El parkour portarà velocitat, creativitat i espectacle a Graviteo A Coruña Xacobeo

Un mur, una barra o un desnivell poden ser un obstacle per a qualsevol persona que passeja pel carrer i, al mateix temps, l’inici d’un recorregut per a un atleta de parkour. En competició, aquestes decisions es prenen en només uns segons: dos atletes busquen el camí més ràpid entre els mòduls o construeixen una successió de salts, girs i acrobàcies que no es repeteix d’una ronda a una altra. Del 18 al 20 de setembre, aquesta manera de mirar i recórrer la ciutat arribarà a Graviteo A Coruña Xacobeo amb la celebració del Campionat d’Espanya de Parkour, una de les competicions estrella del festival d’esports urbans que ocuparà O Parrote.

Simon Richman, seleccionador nacional de parkour de la Reial Federació Espanyola de Gimnàstica (RFEG), defineix la disciplina com un esport accessible i fàcil d’entendre per al públic, però capaç d’assolir una enorme complexitat en l’elit. El seu atractiu neix tant de l’espectacularitat dels moviments com de la llibertat per resoldre cada recorregut. «Tothom té un estil propi i, tot i que hi ha unes normes que s’han de respectar, s’aprecia com cada persona expressa la seva personalitat», explica.

del 18 al 20 de SETEMBRE Paseo Marina Parrote (A Coruña)

El festival d'esports urbans, organitzat per La Opinión A Coruña i el seu grup editorial Prensa Ibérica, amb l'impuls de la Xunta de Galicia, el Concello da Coruña, la Diputación de A Coruña, així com Cabreiroá, i la col·laboració de la Real Federación Española de Gimnasia, la Federación Galega de Montañismo, Tranvías i Bico de Xeado, reunirà competicions nacionals i internacionals de psicobloc, escalada i parkour

Inscriu-t'hi!

Una cursa contra el temps i un exercici de creativitat

El Campionat d’Espanya de Parkour permetrà descobrir a Graviteo A Coruña Xacobeo les dues grans modalitats competitives del parkour. La primera és Speed, una cursa en què dos participants recorren al mateix temps carrers paral·lels i guanya qui arriba abans a la meta. Cada atleta ha de llegir els obstacles, triar una trajectòria i trobar la manera més eficaç de completar-la. «Les curses duren entre vint i quaranta segons. És molt fàcil seguir la competició», assenyala Richman.

La segona modalitat és Freestyle, en què cada participant construeix la seva pròpia «línia», una successió de moviments i acrobàcies adaptada als mòduls del circuit. La puntuació combina la dificultat amb l’execució i valora aspectes com la seguretat, la qualitat de les recepcions i la fluïdesa amb què s’enllacen els elements. «Veiem trucs espectaculars, però es penalitzen els riscos innecessaris. Sempre prioritzem la seguretat», destaca el seleccionador.

Aquesta llibertat converteix cada actuació en una incògnita. «Mai no sabem exactament què faran fins que arriba el moment», explica Richman. L’aprenentatge comença, a més, des d’edats primerenques. En les categories de vuit a onze anys, assenyala, s’utilitzen mòduls més tous perquè els infants s’introdueixin progressivament en la competició i aprenguin els moviments en condicions segures.

Una comunitat «d’exemple» per a altres esports

Els practicants de parkour també són coneguts com a traceurs o traceuses, unes paraules procedents del francès i vinculades a la idea de traçar un recorregut. «Sempre es pot trobar una manera única o més eficaç de completar una línia, tant al carrer com en una competició. Per això el parkour és tan imprevisible i emocionant», resumeix Richman.

L’aparició de clubs i competicions no ha eliminat el vincle de la disciplina amb el carrer. Hi ha qui comença en espais urbans i després busca instal·lacions amb airbags, airtracks o mòduls més segurs; d’altres traslladen a l’exterior la tècnica adquirida en un club. També hi ha practicants que mai no competeixen i entenen el parkour com una manera de superar-se, entrenar en grup i gaudir del moviment.

Aquesta convivència entre el carrer, els clubs i la competició ha conservat un dels trets essencials de la disciplina: la comunitat. «Fins i tot en un Campionat del Món, els atletes s’ajuden entre ells, encara que siguin rivals. En acabar una cursa o una línia, tots s’abracen i es feliciten», destaca Richman. Els participants comparteixen moviments, s’aconsellen durant els entrenaments i celebren els èxits dels altres. «És un bon exemple per a la resta d’esports», afegeix.

El parkour modern va créixer a partir del moviment natural, l’art del desplaçament i el freerunning, i combina accions com córrer, grimpar i saltar. La pel·lícula Yamakasi va contribuir a la seva difusió internacional a començaments de segle. A Espanya, Richman subratlla el paper de Galician Urban Project (GUP), grup que considera el «més important de la història de la disciplina» al país. El seu origen gallec afegeix un vincle especial a la celebració del Campionat d’Espanya a A Coruña.

Un esport amb un somni olímpic

La competició de Graviteo reunirà l’equip nacional i diversos referents espanyols. Marta Gutiérrez va encadenar el 2026 el bronze a la Copa del Món de Montpeller i la plata a Istanbul en la modalitat de Speed. «Això la converteix en la segona noia més ràpida del món (del parkour)», expressa Richman. Eduardo Oliva va ser setè a la final de Freestyle de Montpeller, mentre que Héctor Martínez va arribar a la fase decisiva de Speed. A més d’ells, hi haurà un grup d’entre cent i 150 esportistes amb un «bon nivell».

Richman també destaca l’evolució de la participació femenina en el parkour. «Cada vegada està creixent més a Espanya i comptem amb un gran nivell entre les nostres atletes». Les proves femenines i masculines es disputen sobre el mateix recorregut i en les mateixes condicions, un altre aspecte en què considera que Espanya es troba entre els països pioners de la disciplina.

El seleccionador creu que el Campionat d’Espanya també permetrà descobrir la generació següent. El parkour forma part de la Federació Internacional de Gimnàstica, però de moment no és una disciplina olímpica, tot i que la seva incorporació al programa dels Jocs es manté com una esperança: «Esperem que en el futur es converteixi en esport olímpic». Poder veure algun dia un d’aquests joves competint per una medalla seria, admet, «el somni».

El seu format breu però intens, visual i fàcil de compartir també ha trobat un espai natural a les xarxes socials. Richman confia que Graviteo A Coruña Xacobeo produeixi aquest mateix efecte a peu de pista: «Animaria el públic a venir per descobrir el parkour i la resta d’esports de l’esdeveniment. És un esport que enganxa». A O Parrote, cada obstacle oferirà diverses solucions i cada atleta haurà de trobar la seva.

Via: Diari de Girona