Quines eren les seves expectatives professionals d’estudiant?

Quan feia COU volia fer relacions públiques, però el meu pare, que era molt realista, em va fer veure que m’havia de dedicar a una altra cosa. I vaig estudiar Dret, sense massa passió, a la Pompeu Fabra. Va ser llavors quan Jordi Serra, propietari d’Inoxforma, i que buscava algú que parlés anglès, em va contractar. Per a mi era molt provisional, però el Jordi deuria veure alguna cosa en mi i em va fer anar passant per tots els departaments de casa. El primer viatge per al departament comercial va ser a Alemanya i em feia molt respecte, però el client em va sorprendre, perquè el que buscava era una persona professional, que complís els compromisos.

Viatja molt. En alguna ocasió l’han menystinguda professionalment per ser dona?

A Rússia es queden parats. Et coneixen de parlar per telèfon, però quan els tens davant i els dones la mà te la neguen. Hi ha cultures molt masclistes, però al final professionalment t’accepten.

És més difícil per a una dona al seu sector?

Sí, perquè has de demostrar que pots fer-ho. El client vol servei i qualitat. Al món industrial només hi ha homes. He estat en una fira a París aquesta setmana i les úniques dones eren les hostesses.

Què poden aportar les dones a la indústria com a directives?

No ho fem ni millor ni pitjor, sinó diferent. Al llarg de la meva carrera m’hi he trobat molt poques dones, però les que he conegut sempre són molt bones professionals. I n’hi ha que dirigeixen empreses de 3.000 treballadors.

Una dona ha de ser molt bona, doncs, per tenir èxit?

Crec que sí. És difícil fer el primer pas a la feina, perquè als homes se’ls fa estrany. Les noies normalment són les secretàries; hi ha molt poques dones directives i pocs càrrecs intermitjos.

Quin consell donaria a les dones que aspirin a arribar a un càrrec directiu al seu sector?

Que creguin en elles, que siguin treballadores, que es marquin objectius. No ens empoderarà ningú si no ho fem nosaltres. Ens cal molta dedicació, perquè per a una dona és molt difícil perquè som mares, i per molt que t’ajudi la teva parella la mare és la mare. Es pots ser mare i directiva, però has de sacrificar algunes coses perquè a tot arreu no arribes.

Sacrificis com quins?

Ser mare és el més important que he fet a la vida, però soc molt feliç amb la feina que faig. Ara bé, hi ha facetes, potser més socials, que has de deixar de banda, si és que tens una plena dedicació a la feina.

Han fet un bon tàndem amb Jordi Serra.

Sí, sempre m’ha deixat fer el meu camí. M’ha fet confiança i he intentat correspondre’l. Som de dues generacions diferents, i hem discutit molt, però el Jordi sempre diu que discutir és enriquidor.

Vicepresidenta de la Cambra i de la patronal del Metall, membre del Comitè executiu del Centre d’Estudis Metal·lúrgics... Les dones també manen a les associacions gremials.

És molt positiu que hi hagi més dones a les institucions, perquè hi donem un punt de vista diferent, ens fixem en allò que potser els homes no es fixen. El punt de vista femení comença a tenir pes. Hi aportem un aspecte diferent, enriquidor, menys formal i tradicional i més fresc. El món canvia molt de pressa i nosaltres hem de poder canviar al seu ritme.