Andrea Fuentes es desfà en elogis cap a la manresana Txell Ferré

La nova selecció estatal de natació artística ja fa un parell d’anys que s’ha proposat tornar el país al primeríssim nivell d’una disciplina que la va veure brillar amb molta força entre els anys 2007 i 2013. Aleshores l’equip destacava, sobretot, gràcies a les magnífiques actuacions que protagonitzaven les dues grans referents d’aquella època, Gemma Mengual i Ona Carbonell. Però després d’aquells grans Jocs Olímpics de Londres i els posteriors Campionats del Món de Barcelona, la selecció va passar per moments complicats.

Hi havia talent, és clar, però les aspiracions, tant des d’un punt de vista d’equip com en actuacions individuals, era gairebé una il·lusió intentar comparar-se amb les grans potències com Rússia, la Xina, Ucraïna o el Japó. Però ja des del 2023, amb Mayuko Fujiki al capdavant, i sobretot després dels Jocs de París, amb Andrea Fuentes com a entrenadora, la situació és una altra. A París es va recuperar la il·lusió del metall olímpic, i des que Fuentes dirigeix el combinat estatal, l’únic objectiu és l’or.

Un canvi d’expectatives i d’ambició que ha arribat juntament amb una nova fornada de nedadors que gairebé no tenen records de l’ara llunyà 2007. Els dos grans exponents d’aquesta nova generació d’atletes són Lilou Lluís i Dennis González, que juntament amb Iris Tió ja ressonen a la psique de la gran majoria d’aficionats a l’esport en general. Però ha estat una altra de les grans nedadores de la generació, la manresana Txell Ferré, a qui més s’ha enlairat en aquests darrers anys.

Un exemple representatiu

Ferré va arribar a l’equip absolut amb molts interrogants abans dels Jocs de París, però ràpidament es va guanyar un lloc. Curiosament, però, la seva porta d’entrada la va obligar a reconvertir-se en una de les posicions més complicades de la disciplina, la de saltadora.

Va començar a ser-ho perquè era la nedadora més menuda de l’equip, i això facilitava que les seves companyes l’enlairessin. Però les flyers han de tenir una gran habilitat a l’hora de moure’s a l’aire, així com una gran flexibilitat si s’opta per intentar figures només a l’abast de les grans potències.

Fuentes i la seva parella, l’exgimnasta olímpic Víctor Cano van apostar per ella i González com a saltadors de l’equip, però el nedador de Rubí va haver de passar per quiròfan a l’inici d’aquest any, i Ferré va haver d’assumir unes acrobàcies que en principi no tenia al seu catàleg. Va assumir el repte «amb la millor actitud possible» com li va reconèixer Fuentes en una publicació a Instagram parlant del seu creixement com a nedadora.

«Juntament amb el Víctor [Cano] heu creat un espai no només de consciència aèria (que has après en només uns mesos) sinó que heu creat un vincle de confiança tan bonic que ha permès que et converteixis en la flyer més completa (i per mi la millor) del món» relata Fuentes valorant el pas endavant de la manresana quan es va decidir per assumir molts dels salts que no podia fer González.

Una oda a la feina diària

Però això no és tot, Fuentes també ha volgut valorar especialment la gran millora en diversos aspectes claus que ha experimentat Ferré: «Fas de tot! Flexibilitat (que no tenies i t’has guanyat tu sola a casa i amb la Judit [Requena]), equilibris de tota mena i ara també acrobàcies d’alt nivell».

Un canvi que l’ha convertit en millor atleta, molt ben assessorada per Cano i Requena, però basada en la seva autoexigència. «El Víctor ha fet de tu una gran acròbata, però no hauria pogut sense la teva mentalitat i la teva capacitat competitiva per voler ser la teva millor versió constantment» acabava Fuentes fent referència a la nedadora manresana.

No ha estat l’única que s’ha fos a elogis amb la manresana, ja que altres grans figures de la disciplina com Alba Cabello, Txell Mas o Ona Carbonell han subratllat als comentaris el missatge de Fuentes.

Subscriu-te per seguir llegint