L’Igualada Rigat HC aspira a professionalitzar-se en un termini de dos anys

L’èxit recent, culminat pel títol de l’OK Lliga, obliga l’Igualada Rigat HC a fer un pas endavant si aspira a consolidar-se entre els grans clubs de l’Estat. Conscient de la necessitat d’actuar, el club té la «clara intenció de professionalitzar el primer equip» i els «màxims responsables de la gestió de les categories inferiors», tal com explica el president Manel Burón. Malgrat que no es volen donar xifres concretes, la junta directiva treballa per fer créixer substancialment el pressupost, situat en 625.000, en un termini de dos anys. S’espera que l’augment del potencial econòmic permeti «recuperar el talent que hem exportat arreu», diu Burón.

Fa tretze anys, els màxims responsables de l’Igualada HC van impulsar una revolució en la manera de treballar de la base, que «estava feta un desastre» asseguren fonts properes al club. Malgrat produir-se per la necessitat imperiosa del moment, perquè el deute acumulat no els deixava més remei que apostar per la formació, al darrere també hi havia la clara voluntat de «recuperar allò que ens havia fet grans», explica Burón. El responsable d’aquell canvi massiu va ser Marc Muntané, l’actual entrenador del primer equip i aleshores coordinador de la pedrera.

L’Igualada HC gairebé sempre ha estat vinculat amb la formació de talent. Però, després d’uns anys gloriosos amb pressupostos abundants, «es va deixar de banda la potenciació de la base», explica Muntané, i el club va acabar perdent part del seu potencial competitiu. Tant és així que, mentre en etapes anteriors, els equips havien arribat a tenir cinc, sis o set jugadors de formació pròpia, en el moment de l’arribada de Manel Burón a la presidència del club, «només Ton Baliu era de la casa», assegura el president.

Per un club que ja no té el potencial econòmic per competir per grans fitxatges, però que aspira a tornar a situar-se entre els millors, l’única via possible de competició és crear-se el propi talent. En el següent estadi, per arribar a mantenir l’èxit en el temps, s’hauria d’aconseguir retenir-lo. I en aquest punt es troba actualment l’Igualada HC.

Després de l’èxit dels últims tres anys, en què ha guanyat dues Copes d’Europa, ha tornat a competir a la Lliga de Campions i s’ha proclamat campió de la lliga eliminant els dos gegants de la competició, el Barça i el Liceo, el club arlequinat vol recuperar el talent exportat i aconseguir retenir les noves fornades.

El primer gran canvi

L’any 2013, el club ja tenia la idea d’una primera «professionalització». En aquell cas, va ser de la manera de treballar de la base. Era una decisió complicada, fins i tot «mal vista entre alguns sectors de l’afició que tenien fills a les categories inferiors i volien mantenir el control de la gestió» expliquen fonts del club. Però l’entitat es va mantenir ferma en l’aposta.

Entre altres canvis, l’Igualada HC va crear un segon i un tercer filial i va fitxar els millors entrenadors de la zona, tots ells amb experiència en la formació de jugadors, a diferència dels tècnics que hi havia aleshores.Un altre dels elements clau ha estat la triplicació del nombre d’equips: de 2 de sènior i 16 de base que tenia el 2010, ha passat a tenir-ne 6 de sènior i 32 de categories inferiors. Tan gros ha estat l’impacte d’aquesta revolució que alguns equips ja n’estan copiant el model, expliquen fonts del club arlequinat.

«Ara estem collint els fruits d’aquell canvi de model», apunten sovint algunes de les veus més autoritzades de Les Comes. Jugadors com Eloi Cervera, Nil Cervera, Guillem Torrents, Aleix Marimon i Gerard Riba van viure aquest procés. D’altres com Roger Bars, Marc Carol o Jordi Méndez també han sortit de la base arlequinada. Fins i tot Marc Rouzé, que només va estar dos anys al club, es va beneficiar de l'aposta pels joves de Muntané en l’etapa final de la seva formació i va explotar a Les Comes abans de convertir-se en jugador revelació de la lliga i aconseguir un contracte a Portugal. Aquest curs, l’explosió de Biel Llanes i Àlex Cardil també respon a l’aposta per la creació de talent propi. El següent ha de ser Ferran Busquets, que sortirà cedit al CH Caldes per guanyar experiència a la màxima competició domèstica.

No endebades, una dada que certifica l’èxit d’aquest model iniciat el 2013, i que clubs d’arreu de Catalunya han començat a copiar, és que els quatre últims jugadors revelació de l’OK Lliga han estat arlequinats. Gerard Riba, Nil Cervera, Marc Rouzé i Biel Llanes. Tots van deixar el club després de rebre el guardó. Tots, menys Llanes, que ha signat un contracte per dos anys. «Tenia clar que volia continuar a l‘Igualada i el procés de renovació va ser molt senzill», explica Llanes.

Quan Marc Muntané va agafar les regnes del primer equip fa tres temporades, l’equip venia de ser setè a la fase regular de la lliga i de caure a la primera ronda de les eliminatòries i als quarts de final de la Copa d’Europa. El curs següent, tot i que no va millorar els registres a la lliga, va guanyar el títol europeu 25 anys després de fer-ho per última vegada. La posició a la lliga va millorar la segona temporada, quan va quedar quart. A més, va revalidar el títol de la segona màxima competició europea.

