Raphinha és el millor ‘nou’

El Barça ja tenia el nou que demanava Hansi Flick. Sense que ningú ho sabés. Tampoc l’entrenador. És brasiler. En tot cas, Gabriel Jesus, que arribava a Barcelona per firmar per dos anys i apropiar-se de la samarreta de l’emblemàtic número, serà el seu suplent.

El millor nou és Raphinha. Davant del seu compatriota, davant de tots els culers que van sentir algun calfred durant el partit, va marcar un doblet i es va enlairar en la llista del Pichichi. El capità porta cinc gols en tres partits, una energia que va exercir de locomotora per arrossegar el Barça cap a una victòria convincent com les anteriors, tot i que encaixés dos gols davant d’un Rayo tan tou al darrere com desacomplexat en atac.

Igual que el Barça, demolidor amb 12 gols en 3 partits sense els ariets (Lewandowski i Ferran) dels dos títols. Fermín no va ser titular, però Lamine Yamal va estrenar el seu compte. Gabriel Jesus va veure fins i tot l’egipci Hamza Abdelkarim, un altre competidor, que va rellevar Raphinha per gaudir en exclusiva de l’ovació que va merèixer la seva actuació espectacular.

Espart, dels indiscutibles

Flick ha donat bola a tots els jugadors en les tres primeres jornades, sense que els seus canvis es puguin qualificar de rotacions. Alejandro Balde és l’únic que no pot comptar ni un minut de joc i Joao Cancelo i Rodrigo, els dos més tardans, encara no han sigut titulars. Ho explica el fet que Espart és el lateral esquerre preferit de Flick. El jugador del planter seu a la mateixa taula que Joan Garcia, Lamine Yamal i Raphinha.

Ho explica també el seu rendiment excel·lent, que va corroborar amb la seva passada a Raphinha per al gol de l’1-1, avançat a la posició d’interior dret. Espart reparava, alhora que engrandia, l’error de Kounde, que als vuit segons havia cedit un córner per la seva tebiesa i poc després concedia el gol rayista per la seva indolència en una pilota llarga que li va guanyar Álvaro García. Espart tampoc va ser un exemple d’agressivitat en el 3-2.

Ningú va aixecar la cella al Camp Nou; potser Joan Garcia per haver encaixat fàcilment el primer gol de la Lliga. El Barça trepitjava l’àrea madrilenya amb una facilitat enorme gràcies a l’asfixiant pressió exercida. Els atacs se succeirien amb la freqüència amb què cau un xurro a la fregidora. Al nou Rayo li faltava la personalitat que li injecta el seu porter Augusto Intereix, lesionat, i va trobar moltíssim a faltar Pep Chavarria per enfrontar-se a Lamine Yamal. El seu lloc l’ocupa el neerlandès Jozhua Vertrouwd. Va durar mitja hora, vençut en cada escomesa per l’extrem blaugrana, que es va treure de sobre tota la frustració acumulada amb un xut parabòlic que va buscar l’angle pròxim en lloc del llunyà a l’escaire. No es va aturar en el gol 50 de la seva carrera.

En un minut llarg s’havia arreglat el marcador. El Barça va xutar 17 cops a la porteria madrilenya en el primer temps, més que en 31 partits complets de la temporada passada. Gabriel Jesus ho mirava des de la llotja, potser preocupat per saber si igualarà el to dels altres. Kounde no va arreglar la nit amb el gol que li van anul·lar. Tampoc la va espatllar. Va acabar de capità quan Flick havia recorregut a Rodrigo i Fermín per estabilitzar l’equip i evitar una sorpresa.

Subscriu-te per seguir llegint