L'eufòria per la victòria de la Roja col·lapsa el centre de Manresa

Eufòria desfermada a Manresa. Samarretes vermelles de la selecció i banderes espanyoles al vent. Poques vegades una celebració esportiva havia mostrat tant sentiment d’espanyolitat a la capital del Bages. Amb el gol del blaugrana Ferran Torres es van sentir els primers petards. Als punts on hi havia concentracions d’aficionats per veure el partit de manera col·lectiva es van viure els primers moments d’eufòria, però va ser quan l’àrbitre va xiular el final, a la mitjanit, que milers de persones van sortir al carrer i van omplir el centre de la ciutat. Els aficionats es van perdre els premis personals als jugadors, com el que van rebre Cubarsí, Rodri o el golejador Ferran Torres. Tampoc van veure el moment en què el capità alçava la copa que li havia donat el president americà Donald Trump.

La Guàrdia Urbana de Manresa va tallar l’accés a la zona de la plaça Neus Català (abans plaça de Crist Rei), però en un vist i no vist s’hi van congregar centenars de persones. Es va omplir la plaça i bona part dels trams del Passeig i del carrer Guimerà que hi desemboquen. Van començar els càntics espontanis de celebració i de suport a la selecció espanyola de Luis de la Fuente: alguns d’estrictament esportius i d’altres amb un biaix d’extrema dreta.

Les millors imatges de la celebració a Manresa del triomf de la Roja al Mundial

Veure Galeria

La concentració al centre de la ciutat, el punt de referència de les grans celebracions de les victòries del Barça, es va convertir aquesta vegada en l’escenari per fer voleiar banderes espanyoles i mostrar el suport a un escut i a una samarreta que feia molts anys que no es veien amb aquesta intensitat a la capital del Bages. Molts aficionats van arribar a la plaça Neus Català a peu, però molts més ho van fer en cotxe. La Guàrdia Urbana va tallar l’accés al Passeig des de la plaça Onze de Setembre fins al punt de concentració, però ben aviat també va haver de desplegar efectius a les principals artèries de circulació, la carretera de Vic i la carretera de Cardona, que van quedar col·lapsades.

Una hora després de la victòria de la selecció, l’eufòria espanyola continuava absolutament desfermada. A la plaça Neus Català i al Passeig encara se celebrava el triomf i, als carrers, centenars de cotxes plens d’aficionats circulaven —o ho intentaven, davant el col·lapse— fent sonar les botzines, exhibint banderes espanyoles i entonant càntics de celebració. Més enllà de la festa, també es va viure algun moment preocupant, com quan una bengala llançada des del centre de la plaça va encendre el tendal del balcó d’un pis de l’entorn. La ràpida actuació dels mateixos veïns va evitar que el foc afectés l’habitatge.

A les 9 del vespre, a moltes ciutats i pobles de Catalunya, el partit es va seguir des de punts de reunió col·lectiva. La majoria dels assistents confiaven en la victòria de la Roja, tot i que també s’hi veien força samarretes de l’Argentina. El suport a l’albiceleste era minoritari, però significatiu. En alguns indrets, les concentracions van ser especialment nombroses, com al camp del Nou Congost, on Marc Pubill i Joan Garcia havien jugat durant la seva etapa de formació. També a poblacions com Súria, on també es va omplir la cèntrica plaça de Sant Joan.