El bon paper a la lliga el va portar a classificar-se per a la Lliga de Campions, una gesta que ha repetit aquest any en acabar la fase regular com a tercer classificat, a només un punt del Barça i el Liceo. Ha culminat l’èxit rotund amb el títol de l’OK Lliga, una competició que no guanyava des del 1997.

La clau de l’èxit

«Estic segur que la clau dels èxits actuals va ser el canvi que es va fer a la base», explica Gerard Riba, que recorda perfectament l’impàs de models. Aleshores, ell era infantil, i va començar a jugar 3 o 4 partits cada cap de setmana.

Però, els èxits esportius han arribat «sense que l’estructura estigués preparada per mantenir-los a mitjà o llarg termini», segons explica Burón. És per això que, cada estiu, l’Igualada veu marxar alguns dels seus millors jugadors i es veu obligat a «reinventar-se», tal com ho descriu Muntané. Encara no pot competir amb els grans clubs d’Europa, i part de la voluntat de professionalització respon a aquest fet.

En aquest sentit, Muntané explicava fa unes setmanes, en una entrevista a Regió7, que «els estius aquí comencen a ser molt cansats» i que «si algun any no encertes en els recanvis, te’n vas cap avall». Val a dir que l’estructura ja ha millorat considerablement els darrers anys, perquè «m’agradaria que un dia s’expliquessin els recursos que teníem en la primera CERS», recordava el tècnic. Però encara no són suficients per retenir el talent.

Això no obstant, altres fonts veuen molt complicat el retorn dels jugadors mencionats abans i no creuen que això sigui possible. Tampoc amb l’increment de pressupost, que encara deixaria l’Igualada lluny de la capacitat econòmica d’altres potències. I no cal desviar la mirada cap a Portugal. A la mateixa lliga espanyola, el Barça té un pressupost al voltant dels 2 milions d’euros, molt superior a l’Igualada. I també el Liceo estaria considerablement per sobre. Aquest curs, els arlequinats tenien pressupostats 625.000 euros per la gestió de tot el club, amb 330.000 dedicats als equips de l’OK Lliga i l’OK Plata.

Els primers retorns

Sigui com sigui, aquest estiu ja s’ha fet el primer pas per recuperar el talent format a Les Comes. Gerard Riba, que va marxar fa dues temporades al Bassano italià, tornarà a vestir d’arlequinat. «És una experiència que tornaria a repetir. Però, quan se’m va oferir la possibilitat de tornar, no vaig dubtar a agafar-la», assegura Riba, que creu que arriba sent un millor jugador.

A Itàlia, Riba era professional. Podia dedicar-se exclusivament a jugar a hoquei patins. Ara tornarà al seu club d’origen amb una rebaixa de sou important que l’obligarà a treballar. Això no obstant, «he après que els diners no ho són tot i que hi ha coses que van per davant», explica. En el seu cas, destaca especialment l’aspecte familiar, perquè «aquí hi tinc tota la meva gent», diu.

Aquest és un dels aspectes que Burón prova de fer entendre als arlequinats abans que decideixin anar-se’n de Les Comes. «Algunes vegades me’n surto i d’altres no, però tard o d’hora tots acaben tornant», sentencia el president.

Aquest estiu també han tornat dos entrenadors; el Xinu Doncel, que es farà càrrec del filial i el júnior B, i Fredi Hinojal, que dirigirà el segon filial i el juvenil A. Tots dos van ser jugadors de l’Igualada. A més, s’ha aconseguit retenir tres de les sensacions sortides del planter: Biel Llanes, Àlex Cardil i Ferran Busquets. Tots tres han signat un contracte de dos anys que donaria marge d’actuació a l’Igualada abans del creixement econòmic esperat. Aleshores potser es podrà negociar i evitar que se’n vagin definitivament.

De moment, Llanes ha optat per quedar-se. I això que tenia ofertes temptadores tant de l‘OK Lliga com de Portugal. Alguna, fins i tot, el convertia en professional amb només dinou anys. «Però vaig dir que no. Els vaig donar les gràcies per interessar-se en mi i els vaig dir que volia continuar a l’Igualada», assegura el jugador. «Veurem què passa d’aquí a dos anys. Quin és el meu nivell i si el club s’ha acabat de professionalitzar, que sembla que va per bon camí», explica. «Si això passa, no se m’acudeix cap destí millor per al meu futur», afegeix Llanes.

Repartits per Europa

Abans de l’adeu de Gerard Riba, ja havien marxat el petit dels Cervera, l’Eloi, al Barça, i Jordi Méndez, al Trissino. Roger Bars ja havia tornat de la seva estada al mateix club italià. A Riba el van seguir Aleix Marimon i Nil Cervera, que van marxar el mateix estiu, i Guillem Torrents i Marc Rouzé, el següent.

Es tracta d’uns jugadors que van deixar empremta i que el club veuria amb bons ulls recuperar en un futur. De fet, alguns acaben contracte l’any que ve, apunten des de l’Igualada. Per afrontar el seu retorn, però, cal l’augment de pressupost que permeti apropar-se als salaris que reben als clubs respectius.

El projecte també passa per «tenir capacitat de remunerar els màxims responsables de les categories inferiors», en paraules de Burón, «i la tercera pota és millorar l’estructura administrativa», afegeix, un dels factors que va portar l’Igualada a destacar i convertir-se en un dels clubs pioners de l’Estat i a la pluja de títols de la dècada gloriosa del 1990.

Subscriu-te per seguir llegint