La Seu d'Urgell està situat en un enclavament ideal per als amants de l'esquí: hi ha més de 1.000 quilòmetres de pistes a menys de dues hores de viatge. Malgrat això, la majoria de viatgers prefereixen volar a Barcelona, que és a més de tres hores amb cotxe de les pistes més properes, i fins i tot algunes companyies aèries anuncien la Ciutat Comtal, que és costanera, com a destinació d'esports d'hivern. Per què? En un mercat dominat pels vols de baix cost, la infraestructura i la densitat de població que hi ha al voltant d'aeroports grans com el del Prat fan que les grans empreses es puguin permetre programar vols a preu baix, més atractius per als consumidors, encara que després hagin d'esmerçar més temps i dedicar més recursos per a arribar fins a la muntanya.

És el resultat d'una recerca de Pere Suau-Sánchez, professor i investigador dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i August Voltes-Dorta, de l'Escola de Negocis de la Universitat d'Edimburg (Regne Unit), que han analitzat dades de 104 aeroports i 3.407 estacions d'esquí d'Europa.

En els aeroports de muntanya, la majoria del trànsit aeri és de vols xàrter, en els quals les companyies ofereixen els seients en prevenda per mitjà d'agències, generalment associats a paquets de vacances. «Es tracta d'un tipus de trànsit aeri poc beneficiós per a l'economia de la regió», assenyala Pere Suau-Sánchez. «Les àrees de muntanya tenen activitats i indústries amb un nivell d'estacionalitat elevat. El cicle econòmic no és estable al llarg de tot l'any: els llocs de treball que s'ofereixen a l'hivern no són estables i això es tradueix en un benestar més baix de la població des d'un punt de vista socioeconòmic, i també en una dificultat per a fixar població en àrees de muntanya», explica el professor de la UOC, que conclou amb aquesta afirmació: «El trànsit xàrter reforça aquestes lògiques. Té una activitat molt intensa en moments determinats, però quan desapareix deixa de donar servei a la població local».

En canvi, els vols programats, especialment si es poden estendre més enllà de la temporada alta d'esquí, «poden donar servei no solament a l'activitat turística, sinó també a altres activitats i a empresaris, i d'aquesta manera poden millorar globalment la situació econòmica de la regió», argumenta Suau-Sánchez. «Per això», afegeix, «és important per als aeroports de muntanya potenciar els vols programats».

En aquest sentit, el seu treball busca revelar quins factors són més determinants per a la proliferació d'aquest tipus de trànsit aeri. Després d'analitzar les dades de 104 aeroports de muntanya, els autors han trobat que la proximitat a les pistes d'esquí —el punt fort principal d'aquests aeroports— no és el més important per als viatgers i les companyies aèries. Hi tenen més pes la població de l'àrea de servei de l'aeroport, la infraestructura —sobretot la llargada de la pista d'aterratge principal— i l'existència d'altres aeroports més grans a prop. Les estacions d'esquí a les quals permet accedir l'aeroport també són rellevants, però no tant per l'extensió que tenen i la proximitat com per la diversitat i la qualitat. Per exemple, «els resorts d'esquí que tenen més pistes disponibles per a principiants i una proporció més petita de pistes negres —les més difícils— atreuen un volum de trànsit més alt, ja que hi ha més gent que comença a esquiar que no pas experts», il·lustra Suau-Sánchez.

A partir d'aquests resultats, els investigadors recomanen als petits aeroports de muntanya, que no poden accedir al mercat de baix cost basat en avions grans, que se centrin en un servei prèmium basat en avions regionals, que permeti omplir les aeronaus i que ofereixi un accés molt ràpid a les estacions d'esquí. Aquest tipus de servei podria interessar a habitants de grans ciutats amb rendes altes situades en el mateix territori nacional. Per exemple, en el cas de l'aeroport d'Andorra - La Seu d'Urgell, «les destinacions més òbvies serien Madrid i Palma», apunta Pere Suau-Sánchez.

Segons els autors, els seus resultats poden ajudar les regions de muntanya amb aeroports petits a l'hora de portar a terme polítiques públiques que afectin el trànsit aeri programat. «És important intentar fixar població en aquestes regions i això passa per fomentar l'activitat econòmica al llarg de tot l'any. Per això pensem que és millor intentar atreure trànsit regular i no xàrter. Però aquest esforç ha de ser mesurat i s'ha de fer pensant molt bé quin trànsit aeri es motiva i quin tipus de companyies aèries s'està disposat a ajudar», comenta Suau-Sánchez. «L'ajut indiscriminat a qualsevol tipus de companyia aèria que porti trànsit no és necessàriament una solució a llarg termini per a aquests aeroports ni per a les regions de muntanya», conclou.