat el nerviosisme a les grades, on els espectadors viuen cada jugada amb màxima intensitat, esperant l'arribada del gol que podia decidir la final.

L'esclat d'eufòria ha arribat amb el gol de Ferran Torres. Els aficionats han celebrat el moment amb crits, abraçades i càntics, i molts d'ells han acabat envaint el terreny de joc per seguir els últims instants del partit des de la mateixa gespa, ja amb la sensació de tenir la segona estrella a tocar. Amb el xiulet final, l'alegria s'ha desfermat definitivament. Els espectadors que encara restaven a la graderia s'han afegit a la multitud que ja ocupava el camp, convertint el Nou Congost en una gran festa. Entre petards, bengales i càntics de celebració, l'afició ha commemorat la consecució del segon títol mundial d'Espanya.

Un contrast representatiu

Les grades del Nou Congost, plenes d'espectadors amb samarretes de la selecció espanyola i banderes d'Espanya, contrasten amb les pintades aparegudes aquest mateix matí a l'interior de l'estadi, on es pot llegir "Puta Espanya". Una imatge que simbolitza les dues sensibilitats que conviuen al voltant d'aquesta final: d'una banda, els qui donen suport sense fissures a la selecció espanyola; de l'altra, els qui aprofiten una cita com aquesta per reivindicar el seu sentiment nacional català i expressar el seu rebuig al conjunt dirigit per de la Fuente.