Pavelló del Pujolet de Manresa: Una coexistència poc rodada

Intentar que l’oli i l’aigua mesclin podria ser més factible que no pas que ho facin el futbol sala i els esports amb patins, hoquei i patinatge artístic. Almenys a Manresa. Ja fa anys que comparteixen una instal·lació, el pavelló del Pujolet, però la situació no acaba d’agradar ningú i les queixes sovintegen.

A l’actualitat, el Manresa Futbol Sala disposa de l’equipament els dilluns, dimarts i dijous, a part dels dies de partit, majoritàriament dissabtes. El Club Patí Manresa, l’entitat d’hoquei creada el 2004, s’hi va traslladar el 2010 després d’uns primers anys a la pista de la Font de Capellans. Ara s’hi pot entrenar els dimecres i hi sol jugar els diumenges. Els divendres són per al Club Patinatge Artístic Manresa, que també en pot fer ús molt de tant en tant per a alguna competició.

És un repartiment encotillat que obliga els tres a moure’s a d’altres instal·lacions quan no la poden ocupar. En alguns casos, a d’altres pobles. En d’altres, a pistes que no estan tancades, a mercè de les condicions meteorològiques. En casos així és quan el dèficit de pavellons a la ciutat, per tot el que s’hi fa, queda clar.

Potencial contra creixement

El Manresa Futbol Sala, amb el primer equip a Segona Divisió B, la tercera categoria estatal, és qui té més accés al Pujolet. Però no és suficient. El seu president, Pere Joan Pusó, va enviar una instància a l’Ajuntament l’octubre passat queixant-se dels desperfectes que, segons el seu punt de vista, causa en la pista que s’hi jugui a hoquei.

Segons Pusó «les tanques perjudiquen el futbol sala. Es va haver de reduir el terreny de joc de 40x20 a 38x18» i les irregularitats «provoquen sectors lliscosos i risc de lesió per als esportistes».

Alguns dels equips del club es traslladen al pavelló de Castellgalí els dies en què no disposen del Pujolet, d’altres a la Joviat i també es fa servir la pista exterior, «una part de la qual es glaça».

El Manresa FS es mostra ara contrari «a que se’ns retallin més hores. Tant és llogar-ne més a Castellgalí per a nosaltres, com fer-ho a Navarcles per a l’hoquei, per exemple» i creu que el fet de ser «un club de referència del futbol sala a la Catalunya Central i més enllà», amb jugadors d’arreu del país, li hauria de donar dret a comptar en exclusivitat amb el Pujolet.

Suspenent entrenaments

Regió7 ja va publicar un reportatge el 2024 sobre les desventures del Club Patinatge Artístic Manresa, que segueix entrenant-se la majoria de dies a la pista amb sostre de la Font dels Capellans. En una situació semblant es troba el Club Patí Manresa d’hoquei patins.

En el seu cas, trepitja només els dimecres el Pujolet i, la resta de dies, tots els seus equips es preparen a la pista coberta de la Balconada. El seu vicepresident, Fortià Arboix, es mostra «molt poc esperançat que hi hagi millores i disposem de més hores. La situació, ara mateix, és d’intentar sobreviure. Fa un parell o tres d’anys teníem 22 equips i ara en serem 14». El motiu, sobretot, és «el fet de no tenir un espai totalment cobert on entrenar-nos. El nostre esport, al Bages, és minoritari i estem envoltats de dues comarques com l’Anoia i Osona on l’hoquei es practica molt. És fàcil que els jugadors se’n cansin, d’aquí, i se’n vagin». Cal recordar que el club va tenir l’equip femení a la segona categoria estatal la temporada passada.

Estat de la pista de la Balconada

Veure Galeria

Conscients que la seva presència al Pujolet no agrada al club de futbol sala, que en la instància a l’Ajuntament va al·legar que «a l’hoquei correspon competir damunt de rajola o ciment, i en cap cas en parquet», han buscat solucions. «Vam explorar les vies d’anar a Sant Fruitós o a Sant Salvador de Guardiola, però no va resultar viable».

De tota manera, Arboix addueix que «el Pujolet és pavelló municipal. Tenim el mateix dret de ser-hi que els altres clubs de la ciutat». Un altre intent va ser, a través d’un dels seus patrocinadors, Constructora del Cardoner, erigir «una nau a una zona d’equipament esportiu que hi ha a Cal Gravat. Ells la muntarien i cobrarien lloguer durant quinze anys i llavors quedaria per a l’Ajuntament, però ens van dir que aquest no era un procediment legal».

Estat de la pista de la Balconada

Explorant opcions

Va ser el consistori qui no ho podia acceptar. Segons el regidor d’Esports, Anjo Valentí, «no es podia fer perquè el procediment és el mateix que amb l’Ateneu de les Bases, qui el construeix l’ha de gestionar, i en aquest cas no hauria succeït».

Malgrat això, Valentí obre la porta «a construir al mateix terreny un pavelló, però ja seria en una futura legislatura». El xifra en uns tres milions d’euros, un cost que, des de l’hoquei, creuen que seria inferior «pel que necessitem nosaltres».

El vicepresident del Club Patí Manresa valora «tot el que l’Ajuntament ha gastat en la pista de la Balconada, on han arreglat el terratzo i ens han posat vestidors d’obra. Però com diu el refrany, per molt que vesteixis una mona, continua sent una mona». I és que el principal problema ve quan plou. «Ens hi entra aigua i hem hagut de suspendre un vintena d’entrenaments enguany». A part del fred que hi fa a l’hivern. «Som un esport de sala, no per jugar a l’aire lliure. A més, sempre hi ha pedres que hi llença algú i la pols persistent, que fa molt perillós jugar-hi».

El regidor Valentí posa en valor que «a la Balconada és on hem invertit més aquesta legislatura en esports darrere del camp de les Cots». El club, però, necessitaria, com a mínim, un cobriment superior que parés la pluja, el qual Valentí també considera necessari, tot i no el veu assumible a curt termini.

El representant de l’Ajuntament posa la vista en quan hi hagi el nou gran pavelló del Congost. «S’ha valorat amb el futbol sala d’anar-hi». El problema és que fins d’aquí a un mínim de quatre anys això no passarà. Sí que creu que l’any que ve es podria arreglar el parquet del Pujolet perquè «l’últim cop va ser el 2020 i ja li toca». De moment, la feina la tindrà en elaborar un quadrant d’ús per a la temporada vinent que no provoqui protestes d’alguna de les tres entitats... o de totes.

Subscriu-te per seguir llegint