Ángel Nieto: Una mort desafortunada deslligada del 12+1

En la història de l’esport de molts països han existit aquells esportistes anomenats pioners. Són els que han introduït i fet popular una activitat que, fins aleshores, no era majoritària. A l’estat espanyol trobem molts casos, com el de Severiano Ballesteros amb el golf, Manolo Santana amb el tennis o, més recentment, Carolina Marín amb el bàdminton. Un altre dels que entraria en aquesta llista és algú que, des que es va retirar, va evitar referir-se al nombre de títols mundials aconseguits perquè eren tretze. Ell deia que per por a la mala sort, ja que eren 12+1. Aquesta va arribar en el moment de la seva mort, avui tot just fa nou anys, després d’un desafortunat accident mentre estava de vacances a Eivissa. Era Ángel Nieto.

L’accident havia tingut lloc vuit dies abans, quan conduïa un quad i va ser envestit per un Fiat 600 que portava una turista alemanya. Va sortir disparat i va patir un traumatisme cranioencefàlic del qual no es va poder recuperar. Un final inesperat per a algú que, durant la seva carrera, havia anat tantes vegades per terra en circuits de la seva època, que distaven molt de complir les mesures de seguretat dels actuals.

Tot i que ja feia 31 anys que s’havia retirat, ho va fer als 39, Nieto continuava sent molt popular per la seva feina de comentarista de les curses del Campionat del Món. Durant vint temporades havia desenvolupat aquesta tasca a Televisió Espanyola i, tot seguit, es va acoblar a Telecinco fins l’any abans de morir, quan Mediaset va perdre els drets de retransmissió a favor de Movistar. Per tant, continuava en contacte amb la majoria de pilots i equips i era molt respectat.

Malgrat haver nascut a Zamora, Nieto va créixer a Madrid. Fill d’una família modesta, va entrar a treballar a un taller de motocicletes del barri de Vallecas per ajudar a l’economia familiar sense saber que aquell pas marcaria la seva vida. Després, es va traslladar a Barcelona i va entrar a treballar per la marca Derbi amb la intenció de demostrar la seva perícia com a pilot als seus responsables.

El 1968, amb només 21 anys i sense experiència, va guanyar els seus dos primers Grans Premis, sempre en cilindrades petites, de les quals va ser el gran dominador. Va guanyar sis Mundials de 50 centímetres cúbics i set més de 125. En l’any 1972, fins i tot els va guanyar tots dos. El seu darrer triomf en una classificació general va arribar el 1984, amb 37 anys, dos abans de plegar.

Després es va dedicar a la direcció d’equips, tot i que aviat va ser captat per Televisió Espanyola, on mostrava una molt bona capacitat analítica. A més, un dels seus fills, Pablo, i un nebot, Fonsi González Nieto, van ser habituals dels campionats del món en els anys posteriors. Era molt supersticiós amb el número 13 per un parell d’episodis que li havien passat en la seva carrera, com l’accident més greu, un dia 13, o la mort d’un amic a la milla tretze de la cursa de la Illa de Man. Al final, la mala sort no va anar associada a aquesta xifra i li va arribar en el moment menys esperat.

Subscriu-te per seguir llegint