Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Leo Messi s’acomiada del seu pare, mort als 68 anys: «No sé com continuar. Jo només jugava a futbol i ara tinc molts dubtes que ho pugui continuar fent durant gaire temps més»

El davanter argentí publica una extensa carta en homenatge al seu pare, Jorge Messi, que va morir dissabte passat

Leo Messi i el seu pare en una imatge d'arxiu

Leo Messi i el seu pare en una imatge d'arxiu / Europa Press

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Regió7

Barcelona

Leo Messi s’ha referit per primera vegada públicament a la mort del seu pare, Jorge Messi, dissabte passat als 68 anys. El davanter argentí, que ha preferit viure el dol al costat de la família en la més estricta intimitat, ha volgut donar les gràcies als seus seguidors a través de dues històries al seu compte d’Instagram.

A més d’una fotografia en què apareix acompanyat del seu pare, el futbolista ha publicat un missatge d’agraïment: «Vull agrair de tot cor l’afecte, el respecte i l’enorme consideració que vau tenir amb mi i amb la meva família en aquest moment tan dolorós per la mort del meu pare. Gràcies per acompanyar-nos, per cada missatge, cada gest i, sobretot, per respectar el nostre dolor i la nostra intimitat».

A continuació, ha publicat un extens missatge en homenatge al seu pare:

«Pa, encara no em puc creure que te n’hagis anat. No m’ho acabo de creure, o més ben dit, no ho vull assumir. Em costa molt imaginar que ja no et tornaré a veure, que ja no parlarem més. Sé que estaves patint i que és el millor, però te n’has anat massa aviat. Encara ens quedava molt per gaudir junts. Tant em demanaves que jugués l’últim Mundial i va ser pocs dies abans de començar quan et vas posar pitjor. Era la primera vegada que no series en un torneig, però la mare em deia que estaries millor i que estaries bé per poder viatjar. Jo et deia que arribaríem a la final perquè així poguessis viatjar.

Cada vegada que acabava un partit esperava i trobava a faltar el teu missatge. Va ser llavors quan em vaig adonar que la situació era realment greu. Tot i així, no deixava de pensar a arribar tan lluny com fos possible, per donar-te temps i que poguessis veure un partit. Vam arribar a la final i no hi vas poder ser. La volia guanyar per portar-te-la i ensenyar-te’n una de nova. No vaig poder, les cames no em donaven més de si. Aquesta vegada vaig intentar anar contra el meu físic, però no vaig poder. Mai em vaig poder trobar bé.

Quan vaig arribar et pensaves que havíem perdut la final als penals. No vam poder parlar de res de tot el que havia passat. No vas poder gaudir de res. No vam ser campions, però no saps com vam gaudir de cada partit. Una vegada més, tenies raó: hi havia de ser i jugar-lo.

T’explico això perquè va ser l’única cosa de què no vam poder parlar, perquè de tota la resta ja ho sabies. Parlàvem cada dia i ens vèiem quan es podia pels meus compromisos.

No sé què faré sense tu, no sé com continuar. Jo només jugava a futbol i ara tinc molts dubtes que ho pugui continuar fent durant gaire temps més. Vas estar al meu costat des del principi, faltava tan poc per al final. Per què no vas aguantar una mica més i acabàvem junts?

Sé que la teva felicitat era veure bé la teva família, la teva dona, els teus fills i, sobretot, sense que els altres se n’assabentessin, veure’m jugar a mi... 😉

Des de petit sempre ha estat així. Em portaves a tots els entrenaments tan bon punt arribaves de treballar. A molts m’hi portava la mare perquè tu estaves treballant.

Evidentment, als partits no en faltaves ni un. Com paties veient-me i com en gaudies, tot i que mai em regalaves gaires elogis.

Vas ser pare, amic i representant. Sempre eres la persona que havies de ser en cada moment i mai et vas equivocar en res. Més enllà d’alguns retrets o discussions, sempre tenies raó. Al final, les coses acabaven passant com tu deies.

Et trobaré molt a faltar, però sempre seràs present, i sobretot en l’educació dels meus fills, perquè els ensenyo i els educo com vosaltres ho vau fer amb mi.

Descansa en pau i cuida’ns des de dalt com ho feies aquí. Gràcies per tot.

T’estimo, pa».

Messi, futbolista de l’Inter Miami CF, va disputar el Mundial de futbol dels Estats Units, Mèxic i el Canadà mentre patia en silenci per la malaltia del seu pare. Fins i tot se’l va veure plorar després d’alguns partits, com en la final perduda contra la selecció espanyola.

Va ser diumenge passat quan Messi, acompanyat de la seva dona, Antonela Roccuzzo, i dels seus tres fills —Thiago, Mateo i Ciro—, va viatjar de Miami fins a Rosario per donar l’últim adeu al seu pare en una cerimònia privada.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents