Montserrat Celades és ginecòloga especialista en reproducció assistida. Des del 1991 treballa a l’Hospital de Mataró, on és responsable de la unitat d’Endocrinologia Ginecològica i Reproducció Humana, i també de la unitat d’Histeroscòpia. Fa més de quinze anys que forma part de l’equip de metges especialistes del centre de reproducció humana FecunMed | CCG Manresa.

Per què va decidir especialitzar-se en reproducció assistida?

Perquè sempre m’ha interessat molt l’endocrinologia ginecològica, que és la part de la ginecologia que tracta els trastorns hormonals. Aquestes alteracions són una part fonamental en el diagnòstic i tractament dels problemes de fertilitat. També m’hi van portar diverses experiències personals viscudes en aquest camp.

Per exemple, quines?

Jo mateixa vaig ser la meva primera pacient estèril. I em vaig tractar amb èxit! I també he viscut diversos tractaments de reproducció assistida, amb els corresponents èxits i fracassos. Aquestes experiències m’han ajudat molt a comprendre i a apropar-me als meus pacients.

Vostè ajuda a moltes parelles i contribueix a fer realitat un projecte de vida: ser pares. Suposo que és una feina molt agraïda oi? Què és el què més li agrada de la seva feina?

El que més m’agrada és acompanyar a les dones i parelles en la seva lluita per ser pares, tant si aconseguim l’objectiu com si no. L’agraïment que transmeten quan els ajudes en aquesta època tan difícil de la seva vida és molt gratificant.

Té una llarga trajectòria en el camp de la ginecologia i la reproducció assistida. Com ha evolucionat en els últims anys?

La ginecologia ha anat millorant molt en el camp dels tractaments, cada cop més mèdics i menys quirúrgics, i més respectuosos amb les expectatives de les pacients. I la cirurgia és cada cop menys invasiva. Les tècniques endoscòpiques han evolucionat moltíssim en els últims anys i això fa que la recuperació dels processos quirúrgics sigui molt més ràpida. La reproducció assistida ha guanyat molt en eficàcia i seguretat per a les dones, així com les tècniques de cultiu, vitrificació i moltes d’altres que es realitzen al laboratori de reproducció. Tot això fa que cada embrió tingui més possibilitats de tirar endavant que anys enrere i poder evitar així els embarassos múltiples, prioritzant la transferència selectiva d’un sol embrió. Els resultats finals són cada cop millors i amb molta més seguretat per a les mares i els seus fills.

La infertilitat és un fenomen cada vegada més comú. Per què?

En la majoria dels casos es deu al retard de la maternitat. L’edat mitjana del primer fill a l’Estat espanyol en la dècada de 1980 era de 25 anys, i el 2020 s’ha situat als 31,2 anys. Actualment, moltes dones es comencen a plantejar ser mares a partir dels 35 anys, i a partir d’aquesta edat, sobretot quan se superen els 37-38 anys, la reserva d’òvuls de la dona ja es pot trobar molt deteriorada. I aquest problema és difícil de corregir malgrat l’existència de tècniques de reproducció assistida.

Els tractaments ginecològics han millorat molt, són cada cop més mèdics i menys quirúrgics

Quin tipus de perfil és el més comú a les clíniques de fertilitat?

La majoria són parelles en què l’edat de la dona se situa entre els 35 i els 40 anys i que fa un o dos que desitgen ser pares i no ho han aconseguit. També hi ha un nombre important de noies sense parella o amb parella femenina. I un tercer grup, cada cop més nombrós, són noies que volen congelar els seus òvuls per ser mares en un futur.

Quines opcions de tractament s’ofereixen actualment?

Les més habituals són les inseminacions artificials, les fecundacions in vitro, la preservació de la fertilitat (congelació d’òvuls), i l’ ovodonació. Cada tècnica té la seva indicació en funció de quin sigui l’origen de la infertilitat.

Reproducció humana, fertilitat, disfuncions ovulatòries, menopausa... són moltes les consultes que rep en el seu dia a dia, i de fet aquests aspectes també els treballa com a professora en cursos, escriu articles i participa com a ponent en jornades. Per exemple, demà serà una de les ponents de la jornada eWoman, a Manresa. Què exposarà en la seva intervenció i quin missatge vol donar?

Explicaré què m’ha portat a ser ginecòloga i especialista en reproducció, des del punt de vista de trajectòria personal i professional. L’objectiu no és fer cap xerrada mèdica ni cap consell reproductiu, sinó explicar les motivacions que m’han portat a aquest món, i com aconseguir el contacte proper amb les pacients i mantenir viu l’entusiasme per la feina ben feta i el treball en equip.

Ser dona en aquest sector és un avantatge o un inconvenient?

És un gran avantatge, sens dubte.