Un centenar de persones s'ha aplegat aquest matí a l'Espai Plana de l'Om de Manresa en la quarta edició de la jornada eWoman que organitzen Regió7 i Prensa Ibérica, amb el patrocini de CaixaBank, ICL, Agbar, la clínica de medicina estètica Patricia Correa i l’Ajuntament de Manresa. La jornada ha tingut té com a objectiu servir de motivació i inspiració i enfortir la imatge de la dona mitjançant grans experiències sintetitzades en intervencions curtes. Durant la matinal s'han lliurat els guardons eWoman Trajectòria Professional by Caixabank a l’administradora de l’empresa bagenca Inoxforma, Elvira Garcia; el premi Igualtat, a la presidenta del Centre d’Esports Manresa; i el premi al Mèrit Esportiu, a la presidenta de la Federació Catalana d’Atletisme, Mercè Rosich.
La sessió l'ha obert Cristina Cruz Mas, tinent d’alcalde d’Ocupació, Empresa i Coneixement i Feminismes i LGTBI de l‘Ajuntament de Manresa, que ha recordat que l'eWoman d'enguany s'ha celebrat entre dues commemoracions feministes: el 19 de novembre, dia de la dona emprenedora, i demà, 25 de novembre, dia per a l'eliminació de les violències masclistes. Cruz ha recordat que "les emprenedores són una part important teixit empresarial" i ha lamentat les "desigualtats que encara persisteixen en la nostra cultura masclista". Cruz ha insistit que demà es fa manera global una "reivindicació de la vida lliure de violències" i ha afirmat que "per a una societat més justa i solidària calen jornades com la demà i també com la d’avui". Per a Cruz, "calen més dones referents per despertar vocacions", ha dit parafrasejant la científica Núria López Bigas en l'acte recent de lliurament de premis Regió7. "Hi ha més talent femení, però no es tradueix en mercat laboral, que s’ha estancat els últims tres anys", ha apuntat la regidora, que ha insistit que "persisteix el sostre de vidre per a les dones amb perfils tècnics superiors que volen accedir a càrrecs directius". Cruz ha reclamant "a igual talent, la mateixa retribució", i ha aportat algunes dades per al debat, com que al sector TIC "només hi ha un 12% de dones", ja que " les vocacions tecnològiques estan limitades entre les dones".
La jornada, que ha conduït la periodista de Regió 7 Queralt Casals, ha comptat amb la intervenció de tres professionals amb càrrecs directius en diferents sectors d'empreses amb presència a la Catalunya central, que han volgut compartir la seva experiència laboral i personal per servir d'inspiració a les dones assistents. Així, han estat enguany les ponents Cristina Arnau (directora del departament de Secretaria Tècnica i Planificació de Negoci de CaixaBank), Elisa Ocón (responsable de Projectes de Transformació de la Direcció regional de Catalunya i Balears d’Agbar) i Anna Forch (enginyera de rampes i integrant del departament d’Operational and Excellence d’ICL).
La primera en intervenir ha estat Cristina Arnau, que ha començat la seva ponència afirmant que "la diversitat suma". Arnau ha recordat que és filla d'un berguedà i d'una manresana, d'un enginyer topogràfic i una mare treballadora d'hisenda i professora d'idiomes. Progenitors que li van transmetre "valors de l'esforç, la perseverança i la igualtat". "La tercera paraula que vaig aprendre després de pare i mare va ser m’avorreixo", ha confessat Arnau, que ha relatat la seva llarga trajectòria professional a CaixaBank, on va entrar el 1998. Ha treballat en una oficina a Berga i més tard a l’auditoria territorial de l'entitat (només eren tres dones a tot l'Estat, ha dit), i a l'auditoria internacional, des d'on va poder treballar a les seus de Suïssa, Andorra i França. Va ser la primera auditora internacional de CaixaBank. I ho va ser estant embarassada: "és compatible ser mare i fer complir els teus somnis", ha insistit. Més tard ha format part dels serveis tècnics de negoci de la direcció territorial Catalunya de l'entitat i actualment és la cap de la Secretaria Tècnica i de Planificació de Negoci del banc. Una intensa carrera professional que fa que "ara ja no m'avorreixi", ha dit.
