Un Barça més berguedà que mai: el triplet de Berga al FC Barcelona

En el món blaugrana, parlar d’un “triplet” és obrir la capsa grossa dels èxits esportius. Significa aconseguir els tres trofeus majors en una mateixa temporada: Lliga, Copa i Champions. A l’espera de si el Barça de Hansi Flick ho aconseguirà aquesta temporada acabada de començar, Berga se’n apunta un. Només en dues ocasions de tots els 126 anys d’història blaugrana s’ha aconseguit el triple Sant Greal futbolístic: amb Pep Guardiola (2008-09) i Luis Enrique Martínez (2014-15) d’entrenadors. L’equip femení també en té dos (2020-21 i 2023-24).

A Berga n’ha fet un de particular a tres llocs de la galàxia blaugrana. És la triple i insòlita història de tres passions pel Barça coincidint en el temps. El migcampista de dinou anys Marc Bernal està consolidat al primer equip, l’escriptor i comunicador Xavier Gonzàlez-Costa és l’autor de la lletra de l’himne del 125è aniversari i l’empresari Xavier Barniol forma part de la nova junta directiva de Laporta constituïda el juliol.

Són tres culers a l’estructura i a la història del club. “A la Berga de la baixa autoestima”, segons Gonzàlez-Costa, “tenim gent potent i ara s’han alineat aquests tres fets: surt l’himne, Bernal debuta i després Barniol entra a la junta”. A una ciutat mitjana (o petita) “quasi tothom es coneix”, explica Xavier Barniol. El flamant directiu afegeix: “Hem fet el triplet berguedà, és la primera vegada i no crec que passi mai més”. Bernal i Gonzàlez recorden la mateixa anècdota. L’escriptor l’evoca a la classe de primària amb la seva filla: “L’he vist jugar de nen al pati de l’escola. Als set anys va anar a parar al Barça amb els taxis amunt i avall”.

Arreu del món la samarreta més venuda és la del 10 de Lamine Yamal, però a Berga sovintegen les del “Marc” amb el 22. Ell és molt de Berga i diu satisfet: “Quan tinc estones lliures sempre intento venir, ho tinc tot: casa meva, la meva família i els meus amics”. Acostuma a “pujar” com a mínim un cop per setmana. El directiu i l’autor de l’himne tenen opinions rotundes sobre la vàlua del jugador. Barniol destaca “el seu potencial enorme, juga a una posició clau i espero que sigui el nostre nou Busquets”. Gonzàlez-Costa hi coincideix: “És molt bo i té un físic excepcional. Té qualitat futbolística, potència i xut, acompanyat d’un físic imponent”.

La irrupció de Bernal al futbol professional l’ha convertit en un personatge famós, sobretot pel jovent. A la seva ciutat no l’atabalen gaire. Pensa que “a Berga és diferent perquè aquí em veuen com un més, des de petit faig vida aquí i és més fàcil. És cert que a Barcelona em paren i demanen fotos, però també m’agrada!”. Hi ha una curiositat televisiva. A les retransmissions els locutors sempre el vinculen amb Berga, remarcant el seu origen contínuament. Ell també ho ha percebut: “Ho he escoltat moltes vegades! M’agrada. Em sento orgullós de ser d’aquí o que se’m descrigui com a part de Berga em fa molta il·lusió, també per a la família”.

Fins ara, la història blaugrana-berguedana havia estat molt escassa. El primer equip del FC Barcelona només ha jugat un únic partit a Berga, el gener de 1976, contra el Barça Atlètic. Va ser un partit benèfic per ajudar les famílies de trenta miners morts a una mina de Fígols el novembre de l’any anterior. Faltaven trenta-un anys per al naixement del jugador. Aquell dia la figura del partit va ser “l’altre Johan”: Neeskens. Jugava a la mateixa posició al camp que Bernal.

Gonzàlez-Costa recorda que “va passar, però jo no hi vaig anar”. Un joveníssim Barniol va col·laborar “venent tiquets per aparcar els cotxes, crec que a cinc pessetes, a un camp habilitat per a l’ocasió”. Tot i que “el record més gran va ser veure per primer cop Johan Cruyff i demanar-li una signatura”. L’holandès volador i Carles Rexach van acudir al camp, però no van participar per prevenir lesions. Totes les altres figures van jugar.

Subscriu-te per seguir llegint