Primera golejada de l'era Flick (7-0)

El Barça de Hansi Flick ha arrencat de manera perfecta la Lliga, amb 12 punts sumats dels 12 possibles i passarà la primera aturada del campionat pels compromisos de les seleccions líder en solitari. La quarta victòria va ser, a més, una golejada convincent, fruit d’un futbol intens i efectiu, per 7 a 0 contra el Valladolid a l’Estadi de Montjuïc, amb gols de Raphinha, Lewandowski i Koundé, a la primera part, i de Raphinha (dos), Olmo i Ferran Torres a la segona. I encara en podien haver estat més perquè Olmo va estavellar dues pilotes al pal i Lewandowski un altre.

Una de les senyes del tècnic alemany Hansi Flick en aquestes primeres setmanes a la banqueta del Barça és que sembla que digui el que pensa i que fa el que diu. L’alineació era previsible. Va situar Marc Casadó al mig centre per suplir el berguedà Marc Bernal, lesionat en el partit contra el Rayo Vallecano, i va donar la titularitat a Dani Olmo, que dimecres havia revolucionat el partit amb la seva sortida a la segona part, a més de fer el gol de la victòria i que l’alemany havia elogiat. L’únic canvi relativament no anunciat va ser la tornada de Balde al lateral esquerre, en el lloc de Gerard Martín.

El Barça va sortir amb la intensitat de la segona part del Rayo, com si hagués après dels errors que va fer a Vallecas a la primera meitat. El primer gol va arribar al minut 20 i el segon al minut 24, però és que abans Olmo ja havia enviat un xut al pal i n’hi havien anul·lat un per un fora de joc per centímetres. Van ser dos gols semblants i un punt atípics. En el primer, Cubarsí va enviar una pilota profunda per a la desmarcada en diagonal de Raphinha, que va definir amb habilitat, i en el segon va ser Lamine qui va habilitar Lewandowski.

El Valladolid havia sortit a protegir-se amb dues línies molt juntes de cinc defenses i quatre migcampistes ben a prop de la seva àrea, com havia fet contra el Madrid al Santiago Bernabéu i que li havia anat prou bé, i es va trobar que els blaugrana hi trobaven espais entremig i a l’esquena.

S’intuïa una golejada. O que el partit hagués quedat enllestit abans de la primera pausa d’hidratació, si més no. Van succeir les dues coses. Els blaugrana van mantenir el nivell d’intensitat per pressionar en totes les línies de l’equip i van seguir guanyant tots els duels, i els castellans, si bé no van abaixar els braços del tot, sí que es van concentrar més a fer el menys dolorosa possible la derrota que sabien inexorable que no pas a buscar un improbable gol, per com anava el joc, que els donés alguna opció, més improbable encara, d’aspirar a treure’n res de positiu.

Koundé al temps afegit de la primera part, Raphinha dues vegades, Olmo i Ferran, a la segona van arrodonir l’exhibició de joc blaugrana, amb un Lamine Yamal que no va marcar, però que va tenir una actuació excepcional, amb dues assistències. La segona, pel tercer de Raphinha, va ser memorable des de l’arrencada, en recollir el refús d’un córner en contra, durant la conducció fins a l’àrea contrària, amb una pausa entremig per aturar els defenses i crear un espai al darrere seu, i la passada profunda que va fer arribar al brasiler que havia vist el buit que li havia creat. Raphinha va fer el seu primer hat-trick amb el FC Barcelona i de la seva carrera.

Després de tres victòries per la mínima, per 2 a 1, l’arrencada perfecta del Barça de Flick —corejat per bona part dels 44.359 espectadors que hi havia al Lluís Companys— ja té també la seva primera golejada amb un desplegament de futbol i actitud dels seus futbolistes excel·lent.