L’Escairador és un projecte familiar que ha preservat i professionalitzat l’antic ofici d’escairador. La família Costa, de Cal Rosal, ha fet servir tota la vida el molí escairador per al consum propi. El pare, el Josep, li va ensenyar l’ofici a la Maria, la filla, i ara fa tres anys Maria Costa va decidir treure’n rendiment. Després d’una llarga trajectòria professional al sector de la producció i la realització audiovisual i publicitària, i especialitzada en projectes museogràfics a nivell nacional i internacional, la berguedana Maria Costa ho va deixar tot per iniciar un nou projecte de vida: recuperar l’ofici d’escairador i modernitzar-lo. El projecte agroalimentari se centra en el conreu de cereals, varietats antigues i autòctones, i la comercialització de cereals escairats, com el blat de moro.
Als 40 anys, està vivint una segona vida professional totalment diferent a la primera. Sent molt jove ja era una dona d’èxit. Tenia una bona feina en el sector de la producció audiovisual, la publicitat, projectes culturals... en una empresa on va anar escalant posicions i aconseguint metes. De cop i volta decideix fer un gir a la seva vida i arrencar un projecte nou: l’Escairador. Es converteix en una emprenedora del món rural i de la indústria agroalimentària. Per què aquest canvi radical?
Perquè de sobte, amb 36 anys, se‘m va despertar aquella llavor que m’havien sembrat els meus pares de petita: la pertinença al territori, el record de la pagesia, la bellesa de l’entorn, la riquesa natural de Cal Rosal. Tot i que la meva feina m’agradava molt i m’havia permès viure moltes experiències professionals i personals que em feien sentir realitzada perquè tenia camp per a la creativitat, em relacionava amb gent de prestigi, viatjava... va arribar un moment que vaig veure que no m’omplia prou, que ja no era el meu projecte vital. I per això em vaig plantejar tornar a casa, al Berguedà, i començar de zero un projecte rural.
Va deixar la feina i es va llençar de cap a un nou projecte. Tot un repte que explicarà com a ponent de l’eWoman, demà a Manresa. Coneixerem l’Escairador, que va néixer el 2018. Què és?
És el primer centre professional d’escairat de cereals de Catalunya, on fem tot el cicle complet: sembrar, collir, fer la transformació del producte i comercialitzar-lo. Vam recuperar un antic molí que separa la pellofa del gra, un procés imprescindible per convertir els cereals en un aliment més apte per al consum, ja que redueix el temps de cocció i en facilita la digestió. L’Escairador treballa amb varietats de cereals tradicionals locals i de proximitat, com ara el blat de moro del Berguedà i el blat forment roig o del Lluçanès, tots amb un alt valor nutricional i organolèptic. Ens agrada dir que són productes exòtics de proximitat, bons i saludables.
Darrere de l’Escairador hi ha innovació i ambició, perquè -juntament amb el seu company Jordi- no només ha recuperat un vell ofici i unes varietats antigues de cereals sinó que també ha convertit una petita finca agrícola familiar en un projecte agroalimentari sostenible en tots els sentits, oi?
És un projecte econòmicament viable amb un procés de producció respectuós amb l’entorn i en unes instal·lacions energèticament netes i eficients. L‘aposta per a un projecte petit autosostenible, treballant cereal, era clara: fer un producte singular, diferenciat i amb alt valor afegit.
L’acceptació del consumidor és bona?
És bona però és lenta. Fem un producte que la gent no té la necessitat de consumir-lo perquè no el coneix. El 90% de la població catalana no ha provat aquests cereals i d’entrada no els demanda. Sí que és cert que un cop arriben a nous consumidors i els tasten, agraden, i molta gent busca on els pot comprar, per cuinar-los o cuits, ja que en venem amb pots de vidre per posar facilitats als clients.
Quins són els canals de distribució?
La distribució la fem nosaltres mateixos, amb venda directa a l‘explotació de Cal Rosal, per mitjà de la pàgina web escairador.com, i a través de botigues del Berguedà, Bages, Solsonès, Lluçanès... A més, tenim molts clients restauradors, que aposten pel producte de proximitat i que per nosaltres són grans ambaixadors. A part dels cereals en gra també venem sèmoles, farines sense gluten, i aviat incorporarem una línia per fer pasta sense gluten. En aquest sentit, estem fent obres per ampliar l’obrador.
Amb només tres anys de vida han anat creixent, per tant l‘evolució de l’Escairador és bona?
Creixem a la velocitat que tenim capacitat de créixer. Ara mateix tenim més capacitat productiva que força comercial per gestionar. Estem treballant per arribar més enllà i donar a conèixer el producte.
L’Escairador ja és una peça més del puzle de productors del Berguedà. Treballen en xarxa?
Des del primer moment vam tenir clar que apostàvem per un projecte complementari, per no trepitjar ningú sinó fer xarxa. El Berguedà és una comarca excel·lent per ser productora agroalimentària i de fet hi ha molts bons productors. Potser el què falta és reconeixement com a territori productor i per això ens hem de moure. Ara, estem organitzant el primer mercat de productors del Berguedà, un aparador perquè la gent prengui consciència dels volum de productors que hi ha.
Als 36 anys, se’m va despertar la llavor que m’havien sembrat els meus pares de pertinença al territori
Quin és l’estat de salut del sector primari?
Està tocat, molt tocat. Hem de treballar per contribuir a una transformació i posada en valor d’un sector que estructura tot el món rural. És imprescindible un replantejament del sector primari, un canvi de model que eviti el despoblament i arreli la gent al territori.
Des de l’Associació de Dones del Món Rural, de la qual vostè n’és membre, s’estan fent accions en aquesta línia i també es treballa per reivindicar la dona rural. És encara una figura a l’ombra?
S’ha fet recorregut però encara queda molt camí per donar el valor que es mereix la dona rural. La dona sempre ha tingut un pes molt important en la pagesia però en canvi quedava invisibilitzada. Per sort, ha canviat molt, però encara hi ha explotacions on hi treballa la parella i en canvi el titular és només l’home.
Una discriminació de gènere que vostè no ha patit mai?
No. Jo venia d’un sector en què hi havia desigualtat però no tan evidents. Amb la meva anterior carrera professional mai no ens havien discriminat per gènere en el tema de sou. En canvi, al sector primari sí que passa. I a més, en aquest sector s’han congelat els sous per a tothom, per als homes, per a les dones i per a la mà d’obra barata. Té molt sentit reivindicar projectes que posin en valor la feina d’agricultors i ramaders, que donin a conèixer l’esforç que hi ha en gestionar l’entorn rural i fer que aquests projectes siguin sostenibles.
