L’enginyera Elisa Ocón (Santa Cruz de Tenerife, 1975) serà una de les ponents a l’eWoman. Especialitzada en tecnologia i gestió de l’aigua, és la responsable de Projectes de Transformació de la Direcció Regional de Catalunya i Balears d’Agbar.

Va cursar estudis superiors d’enginyeria a Anglaterra. Per què es va decantar per aquest àmbit?

Sempre m’havien agradat les matemàtiques, el dibuix tècnic, la física... Tenia molta curiositat per saber com funcionaven les coses, per què es movien, per què s’aturaven. Recordo tenir a les mans una caixa de pastilles Smint de les d’abans, que eren de plàstic, i pensar, per què si pressiono aquesta part blanca surt només una única pastilla? La vaig desmuntar i vaig entendre com funcionava. El mateix amb molts altres objectes com per exemple el moviment de les portes d’un autobús, per què i com s’obren i es tanquen?

Quan va començar, tenia dones referents en el sector amb qui poder-se emmirallar?

La veritat és que inicialment diria que no. Tot i això, potser hi havia dones empoderades amb qui jo m’hagués pogut emmirallar, però no eren conegudes o, com a mínim, a mi no em va arribar aquesta informació. Tots sabem que aquesta és una «feina d’homes», per tant, si entres al sector, és perquè realment t’interessa.  

El 2002 es va incorporar a Agbar, on ha ocupat diferents càrrecs al llarg del temps. Com van ser els seus inicis en la companyia?

L’experiència sempre ha estat molt positiva. Al principi pensava que rebria comentaris sexistes per part dels treballadors pel fet de ser una dona i ser la responsable d’obres, però al contrari, en cap moment es va fer cap comentari fora de lloc i he de remarcar que la relació sempre ha estat molt, però que molt positiva. Al final, si tens coneixements tècnics i tractes als treballadors amb respecte, reps el mateix el tracte. Al principi els hi xoca, sobretot als operaris, però quan veuen que tens els coneixements que exigeix la posició, et tracten com a qualsevol.

«El meu consell per a les dones joves és que decideixin el seu camí més enllà dels estereotips de gènere»

Des de l’inici, va tenir perspectives de creixement dins l’empresa?

La veritat és que quan ets jove i entres nova en una empresa, inicialment, no penses a tenir aspiracions, més aviat, estàs concentrada en desenvolupar la teva feina correctament perquè ja sabem que, en una «feina d’homes», a les dones se’ns exigeix més que als homes. De mica en mica, quan comences a tenir seguretat i experiència en el sector i veus que els teus responsables estan contents amb la teva feina, una part de tu comença a tenir perspectives de creixement dins de l’empresa, però això arriba amb el temps. 

Creu que el paper de la dona dins del sector ha evolucionat en els últims anys? 

Estic convençuda que el paper de la dona ha evolucionat en els últims anys i que ho ha fet molt, però, tot i això, no ho ha fet prou, encara queda molta, però que molta feina per fer. Igualment, aquesta evolució s’ha produït de forma més evident als càrrecs intermedis, aquí sí que hi ha hagut un creixement important, però en els alts càrrecs, tot i haver-hi un creixement, l’evolució ha estat molt més moderada. I si parlem de dones que puguin arribar a ser operàries o encarregades, aquí encara tenim més feina a fer.

Per tant, considera que encara queda camí per córrer per igualar les oportunitats laborals entre homes i dones dins d’aquest àmbit?

Sí, encara queda moltíssim camí per córrer per aconseguir equitat en les oportunitats laborals. Està clar que les coses no canvien d’un dia per l’altre, però no ens podem relaxar, hem de continuar treballant perquè les oportunitats siguin justes segons els estudis, els coneixements, les competències o l’experiència, més enllà de la qüestió de gènere. El dia que això deixi de ser notícia, voldrà dir que ja ho hem aconseguit, però, fins llavors, hem de seguir treballant per assolir una societat on el gènere no determini la teva progressió laboral. Sempre es parla d’empoderar a les dones, però jo crec que l’origen es troba a empoderar les nenes, des de ben petites. Els nens i nenes creixen junts, de forma que si ja les veuen com a iguals, l’esforç en arribar a l’equitat serà cada cop menor.

Quins consells donaria a les dones més joves per empoderar-se professionalment?

El meu consell a les dones més joves seria que elles mateixes siguin les que decideixin què volen ser en el futur, com volen guanyar-se la vida, que es deixin guiar pel seu instint. Si no hi ha més dones a la formació o ofici que els agrada, no han de patir, ja que és un camí que si realment tenen interès a fer-lo, el faran. A vegades el camí no serà fàcil, però s’acaba superant. Només han de creure en elles mateixes i seguir, seguir, seguir cap endavant sense importar el que puguin opinar els altres. La vàlua es prova amb fets i és aquí quan entrem nosaltres com a iguals.