La rebuscada resolució de l'atemptat als Jocs Olímpics d'Atlanta'96

Avui fa trenta anys exactes de l’atemptat terrorista més letal en uns Jocs Olímpics després del provocat pel grup palestí Setembre Negre contra els esportistes israelians a Munic’72. El 1996, els Jocs d’Atlanta arribaven a l’equador i la majoria dels assistents se solien reunir al Centennial Olympic Park, on es duien a terme concerts cada dia.

Aquell dissabte hi tocava un grup amb un nom tràgicament profètic: Jack Mack and the Heart Attack. Algú va deixar una motxilla al costat d’una graderia plena de gent. Contenia tres bombes de tub envoltades de claus de set centímetres. Per sort, va ser detectada per un particular guarda de seguretat, Richard Jewell, la qual cosa va permetre que es pogués desallotjar una bona part de la graderia. Però va explotar. Un dels claus va provocar la mort d’Alice Hawthone, de 44 anys. Un operador de càmera turc, Melih Üzünyol, de 38 anys, també moriria en patir un infart quan corria a cobrir l’escena. Hi va haver 111 ferits més.

Després de l’atemptat, Jewell (a la foto) va ser tractat com un heroi, com algú que havia salvat moltes vides, però les coses van canviar dies després. El guarda de seguretat era una persona especial, amb una gran voluntat durant tota la vida per ser policia. Però sempre era rebutjat, per diferents problemes de personalitat i també per un evident sobrepès. Per això, tres dies després de l’atemptat, un diari d’Atlanta va començar a publicar que l’FBI el tenia en el punt de mira com a possible autor de l’atemptat, com algú que pretenia ser tractat amb benevolència per la societat després d’anys de rebutjos i, per això, hauria posat la bomba i hauria fet veure després que la trobava.

Tot i que Jewell no va ser mai acusat, va ser objecte d’un setge molt dur per part de les autoritats, fins que va ser exonerat de tots els seus càrrecs gairebé tres mesos després. Després es va dedicar a demandar tothom qui l’havia acusat.

El cas no es va resoldre fins anys després, i bastant per casualitat. El gener del 1997, una bomba va esclatar a una clínica on es practicaven avortaments a Geòrgia. Un any després, passava el mateix a Alabama. En aquest segon cas hi va haver un mort i una ferida. Enmig, havia esclatat un altre artefacte en un bar lèsbic del mateix estat. Les bombes eren semblants a les d’Atlanta.

Cinc anys després, un home seria detingut a l’estat de Carolina del Nord per un policia novell, que va trobar estrany que regirés un contenidor d’escombraries. Havia viscut amagat als boscos per ocultar-se, protegit per grups d’ultradreta que enaltien tot el que havia fet. Era el supremacista blanc Eric Robert Rudolph qui, immediatament, va admetre els càrrecs per evitar la pena de mort. Seria condemnat a cadena perpètua. Havia actuat contra els suposats ideals «socialistes i globalistes» que, segons ell, promovien els Jocs. Mentrestant, Richard Jewell, la vida del qual va quedar reflectida en una pel·lícula de Clint Eastwood, s’havia casat i s’havia convertit en policia. Però va morir el 2007 víctima d’una insuficiència renal. Rudolph segueix viu i farà 60 anys el setembre.