Pau Echaniz, un bronze cosit amb la creativitat de la Seu

Cosir és una activitat que requereix constància i habilitat. No fer-ho amb un simple botó, sinó dedicar-t'hi i crear el teu propi estil, Pau Echaniz (Sant Sebastià, 2001) va enfilar l'agulla dijous a la tarda per fer-la passar per les portes del canal de Vaires-sur-Marne i sumar un bronze olímpic que la delegació espanyola no s'esperava. I ho va celebrar amb entusiasme, com és ell, "un gèminis", com el coneix la seva mare, la urgellenca Laura Pal.

Echaniz ha viscut gairebé tota la vida a la Seu. "Va néixer al País Basc però ens hi vam traslladar quan tenia mesos". La Laura era llavors la dona de Xabier Echaniz, preparador de la federació espanyola de piragüisme, i de la seva relació van néixer el Pau i el Marc, el seu germà. "Els vaig voler posar noms catalans perquè jo ho soc", recorda.

Amb pocs anys, el Pau es va aficionar al piragüisme i, a la Seu, tenia un escenari de luxe per practicar-lo. D'aquella època parteix la personalitat que mostra avui en dia. La seva mare explica que "és molt extravertit, sempre de bon humor, tot i que té les seves arrencades de geni. A més, és molt afectuós, sempre t'està abraçant i fent petons, és molt agraït".

Però hi ha un tret que sobresurt dels altres: "té molta seguretat en ell mateix", explica. Laura Pal recorda que "quan va començar a fer piragües em deia 'mama, avui et portaré dues medalles'. I te les portava. Està molt segur del que vol i molt enfocat en els seus objectius".

La moda, el seu altre amor

Per això no va dubtar quan, fa tres anys, va decidir deixar la Seu per anar a viure a Euskadi. El seu pare és ara la parella de la triple medallista olímpica, la donostiarra Maialen Chourraut, que també l'ajuda en els entrenaments. I tots s'hi van traslladar. Laura Pal explica que "va trobar una escola de moda i s'hi va traslladar". De fet, si s'entra en el seu perfil d'Instagram s'hi troba tot un món, la moda "Ranger", el seu sobrenom en el món de la roba i també de l'esport.

La seva mare explica que "li agrada molt cosir, fer patronatge. Ha completat un curs de dos anys, n'està fent un altre i li queda un any per acabar. Hi ha agafat molta afició. Dissenya peces úniques en un estudi que s'ha muntat a Sant Sebastià i té molta creativitat. Ha heretat la faceta artística de la mare i l'esportiva del pare". I és que Laura Pal és dissenyadora gràfica i ara ofereix tallers en què "fusionem la part creativa i espiritiual, propera al mindfulness. Anem fent coses per créixer".

També reconeix que "el Pau va tenir molta sort de poder començar-se a entrenar de petit al Cadí, al Parc del Segre", i explica la seva amistat amb un altre dels olímpics del club a París, Miquel Travé, que el va abraçar efusivament en guanyar la medalla. "El Miquel és molt bo i sempre han anat a totes les competicions junts".

Ara el Pau s'ha canviat d'equip. Competeix per l'Atlètic Sant Sebastià i les coses no són tan senzilles. Com que a Euskadi no hi ha canals de piragüisme ha de fer dues hores de camí fins a Pau, en territori administratiu francès, per entrenar-se cada cop que ho necessita. Però hi posa constància, la mateixa que el dia en què va pujar al podi. Va entrar dotzè i últim a la final i va haver de sortir el primer, però això no li va restar ambició.

Així, la mare, que també va viatjar a París, explica que "jo només volia que fes una bona baixada, de la qual se sentís orgullós. Que no fes un toc a una porta evitable d'aquells que recordes tota la vida". Però l'actuació va ser espectacular, digna fins i tot d'haver guanyat l'or de no haver estat per dos punts de penalització. "Llavors vam haver de seguir com anaven sortint d'un en un, tots els altres. Com que vam veure que estava content de com ho havia fet, encara ens vam posar més nerviosos. Al final, sempre tens la il·lusió que pugui guanyar, però cal reconèixer que va ser una sorpresa total".

Després de tota la febrada de la preparació i dels Jocs Olímpics, "vindrà uns dies a la Seu i el tindrem per nosaltres", explica la Laura. La ciutat també el podrà felicitar per un vestit de luxe dissenyat i entallat a casa amb la paciència i l'esforç de molts anys.