Arnau ha assegurat que aquest "camí d'èxit" ha estat possible gràcies al que considera un símil d'un castell, que té un pilar, la família; un tronc, l'empresa (on, ha insistit, hi ha proporció de dones directives molt més elevada que la mitjana del sector i on es fan concursos per meritocràcia i hi ha vigent un programa de diversitat) i el pom de dalt, que consisteix a "treure’s les motxilles, els estereotips, la manca de confiança, els prejudicis".
La següent intervenció ha anat a càrrec d'Elisa Ocón. Ha començat parlant dels records d'infantesa d'una noia canària que no volia jugar amb nines (unes joguines que encara avui, ha mostrat, mantenen ferris rols de gènere) i a qui agradaven els esports: futbol, basquet, voleibol... "Ho feia bé", ha dit, tot recordant com "ofenia" a alguns dels seus companys que els marqués un gol una noia. Ocón ha repassat també la seva trajectòria: el COU als Estats Units, en una sortida d'onze mesos que "em va fer la dona forta que sóc ara". Els estudis d'enginyeria mecànica a Leicester, en una classe de 50 persones amb només cinc noies. Més tard, la feina a l’institut Català de Tecnologia, on va treballar al servei d’enginyeria, i ja a Agbar, on ha ocupat responsabilitats en diferents serveis, des de responsable de la potabilitzadora de Palafolls, fins a l'actual responsabilitat. "Una dona en un món d’homes? Sí, estic convençuda que s'hi pot ser", ha dit Ocón, que ha recordat que a Agbar també hi ha dones operàries i mecàniques. A la seva empresa, ha dit, hi ha millores quan a la igualtat, però ha reconegut que "queda molta feina per fer". "Als meus fills els dic que poden fer tot el vulguin a la vida", ha conclòs.
Anna Forch ha agafat el relleu. La que s'ha definit com a catalano-menorquina ha recordat els orígens de la seva passió per la geologia i pel treball al subsòl. Va estudiar enginyeria tècnica de mines a Manresa, ciutat de la qual guarda molt bon record, ha assegurat, en un curs amb només sis noies de 40 alumnes. Va fer de becària a ICL, però la seva primera feina va ser al Grup Betón, com a auxiliar de facultatiu a les pedreres, on va aprendre a fer voladures i l'ús d'explosius. D'allà va passar a formar part de FCC, on ha pogut treballar amb enormes tuneladores. "L'encarregat em deia nena", ha recordat sense acritud. .Forch ha explicat les grans responsabilitats d'una feina que forada el subsòl de les ciutats, i respecte de la qual hi ha una gran pressió política, encara més després de l'ensorrament del Carmel. També ha explicat les seves debilitats, com quan va haver de fer una baixa perquè "havia petat". Un any més tard, però, ja tornava a la primera línia de les tuneladores. "He hagut de treballar moltes hores, i estar a casa sola amb els meu primer fill perquè el meu home treballava a fora. La conciliació laboral en la gran obra civil és molt complicada", ha assegurat. Amb la crisi, ha recordat, va haver d'anar a l'atur, però va trobar feina primer en una enginyeria de fibra òptica, i ja més tard a la construcció de la rampa de Cabanasses. Ara treballa al departament d’Operational Excellence d'ICL Iberia, en la recerca d’eficàcia en els processos organització. En definitiva, ha dit Forch, "he treballat en un món masculí, però mai m'he sentit apartada, potser he tingut sort, però sempre he mirat de ser una més i no destacar". A les assistents les ha encoratjat a "fer carreres tècniques".
Activitat de coaching
Després de les ponències ha arribat un moment per a l'aprenentatge directe gràcies a la consultoria barcelonina Cambyo, especialitzada en ajudar al desenvolupament de professionals i equips en termes com el lideratge, la comunicació, la presa de decisions alineades i la resolució de conflictes. Cambyo ha proposat una activitat per reforçar la confiança "com a motor imprescindible per a la igualtat". Els tres socis fundadors de Cambyo, Usoa Arregui, Alfredo Julià i Ignacio Alonso, han assegurat que la confiança és "una banqueta de tres potes", les tres imprescindibles per ser útil. "Quan se’ns presenta un repte hem de saber què composa la confiança", han afirmat. Voler fer-ho, convèncer-se que se sap fer i fer-ho. Aquests són els tres elements de la confiança, als quals cal afegir un pensament positiu, basat en prendre consciència de la pròpia abundància i no de les carències. Usoa Arregui ha exemplificat l'exercici de la confiança en un cas personal, quan va haver d'afrontar la venda de l'hotel del seu pare. "Vull fer-ho, ser fer-ho, ho faig". I amb aquest lema, els socis de Cambyo han proposat una "dinàmica d’alt impacte": doblegar una barra d’acer amb la part més tova del coll entre dues persones. Una dinàmica que ha requerit de "confiança en un mateix i en l’altre". Primer ho han demostrat Alonso i Julià i després han convidat dues parelles d'assistents a provar que era possible amb confiança.
