Sor Lucía Caram: "Jo vull que guanyi Argentina, però els catalans també feu costat a Messi, que és el que us pertoca"

Sor Lucía Caram, la religiosa argentina que viu al convent de Santa Clara de Manresa, diumenge a les 9 de la nit, quan comenci el partit de la final del campionat del món de futbol, tindrà només uns colors: el blanc i el blau de l’Argentina, del seu país, els colors de l'albiceleste" de Messi, els d’un deu universal, que no és Déu, però en dies de passió extrema… I espera que «els catalans també feu costat a Messi, que és el que us pertoca».

«Els argentins som molt passionals, tot és extrem», i aquests dies el futbol «es viu amb molta passió». «Per al país, sumar la quarta estrella [el quart campionat del món] és molt important», explica, i «per a Messi seria un gran colofó a la seva carrera, s’ho mereix», indica Sor Lucía.

La religiosa va conèixer el crac argentí en la seva etapa de jugador del Barça i li reconeix la grandesa esportiva. Hi havia parlat en aquells anys, perquè a través del pare del jugador va arribar al crac argentí, que es va comprometre a donar suport i a apadrinar el projecte «Invulnerables», que impulsava Caram. Hi va tenir algunes converses a través de la Fundació Barça.

De Messi, en destaca la humilitat per fer normal allò que per a molts és extraordinari i viure-ho des d’aquesta tranquil·litat que transmet. Està convençuda que ell i els seus companys ho donaran tot per guanyar el conjunt espanyol. «Fa tres setmanes vaig estar a l’Argentina, i ja es vivia una gran passió quan encara no se sabia si l’equip arribaria a la final. Per tot arreu hi havia samarretes, la majoria amb el 10 de Messi», relata.

A l’Argentina hi ha un debat sobre si el millor era Maradona o Messi, però Sor Lucía ho té clar: «Maradona era la mà de Déu, Messi és Déu», «en el món del futbol», aclareix entre rialles.

Per diumenge no hi ha debats que valguin per a Sor Lucía Caram. Els argentins porten els colors de la seva selecció a la sang. Parlant de futbol, admet que la selecció de Luis de la Fuente juga millor, però està convençuda que els seus compatriotes «ho donaran tot». Recorda, en aquest sentit, la segona part de l’Argentina-Anglaterra, el joc i els gols que van portar els seus a la remuntada, i la passió que hi van posar per un partit que transcendia el que passava al rectangle de joc, amb el record de temes com les Malvines, que han enfrontat els dos països.

Alguns dels argentins de Manresa veuran la final del Campionat del Món al mateix convent, però no hi haurà la monja argentina. Quan el partit comenci, Sor Lucía estarà volant cap a Polònia per després traslladar-se cap a la frontera amb Ucraïna, en un enèsim viatge solidari de suport a aquest país que des de fa més de dos anys manté un conflicte bèl·lic amb Rússia. Si el partit i els vols van com està previst, Sor Lucía podria veure l’última mitja hora de la final, el desenllaç, entre que aterra i es trasllada. «I tant que em connectaré per veure-ho», assegura.

Subscriu-te per seguir llegint