Livakovic arriba a Barcelona per firmar fins al 2030: fill de polític, especialista en penals i admirador de Casillas i Buffon

La direcció esportiva del Barcelona tenia clar que la porteria, més enllà que no hi hagi discussió en la titularitat de Joan Garcia, estava una mica coixa. Si bé el polonès Wojciech Szczesny ha tingut un paper important dins del vestidor –no tant per les seves actuacions sota pals–, la sortida de Ter Stegen cap a l’Ajax de Míchel convidava a reforçar encara més la posició. L’escollit ha sigut el croat de 31 anys Dominik Livakovic, porter de gran prestigi mundialista, i que arriba a Barcelona per passar ja aquest dimecres revisió mèdica i firmar el seu contracte fins al 2030.

Si bé el Barça va acordar amb el Fenerbahçe turc el fitxatge de Livakovic (dos milions d’euros fixos més dos més en incentius) amb la idea de cedir-lo aquesta temporada fins que Szczesny abandonés el club, la cadena SER va avançar que l’entitat blaugrana podria canviar d'opinió. És a dir, que Livakovic podria tenir un buit per completar l’actual plantilla. Una cosa que han d’acabar de concloure Deco i el tècnic Hansi Flick, especialment si el tècnic té idea de concedir una mica de descans a Joan Garcia per confiar Livakovic, per exemple, els partits de Copa. Ja es veurà.

En qualsevol cas, Livakovic, per fi, tindrà la recompensa a una carrera marcada per les seves formidables actuacions als Mundials. Per al record queden els quatre penals aturats amb la selecció croata, que va acabar tercera al Mundial de Qatar del 2022 –tres contra el Japó als vuitens de final i un contra el Brasil als quarts–, i les set aturades contra Anglaterra –malgrat la derrota per 4-2– en l’últim Mundial dels Estats Units, Mèxic i el Canadà, en què els croats van quedar eliminats als setzens de final contra Portugal.

El seu pas pel Girona

Jugar aquest últim Mundial li va costar al porter de Zadar un bon pessic de la seva reputació. La temporada passada va arribar cedit al Girona procedent del Fenerbahçe, però no va ser capaç de desbancar l’argentí Gazzaniga de la titularitat. Sense minuts de joc, n’hi hauria hagut prou amb un sol partit oficial amb el Girona perquè no pogués sortir al mercat hivernal, ja que la normativa impedeix jugar en tres clubs diferents en una mateixa temporada. Després de negar-se a vestir-se de curt en un partit de Copa contra l’Ourense malgrat estar Gazzaniga amb febre, situació denunciada per Míchel, va poder tornar a casa, al Dinamo de Zagreb, equip on es va fer un nom i on va poder preparar-se per al Mundial.

És Livakovic un porter relativament alt (1,88 m), sobri, i de gran capacitat de reacció sota pals. Més enllà de la seva habilitat amb els penals, en què recorre a una petita llibreta, però també a la resistència i la intuïció, li costa més sortir de l’àrea petita per iniciar el joc. Amb una línia avançada com la de Hansi Flick, la seva progressió amb el joc de peus ha de ser un repte.

Fill de polític –el seu pare, l’enginyer Zdravko Livaković, va arribar a ser secretari d’Estat d’Infraestructures a Croàcia i va viure un llarg procés judicial per un cas de corrupció del qual va quedar absolt per dues vegades–, el porter de Zadar, que va créixer admirant Iker Casillas i Gianluigi Buffon, és davant la gran oportunitat de la seva carrera.