Una de les revelacions enguany dels festivals de Venècia i Sitges ha estat aquest thriller centrat en una presó. De principi a fi l´espectador se sentirà immers en una història captivadora que molts ja consideren una de les pel·lícules espanyoles de la temporada. Partint de la novel·la homònima de Francisco Pérez Gandul, el director Daniel Monzón (El corazón del guerrero) ha tornat a oferir-nos un eficaç film de gènere que segueix, gairebé en temps real, el viatge iniciàtic de Juan Oliver per dins d´una presó. De fet, és un nou funcionari que s´ha presentat un dia abans de començar la feina per conèixer les instal·lacions, però el sorprèn un motí i queda tancat a la cel·la 211. Els perillosos presoners que l´envolten acaben confonent-lo per un d´ells i, fins i tot, es fa amic de Malamadre, el seu carismàtic líder. Vivint en una mentida constant, Juan haurà de jugar-se la vida a cada moment al mateix temps que protegeix la seva companya, que és a l´exterior i està embarassada. Daniel Monzón ha escrit el guió del film juntament amb l´eficient Jorge Guerrica- cheverría (El día de la bestia) i junts es van adonar que només un actor podia interpretar el personatge de Malamadre. Luis Tosar s´ha omplert de tatuatges i s´ha rapat el cap per a un personatge que li exigia una convicció absoluta com a líder de la revolució que emprenen els pitjors criminals. El paper de Juan Oliver no va ser tan fàcil d´identificar i, després de vuit mesos de càsting, van trobar Alberto Ammann, gairebé un desconegut, vist a Las flores del mal, que tindrà un nou paper a Lope, en què interpreta el virtuós dramaturg. En uns altres papers més petits també trobem Antonio Resines (Opera prima), Carlos Bardem (Che, Guerilla), Manuel Morón (El bola) i Marta Etura (Azul-Oscuro CasiNegro), companya sentimental a la vida real de Luis Tosar, tot i que en el film ho és del personatge d´Alberto Ammann.