Meritxell Ferré salta fins a la medalla de bronze a París

One shot, one opportunity, així denominava Meritxell Ferré i les seves companyes la rutina acrobàtica amb la qual han aconseguit revalidar el darrer bronze que la generació daurada de nedadores espanyoles es van penjar a Londres. I així va ser, les de Mayuko Fujiki han fet el més complicat, refer-se de la penalització d'ahir i realitzar un exercici acrobàtic sense cap errada per assegurar-se el bronze. El primer metall que es penja un esportista manresà en gairebé trenta anys, des que Manel Estiarte, Carles Sanz i Jordi Payà, es van endur l'or a Atlanta 96.

L'objectiu era clar, no repetir errada un dia en el qual encara eren més sagnants, ja que en la coreografia acrobàtica, les temudes base mark passaven a multiplicar la per 0,1 i no per 0,5 els elements que els jutges no consideraven ben fets. Afortunadament per elles, la coreografia ha sortit rodada. I no era fàcil, sobretot si es té en compte que el combinat espanyol havia exhibit en comptades ocasions aquesta rutina, que a sobre és segurament una de les seves assignatures a millorar.

L'equip espanyol ha optat per a canviar l'estratègia respecte a les anteriors rutines. Avui ja no es prioritzava la dificultat, sinó que s'apostava per la força i l'energia que desprenien mitjançant un dels seus punts més forts, l'expressivitat. Un altre dels canvis que ha funcionat de meravella ha estat el de rotar la saltadora. Ferré ja no era l'única nedadora que realitzava les acrobàcies fora de l'aigua, una nova mostra de l'aposta de l'entrenadora japonesa per mantenir l'energia durant tota la coreografia.

Quan la música d'Eminem ha deixat de sonar al Centre Aquàtic de París, Fujiki i les seves nedadores han esclatat d'alegria i emoció, i encara dins de la piscina, han fet pinya. Havien fet tot el que estava al seu abast per a donar la primera medalla a la delegació espanyola en una disciplina aquàtica, i només faltava que el veredicte dels jutges ho confirmés. El 267,12 els feia sumar més de 900 punts, i només restava esperar per a conèixer el resultat de les seves principals rivals, el Japó.

Les nipones es van llançar a l'aigua conscients del resultat que necessitaven per prendre el podi a Ferré i les seves companyes, però quan n'han sortit es van endur una sorpresa. Sense cap base mark, els jutges els han donat 252,75 punts, insuficient per superar l'equip espanyol. La medalla ja estava assegurada, només en faltava conèixer el metall.

Triomf de l'artística catalana

Però aquests Jocs no només han significat el retorn de nedadores catalanes al podi, sinó que han estat una oda a la grandesa de les seves nedadores i entrenadores. La selecció xinesa, dirigida per Anna Tarrés, ha confirmat tots els pronòstics i s'ha exhibit de nou a París. Amb una rutina espectacular i molt atrevida, han certificat un or que des de fa 24 anys només aconseguia penjar-se les nedadores russes, posant punt final a un dels dominis més grans d'un país en una disciplina olímpica aquàtica.

L'altra gran entrenadora catalana que surt reforçada d'aquests Jocs Olímpics és Andrea Fuentes. La vallenca ha portat als Estats Units a una medalla de plata que fa dues edicions semblava impossible. Fuentes ha apostat fort per l'originalitat i impressió artística, recollint ahir més de 3.000 pistes d'àudio per a compondre la melodia de la rutina lliure, i enregistrant-se ella mateixa tocant la bateria per a bastir la cançó que acompanyava les grans acrobàcies del seu equip.

Amb 17 anys, 8 mesos i 26 dies, Meritxell Ferré és la tretzena atleta menor d'edat espanyola que es penja una medalla a uns Jocs. La primera que ho fa en la disciplina de natació artística. Un present excepcional per una atleta que, com va dir a Regió7 quan es va conèixer que seria a París, està centrada a créixer i té entre cella i cella repetir experiència olímpica a Los Angeles.