L'esquí està de moda i cada vegada són més les persones que s'animen a practicar-lo, a gaudir de la muntanya i de la neu, fins i tot amb condicions extremes. És per això pel que, entre altres punts, és perillós esquiar; molta gent i generalment en unes condicions climatològiques no molt favorables, el que pot ocasionar l'aparició de certs riscos durant la seva pràctica.
Poden sorgir congelacions per aquestes temperatures extremes, així com cremades solars si no es porta la protecció solar màxima, fins a lesions de genoll, o cops al cap, entre les lesions més habituals. Esquiar implica baixar a gran velocitat la muntanya entre persones que potser no controlen igual que tu, o que s'interposen en el teu camí sense esperar-ho. Cal fer-ho amb cura ja que els xocs són freqüents.
Per això, com a primera mesura de prevenció és molt important comptar amb l'equip correcte i en perfecte estat, i a més saber utilitzar-lo, o si no comptar amb l'ajuda d'un expert que ens guiï. Es necessitarà roba abrigada, esquís o taula de snow, guants, ulleres de sol de categoria superior a 3, així com un casc.
Segons el parer d'Ubaldo Gutiérrez, metge de família que atén a l'estació de Sierra Nevada (Granada), el casc hauria de ser obligatori a l'hora de baixar per les pistes de neu, segons destaca donada la seva experiència. "Es veuen molts traumatismes cranioencefàlics greus per aquesta falta de casc i, més que portar les canelleres o altres proteccions, és millor portar el casc perquè les lesions que es poden produir per no tenir-lo són moltes vegades irreversibles i les més greus. Hauria de ser obligatori ", insisteix aquest especialista en una entrevista amb Infosalus.
A més, subratlla que la major part de lesions són per abast entre dues persones. "La persona que ha estat atrapada per un altre esquiador no ho veu venir, es colpegen, i es poden fer mal a les espatlles, o als canells, per exemple. També es poden realitzar fractures en les caigudes, sobretot a les espatlles, els genolls i canells. Esquiar és perillós. és un esport de risc i cal conèixer els riscos reals de l'esquí ", explica.
Per la seva banda, Pedro Manonelles, president de la Societat Espanyola de Medicina de l'Esport (SEMEDE), indica a Infosalus que el casc hauria de ser obligatori en nens, mentre que a la resta, almenys en les pistes de menor risc, és en la seva opinió d'ús recomanable.
Pel que fa a les lesions més freqüents en l'esquí, l'especialista en medicina de l'esport apunta a aquelles que es produeixen per traumatismes. "Tenen lloc amb més freqüència les lesions de genoll, generalment, esquinços greus de genoll amb trencament de lligaments creuats, laterals i meniscs, d'una manera combinada", precisa.
Al seu torn, l'expert assenyala que també són freqüents les lesions dels dits de les mans (la més freqüent la del primer dit), per enganxar-se amb el propi bastó. A més, diu que es produeixen ferides, contusions i fractures d'extremitats. Les de les cames, clavícula i extremitat superior són les més habituals, mentre que són menys freqüents les de turmell perquè es fan servir botes molt altes que protegeixen aquesta articulació, segons puntualitza Manonelles.
Els traumatismes cranioencefàlics en divers grau, encara que el més freqüent és la commoció cerebral, tenen una incidència del 2-4% de totes les lesions, indica al seu torn el president de SEMEDE. També adverteix que es produeixen cremades solars, conjuntivitis i lesions de la columna vertebral, donades les caigudes a gran velocitat o per l'impacte contra algun element sòlid.
Pautes per poder esquiar de forma més segura
Amb tot això, el president de SEMEDE aconsella les següents recomanacions per esquiar de manera segura:
1.- "La primera recomanació és la sensatesa, però com hi ha persones que no en tenen, la millor recomanació és fer cas escrupolós de les indicacions del personal de les pistes pel que fa als llocs pels quals es pot esquiar".
2.- Utilitzar material de qualitat adequada i adaptat a la pròpia grandària corporal i nivell d'esquí.
3.- Incrementar la dificultat de les pistes d'acord amb la millora de nivell de l'esportista.
4.- Alimentar-se adequadament abans d'esquiar.
5.- Evitar esquiar en situació de fatiga intensa.
6.- No esquiar en condicions climàtiques molt desfavorables.
7.- No esquiar havent consumit alcohol o estimulants.
8.- Evitar les situacions de molta concurrència d'esquiadors.
9.- No esquiar fora dels espais habilitats per a fer-ho.
10.- Si la persona esquia com a esport o de forma regular, o té alguna patologia crònica, cal fer un reconeixement mèdic per l'aptitud esportiva, amb continguts suficients i adequats per descartar patologies (especialment les de risc, com de mort sobtada) o per recomanar quin tipus d'esquí pot practicar el pacient crònic. "És molt important estar assessorat per un professional de l'entrenament o de l'ensenyament de l'esquí", sentencia.
