Beatriz Álvarez : «No podem renunciar als nostres somnis o aspiracions sense començar-los»

Llicenciada en Ciencies Quimiques per la Universitat de Barcelona, va estudiar també Direcció comercial i de vendes (Eada), Customer Experience (Esade), Comunicació eficaç i persuasiva (IESE) i Omicanalitat i e-commerce management (Esade). Des de fa vuit anys lidera el departament de customer service d’ICL a Súria. Previament, havia gestionat clients i distribuïdors, així com l’estratègia de la companyia en aquesta matèria, a Omya Clariana a Espanya per al sector de l’alimentació, la farmàcia i els cosmètics. Una trajectòria que es pot resumir amb un lema seu: «l’actitud és fonamental per poder aconseguir allò que vulguem».

Ens podria fer un resum de quin serà el contingut de la seva ponència?

Les dones encara tenim sostres de vidre. A poc a poc es van obrint escletxes i es va avançant en la direcció de sentir-nos empoderades i preparades per fer allò que ens proposem fer i sortir-nos-en amb èxit. El que vull transmetre a la meva ponència és que no és necessari tenir totes les respostes sobre on es vol arribar i que s’ha de fer en tot moment. El que si és important és anar fent petites passes per avançar cap al camí que volem seguir a les nostres vides, a nivell personal i professional.

És llicenciada en ciències químiques, és una professió amb paritat de gènere?

Soc Química per casualitat, vaig sortir de l’escola i no sabia què volia ser de gran, així que el meu pare em va orientar cap a una formació que desprès em mantingués diverses portes obertes, com podien ser la docència, la ciència o la investigació, entre d’altres sortides. Desgraciadament, a dia d’avui encara hi ha part de la societat que creu que hi ha carreres d’homes i de dones, però està de sobres demostrat que no és així. En el cas de les Ciències Químiques, tot i que hi ha més dones que homes que l’estudien, veiem que la representació de les dones en posicions directives del sector és menor.

Quins avantatges i dificultats li ha proporcionat a la seva trajectòria professional el fet de ser dona?

Al principi vaig tenir inconvenients per ser dona amb objeccions com que viatjar i dormir fora de casa era per a homes. O que el de les vendes era un sector masculí, i en especial, en sectors com els plàstics i els fertilitzants. No sempre ha estat senzill el fer carrera sent dona, però desprès d’una vida laboral de vint anys, trobes al camí persones que valoren l’esforç i la feina ben feta. I et valoren i t’ajuden a valorar-te fent que sumis als negocis, als equips i a la societat. T’ajuden a buscar les aportacions positives en l’àmbit personal i professional.

A Manresa acaba de fer-se públic un informe del Consell Comarcal del Bages que revela la mancança que existeix en graus superiors per a la formació que cal al territori en funció de la demanda de la indústria química. Falten vocacions?

Fa falta culminar una feina de base, a les escoles, a la societat i a casa, que cada cop és més latent. Som capaços de fer allò que ens proposem, encara que farà falta més o menys esforç. Però no podem renunciar als nostres somnis o aspiracions sense començar-los, només perquè ens costi una mica més que al del costat o bé perquè algú pensi que no som prou capaces, o que la feina que fem no és «cosa de dones». En el meu cas, de petita no vaig destacar en els estudis, i tot i que sempre vaig superar un curs per any, hi havia moments de dubte. Fins i tot em van apuntar a costura i a aprendre fer «feines de casa». Però haig de dir que tinc la sort de tenir un pare que va creure en mi en tot moment i que ell sempre em diu « no hem perdut fins que no deixem d’intentar-ho». I així vam aconseguir la carrera de Ciències Químiques, a base d’hores i esforç.

Què creu que es pot fer per convèncer més dones que s’incorporin als estudis de química, tant a la FP, com a la universitat?

No hi ha força més important per aconseguir alguna cosa que desitjar-ho. Si algú vol ser química, enginyera, cap de planta, investigadora o el que sigui ha de recordar la importància de ser fidel al seu objectiu i infidel a l’estratègia, com es diu. L’actitud és fonamental per poder aconseguir allò que vulguem.

La seva especialitat a ICL rau en la comercialització. Com va decidir aquesta orientació professional tenint en compte la seva formació en química?

La meva formació com a química va ser totalment accidental i he de dir que encertada, a la vegada. M’ha permès obrir portes a moltes branques diferents i m’ha donat eines de superació per a molts reptes. Però quan vaig acabar la llicenciatura tenia molt clar que no volia estar en un laboratori. Des de petita els professors i familiars ja sabien que era complicat fer-me callar i que la relació amb la gent era una cosa que portava de forma innata. Aquí rau part de l’èxit, que s’han de potenciar aquelles habilitats que tenim i combinar-les amb formació contínua i actitud.

S’han de potenciar aquelles habilitats que tenim i combinar-les amb formació contínua i actitud

Considera que ara és un bon moment per a la dona en els càrrecs directius de les empreses? Cal promocionar més la dona en aquests nivells?

A poc a poc la dona comença a fer-se visible, però en molt menor percentatge del què seria desitjable. Encara hi ha camí per recórrer. És important veure els reptes que assumim des de diferents punts de vista i això és possible amb opinions diferents, que en part es poden aconseguir sumant forces i coneixement tant d’homes com de dones en posicions directives en tots els àmbits. Però, sí, efectivament, encara hi ha molta feina a fer perquè les dones siguem més visibles al nivell de direcció.

Què recomanaria a les assistents a la jornada eWoman perquè puguin empoderar-se professionalment?

Que creguin en elles mateixes i en les seves possibilitats. No hi ha cap força més potent que creure en un mateix per aconseguir allò que ens proposem. I que ens ajudem les unes a les altres.

El sector miner ha estat tradicionalment una feina masculinitzada. És aquesta la seva experiència a ICL? En qualsevol cas, cal obrir la professió més a la dona?

A ICL es busca el talent. Sí es veritat que hi ha posicions on hi ha major percentatge d’homes que de dones, com pot ser en el que és pròpiament l’extracció minera. Però tenim dones en posicions de mineria, a la rampa, en geologia i en molts d’altres àmbits. Tot s’ha d’obrir a la paritat de dones i homes. La societat com a tal en sortirà reforçada.