Aitor Ruibal serà el dotzè jugador de casa nostra a la fase final de la Copa d'Europa o de la Champions

El futbolista del Betis Aitor Ruibal es pot convertir en les properes setmanes, tan sols si juga un minut en els vuit partits del seu equip en la fase lliga, en el dotzè jugador de casa nostra de participar en algun partit de la fase final de l’actual Lliga de Campions, el sorteig del qual es va fer ahir a Mònaco, o de l’anterior Copa d’Europa. A més, seria el tercer sallentí a fer-ho, amb la qual cosa la vila bagenca superaria la capital de la comarca, Manresa, com a origen més repetit.

Ruibal ja té presència important amb l’equip andalús en tornejos europeus. Ha disputat 31 partits de la Lliga Europa i 16 de la Conference, un d’ells de fase prèvia. En aquesta competició, a més, va jugar 18 minuts de la final del 2025, amb derrota contra el Chelsea per 1-4. Ara haurà de tenir paciència i prendre-s’ho amb calma, ja que s’està recuperant d’una artroscòpia de genoll que li van fer el maig i no és previst que reaparegui fins a les properes setmanes. Sense haver fet pretemporada, però, el més normal és que no ho faci fins després de la llarga parada per partits de seleccions de final de setembre.

I és que no és tan fàcil per als futbolistes de casa nostra actuar a la Champions. Dels onze que ho han fet fins ara, set va ser defensant la camiseta del Barça, un club acostumat a jugar-la. I encara tres d’aquests futbolistes, Guardiola, Gabri i Eric Garcia, ho van fer abans o després amb d’altres clubs (la Roma, l’Ajax o el Manchester City).

Pocs en època antiga

De fet, només tres dels jugadors de la llista van actuar en l’antiga Copa d’Europa. El vilomarenc Isidre Flotats va tenir tres partits en el debut del Barça en la competició, el 1960, amb derrota traumàtica contra el Reial Madrid en les semifinals.

També va ser dur el final de l’esparreguerí Josep Moratalla. Va disputar cinc partits de l’edició del 1986 i ell va ser l’encarregat de rellevar Schuster en la trista final de Sevilla, perduda per penals contra l’Steaua.

El tercer és Pep Guardiola. El jugador amb més partits i minuts a la màxima competició també és l’únic campió quan el torneig encara no es deia Champions. Va ser a Wembley, el 1992, amb triomf contra la Sampdoria. També va disputar la final de dos anys després, la derrota per 0-4 contra el Milan, però la competició ja tenia el nou nom.

En les darreres dècades hem tingut des de la bona presència de Gabri, el primer dels sallentins, amb 2.550 minuts, fins a les intervencions esporàdiques de l’abrerenc Raúl Moro, l’any passat amb l’Ajax (trams de cinc partits). Encara més testimonial va ser la presència del primer dels manresans, Gerard Bordas. Només tretze minuts en una derrota per 0-3 contra el Manchester City en la temporada 2011-12.

Sense arribar-hi

El cas més paradigmàtic de la dificultat que té jugar la Lliga de Campions, de tota manera, és el de Jonathan Soriano. El davanter del Pont de Vilomara va arribar a jugar 13 partits de fase prèvia amb el Red Bull Salzburg. En ells va actuar en 13 partits en quatre temporades diferents, amb sis gols marcats. En dos d’aquests anys, l’agost del 2014 i del 2016, va participar en l’última ronda. Però va perdre les dues, davant del Malmö suec i contra el Dinamo de Zagreb. Aquesta, per un sol gol.