"La lletra original va ser l’embrió del producte final de l’himne del 125è aniversari"

L’escriptor passa a la història del Barça amb la seva lletra com a base de l’himne del 125è aniversari. L’escut al pit és una tornada d’impacte i quedarà per sempre amb els altres càntics del Barça al Camp Nou o en el món de les xarxes socials.

Sobre la vida que li augura a la cançó a partir d’ara està convençut que “ha acabat com un càntic blaugrana pels dies de partit i potser al món digital anirà sortint de forma recurrent. Noto que el jovent l’ha incorporat com a molt seu”.

Gonzàlez-Costa insisteix molt en el fet que “el mèrit final és dels productors, surt de la seva feina. He descobert que ara una cançó es fa amb fraccions de pocs segons i per agafar aquests timings la lletra s’ha d’ajustar a això”. Guanyador del concurs amb tres finalistes, vol recalcar que “amb la meva lletra comença un procés creatiu amb les estrofes originals, però acaba convertint-se en L’escut al pit… després de passar per les mans dels músics i els productors; jo vaig fer l’embrió”.

Es va assabentar tard del concurs: “A pocs dies del tancament de la convocatòria, però era una peça curta, vaig anar fent versos i versos amb el mòbil i al límit del termini em vaig tancar una estona per ordenar-ho i enviar-ho. Va ser menys regular la manera de fer-ho, però va sortir”.

Sentir l’himne derivat de la seva lletra sonant a l’estadi va ser “tot plegat, la festa al Liceu, sentir-te part d’això i ser del teu club de tota la vida, d’una institució del nostre país, d’un referent mundial i formar-ne part… aquells dies no xafava gaire de peus a terra”.

Subscriu-te per seguir llegint