"Que se m'escapés la medalla olímpica a París va fer molt mal, però em motiva per complir el somni"

Va arribar als Jocs Olímpics de París 2024 amb molta il·lusió, però una petita errada en una de les portes el van condemnar a l’hora de lluitar per les medalles, "per complir un somni". I així ho està complint, el palista de la Seu d’Urgell Miquel Travé acaba d’aconseguir el major èxit de la seva carrera, l’or al Mundial de C1, i ja se centra a revalidar el títol europeu i en obtenir un dels bitllets de cara a poder ser a Los Angeles 2028.

Ja fa un parell de setmanes que és campió del món, ho ha pogut digerir?

A poc a poc. El principi va ser difícil d’assimilar-ho, ara ho porto una mica millor, però em sembla que necessitaré que s’acabi la temporada per valorar-ho.

Com arribava a Oklahoma?

Crec que la preparació va ser molt bona. És cert que les primeres Copes del Món no em van anar massa bé, però confiava que estava fent les coses bé.

Com és això que el vagin a rebre a l’Aeroport del Prat?

La veritat és que per sort es va fer molt ressò mediàtic, i això és molt positiu per un esport minoritari. No ens acostuma a passar si no és amb els Jocs Olímpics, poder viure-ho m’ha encantat i espero repetir-ho.

Destacaria algun aspecte concret de la baixada que li dona l’or?

Era un circuit amb alguns punts delicats, s’havia de tenir paciència i ser molt precís. Vaig executar la baixada com tenia previst i malgrat cometre petites errades, puc dir que va sortir la baixada que volíem.

I després, a esperar deu rivals...

Sabia que tots es podien posar per davant. L’espera va ser llarga, és cert, però també bona, perquè al final vaig acabar al primer lloc.

Precisament ser el segon li va treure una mica de pressió?

Podria ser, però els que ja fa anys que ens hi dediquem ens interessa gestionar bé la pressió, hem de sortir a guanyar tant si baixem primers com últims. La feina que has de fer és exactament la mateixa, baixes sol i has de fer el recorregut, tant és si primer o últim. A l’últim europeu vaig guanyar després de ser primer a la classificació i a la semifinal, em centro a estar preparat per rendir en qualsevol posició.

Que el canal on competíeu fos el mateix que on tindran lloc els Jocs, ho va fer especial?

Sempre és positiu conèixer el canal on competiràs, però alhora encara falta molt temps. El procés és llarg i difícil, però és clar que ens volíem familiaritzar amb el canal per, tant de bo, tornar-hi en dos anys.

Ja està centrat especialment a buscar aquesta classificació pels Jocs Olímpics de Los Angeles?

És l’objectiu a llarg termini, però aquesta era tot just la primera competició que comptava per poder classificar-nos. El procés s’acaba el setembre del 2027, així que encara queda molta feina al davant.

Així doncs, quins són els seus objectius a curt termini?

Ara mateix acabar la Copa del Món de París que se celebrarà d’aquí a un mes, i després la de la Seu, que sempre és especial perquè és a casa. Després d’això tindrem el Campionat d’Europa, que seran a la localitat italiana d’Ivrea, i on intentarem defensar el títol.

Permeti’m anar una mica enrere en el temps. Quin balanç en fa, amb perspectiva, de la seva primera experiència olímpica?

La veritat és que la vaig gaudir molt. Estàvem molt units amb la resta de l’equip, i malgrat que fem un esport individual, tenir un bon ambient amb tota la delegació ajuda. Els vam preparar molt bé i tant mentalment com físicament estàvem a un gran nivell.

Va ser la clau per poder disputar la final i quedar-se a un petit detall de sumar una medalla?

La veritat és que per a mi arribar a la final i estar entre els vuit millors ja ho donava com un bon resultat. Així i tot, sabia que podia estar més amunt, que podia aspirar a entrar al top-5 o fins i tot sortir amb una medalla.

La medalla s’escapa en un sol instant, no deu ser fàcil de gestionar un moment com aquest...

Va ser tot per culpa d’un detall molt petit. No va ser fàcil. Estava content perquè havia arribat a una final olímpica, he lluitat i he estat allà, però s’havia escapat per un detall minúscul. Em va fer molt mal, però vaig intentar agafar-ho com una motivació, per tornar a fer bé la preparació i donar-ho tot per complir el meu somni.

Saber transformar aquesta frustració en energia va ser el principal aprenentatge que es va endur de París, doncs?

Diria que sí. Per sort, va ser una gran experiència tant des d’un punt de vista personal com esportiu. Als Jocs de Rio alguns companys em van comentar que l’ambient no era tan potent, a Tòquio no hi va haver públic per culpa de la Covid... A França es viu molt el piragüisme i això suma molt.

Diria doncs que va evolucionar com a esportista?

Sí, gestionar la pressió d’unes classificatòries, en unes semifinals o a la gran final olímpica amb tant de nivell i un públic entregat... Vaig ser capaç de mantenir la concentració, el pla de baixada. Em vaig sentir molt còmode i crec que em va servir per fer una passa endavant de maduresa, preparació i gestió de la pressió en competició.

A París també va competir en kayac-cross. Continua pendent i entrenant aquesta modalitat?

Ara mateix estic més centrat en l’eslàlom, però tampoc m’oblido del kayac-cross. Sé que quan arribin els Jocs hi ha moltes possibilitats que n’hagi de fer, tot i que encara no està confirmat. Ara mateix crec que tinc més possibilitats en l’eslàlom, i per això m’hi focalitzo.

En tot cas, es manté preparat per si hi ha de tornar...

Exactament. Soc una persona menuda i en un esport de contacte com el kayac-cross em perjudica una mica. Ara mateix dedico molts esforços tant en kayac com en canoa, i si incorporo una tercera disciplina començaria a perdre qualitat en les prioritàries. Mantic un nivell correcte per si hi he de competir.

Subscriu-te per seguir llegint