Espanya es va acomiadar anit de l’Eurocopa a la tanda de penals deixant la sensació que l’equip que està formant Luis Enrique té molt futur al davant. La sort, però, li va ser adversa des dels onze metres. Locatellli i Dani Olmo no van poder fer els primers, Bellotti, Bonucci, Bernardeschi i Jorginho, per Itàlia, i Gerard i Thiago van encertar, però Morata, que havia fet l’empat durant el partit, va fallar.

El primer temps va acabar amb una pilota a la creueta d’Emerson després d’una passada d’Insigne en una ràpida jugada d’Itàlia, però durant els 45 minuts anteriors es va veure un partit molt diferent al que descriu aquesta acció puntual. Luis Enrique va deixar Morata a la banqueta i va situar Dani Olmo de fals davanter centre per obligar els centrals italians -els incombustibles Bonucci i Chiellini, 70 anys entre els dos- a sortir de la seva àrea i, així, crear espais que poguessin aprofitar Oyarzábal i Ferran Torres. L’invent va sortir a mitges perquè Espanya va exhibir molta mobilitat, però no va crear ocasions de perill.

Entre dos rivals als que agrada tenir la pilota i jugar mirant la porteria rival, els espanyols van fer sentir la seva veu amb més força que els transalpins. Els de Luis Enrique van demostrar perquè són l’equip amb més possessió del campionat, i amb Pedri controlant i enviant algunes assistències de luxe, Koke perseguint Verratti i Busquets tallant accions italianes, van obligar el contrincant a intentar fer pressions altes quan podia per agafar la iniciativa.

En el minut 14, Ferran Torres va xutar ras a fora, i en el 24 Olmo va tenir l’ocasió més clara, però el seu xut el va desviar Donnarumma. Itàlia, per la seva part, només generava sensació de perill en pilotes a l’espai a les que Unai Simon hi arribava abans que els davanters. I a darrera hora, Emerson va enviar la pilota al pal.

Aviat es va veure, a la segona part, que el voltatge del partit havia pujat. Busquets va enviar la pilota poc per sobre del travesser i, a la jugada següent Chiesa va posar a prova Unai. Dues ocasions que van precedir la diana del mateixa atacant de la Juventus, autor d’un bell gol al quart d’hora en recollir un refús de Laporte, que havia impedit que Immobile pogués avançar cap a la porteria hispana. A partir d’aleshores, les presses es van instal·lar al cantó espanyol i Itàlia es va dedicar a defensar-se i esperar l’ocasió per esgarrapar.

Luis Enrique va reaccionar fent entrar Morata i, al cap d’uns minuts, Rodri per per donar consistència al mig del camp en un moment del partit en el que el perill d’Itàlia eren els contracops veloços dels seus davanters. Espanya no es va arrugar, va voler la pilota i va tenir la seva recompensa en el minut 79 quan Morata va fer una paret en contracop amb Olmo i va batre Donnarumma per baix. Un empat que va conduir a la tercera pròrroga seguida dels ibèrics.

En el temps extra, Espanya va perseverar davant d’una Itàlia que ho continuava fiant tot a l’encert en un contraatac. El ritme va baixar, però no la tensió. I fruit de la intensitat, el martorellenc Eric Garcia va haver de deixar el camp amb molèsties musculars. El partit es va anar esllanguint, amb els dos equips evitant riscos per jugar-s’ho tot a la carta dels penals.