El lliurament dels guardons
En el torn dels lliurament de premis, Moritz Castejón, director del centre d'empreses de CaixaBank a Manresa, l'ha donat a l'empresària navassenca Elvira Garcia, que ha agraït el guardó a Jordi Serra, propietari d'Inoxforma. "Si sóc aquí és pel Jordi, perquè va confiar en mi. He crescut sota el seu paraigües, ha cregut en mi com a professional i com a persona", ha explicat. També ha agraït el reconeixement al seu marit, "un alemany, molt estructurat, diferent de mi, a qui vaig conèixer treballant". També als seus pares. "El meu pare em va encoratjar molt, em va dir que havia de ser una dona independent. Papa, aquest premi és per a tu", ha conclòs Garcia.
Patricio Chacana, conseller delegat d'ICL Iberia, ha lliurat el guardó al Mèrit Esportiu a Mercè Rosich, que s'ha mostrat "molt orgullosa i satisfeta". Per a Rosich, la jornada eWoman permet "visualitzar les dones que hem volgut tenir la confiança de què hem parlat durant l'activitat. Dones com jo, de 70 anys, que encara lluitem i som perseverants". Segons la presidenta federativa, la primera en més de cent anys d'història de l'atletisme català, "avui fem un reconeixement a totes les dones de totes les edats que estem en el camí de tenir tots els drets". Un camí en el qual, particularment, ha dit, "l'esport m'ha transmès valors com la constància, la perseverança, el coratge. No m’he rendit mai per aconseguir el somni de ser presidenta de la federació". "La visibilitat és importantíssima. Hem de creure en nosaltres, ens hem d’empoderar, perquè som molt potents en tot allò que vulguem fer", ha assegurat Rosich.
L'últim guardó ha estat per a la presidenta del CE Manresa (també la primera en la centenària història de l'entitat), Ruth Guerrero. Li ha lliurat la gerent territorial de la Catalunya Central d'Agbar, Esther Guirado. "És un orgull rebre aquest premi, sobretot en veure qui m’ha precedit durant la jornada", ha començat Guerrero. La també enginyera ha recordat "els valors inculcats a casa, els de la igualtat. Mai he deixat de fer res per ser dona". "Ara presideixo una entitat d'una disciplina esportiva molt masculina. Però no ho vaig assumir pensant que seria referent de res", ha continuat". "Només ho vaig fer perquè és una entitat que m’estimo i necessitava una empenta. I ho estic donant tot". Guerrero ha assegurat que "potser no he viscut masclismes evidents perquè el meu afany per aconseguir el meu objectiu m’impedia veure-ho. Em sentia reconeguda i satisfeta per la feina que feia. Però ara veig que cal lluitar contra els micromasclismes i només estant en llocs de responsabilitat, per petits que siguin, serem capaces de canviar les coses, d'aconseguir la igualtat real i efectiva. Us encoratjo a ser valentes, i que les que sou mares, eduqueu els fills en la igualtat", ha dit Guerrero.
L'acte l'ha tancat l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, que ha evidenciat la seva satisfacció per uns guardons a tres dones amb qui ha compartit "moments de molta emoció. Sou persones que ho doneu tot perquè les coses funcionin i perquè ho facin amb una mirada diferent, una mirada feminista, que té en compte valors que no han estat tinguts en compte. Dones que feu una tasca impressionant". Aloy també ha agraït la jornada a Regió7 i a Prensa Ibérica, per posar de manifest "el talent del territori i el talent femení" i ha recordat que la regidoria de Feminismes està guanyant pes pressupostari. També ha celebrat que després de 130 anys, una altra dona, Maria Matilde Almendros, hagi estat nomenada Manresana Il·lustre. "Les dones fan bona feina sempre, però els homes s’han encarregat d’invisibilitzar-les al llarg de la història", ha lamentat l'alcalde.
