Les pistes d'esquí han estat durant molt temps el refugi dels més adinerats durant les temporades de neu. Des de l'aristocràcia a la jet set, incloses les 'celebrities' han passat les seves vacances hivernals a Aspen, Baqueira, Andorra o Sierra Nevada, on el consum de xampany augmenta a mesura que ho fa la quota de neu. Per què?
Alejandro Berdejo era professor d'universitat al mateix temps que director d'un hotel amb més de 300 habitacions i dirigia una consultora en la qual tan aviat organitzava una festa a Cindy Crawford com a George Clooney. Però un dia va decidir canviar de vida i es va escapar a la neu amb la intenció de subministrar xampany a tots els aficionats que pugessin fins a Sierra Nevada i proporcionar a qualsevol visitant el luxe i sofisticació que anys enrere només disposaven les classes més altes. Berdejo regenta dos dels locals més exclusius i de moda de Sierra Nevada, N'ice i Veuve Clicquot on tan et pots prendre't un copeta de l'escumós brou francès com que et pots menjar uns cigronets amb llagostins o unes llenties amb botifarra i canyella.
"Sherpas del xampany" és el nom amb que Alejandro, fent referència als pobladors de les regions muntanyoses del Nepal a l'Himàlaia, defineix el seu treball i explica per què cada vegada és més comú el xampany a les pistes de neu.
Pregunta: Quant temps portes a càrrec del negoci?
A.B .: Porto sis anys. Vaig venir a fer una iniciació gastronòmica; vaig decidir canviar de vida i arriscar. Vaig sortir de la meva zona de confort. Impartia classes en cinc universitats i era director d'un hotel de quatre estrelles i 300 habitacions; també dirigia una consultora. Dormia 200 nits a l'any en hotels. I ara sóc feliç, visc a la neu i vaig a la meva feina esquiant.
P: Ho vas deixar tot, inclòs l'hotel?
A.B .: Ho vaig deixar tot. La meva filla tenia un problema d'assetjament escolar i vaig decidir que la meva vida no era això i que volia canviar de vida.
P .: Xampany a les pistes d'esquí?
A.B .: Xampany perquè en aquell moment calia donar un cop d'efecte. A Sierra Nevada hi havia cabuda per a més públic; hi ha clients per a tot. Des de llavors tothom ha millorat. És un efecte de la dinamització. Si tu et mous i els altres veuen que et funciona bé, hi ha qui et copien i es posen en marxa. I no només ens va bé a nosaltres, sinó a la resta que va decidir apostar per això. Vam descobrir que aquí hi havia matèria i que érem feliços.
P .: Què es deia de Sierra Nevada?
A.B .: Es deia que era un lloc de menor nivell. Es parlava del surf de neu i dels pantalons cagats, i nosaltres sabíem que no era així. Sabíem que els clients eren molt bons. Estem a prop de Marbella i la Costa del Sol ... I la gent veu un luxe en el xampany, però es pot beure xampany sense ser molt estirat. Nosaltres hem convertit això en natural i hem fet que aquestes coses es vegin naturals, a preus naturals i que la gent vingui a passar-s'ho bé. Està clar que Sierra Nevada és un referent i la vida està lligada a la neu i al sol.
P .: Hi ha xampanys per a tots els plats ...
A.B .: Sí. Des de lasanya amb espinacs, passant per hamburgueses i cigrons amb llagostins o llenties amb foie. El que volíem era acostar el xampany a les coses naturals des de la confort food fins a les hamburgueses. Hi ha gent que pren maduixes amb xampany i no lliguen tant ...
P .: Has trencat estereotips?
A.B .: Per als competidors érem com els anarcas del xampany. Arribem nosaltres que fèiem coses diferents amb xampany i ens divertíem fent-ho. Venia el príncep Felip i altra gent i venien a gaudir, perquè nosaltres no maridem el xampany amb els plats, el maridem amb un somriure ... Venem N'ice (juga amb el nom del seu altre restaurant) i un altre rotllo ...
P .: Heu apartat altre públic?
A.B .: El que volíem és que la gent s'acostés al xampany, no apartar cap nucli i vendre-ho a preu de cost; però sobretot volíem que la gent es divertís. Volíem vendre qualitat juntament amb calidesa. Era una època de crisi i volíem que la gent somrigués.
P .: Et decideixes a obrir el local en l'època de major crisi, obrir un snow de luxe.
A.B .: És cert, però volíem que fos per a tothom. Xampany a la neu accessible per a tots, que la gent s'acostés. Si tu no volies xampany et podies prendre una cervesa. Vam començar a vendre vida, que és el que jo necessitava, i creia que els altres ho necessitaven: deixar d'existir i viure.
P .: Per què a la part de baix i no a la plaça? La ubicació és força peculiar no?
A.B .: Al principi jo no venia a fer-me càrrec d'un negoci. Jo venia a dinamitzar i oferien llocs per la dinamització. Al final me'ls vaig quedar. Si arribo a saber que me'ls quedaria, hagués triat millor. Ara no puc ser més feliç. Vaig deixar-ho tot i vaig venir aquí. Em dedico al sector turístic i als hotels. I ara volem fer una dinamització sense cost. A Sierra Nevada creiem que hi ha un producte espectacular: sol, bon rotllo i la platja a uns minuts. Tenim pros i contres.
P .: Quantes ampolles veneu?
A.B .: Els dies normals, entre 35 i 60. I hem arribat fins i tot a més de 150. Ens dediquem a la vídua. Jo dic sempre que "el condol a la vídua cal donar-li sempre".
P .: I quan us quedeu sense xampany?
A.B .: Nosaltres som els xerpes. Agafem la motxilla i els esquís, ens carreguem les ampolles a la motxilla, pugem fins al lloc i baixem esquiant. Aquest és el nostre dia a dia. Esquiem per beure xampany.
P .: Cada dia feu el viatge?
A.B .: Nosaltres vam arribar a tenir dues o tres persones cada dia dedicades a traginar xampany o hortalisses, perquè tot ho fem natural, el fons de l'arròs o dels llagostins. I els llagostins van primer esquiant! (fa broma). Al currículum el primer que demanem és esquiar. Som els xerpes del xampany.
