Anna E. Puig, Maite Flores, Marina Riu i Judit Lucas tenen un denominador comú: són dones i patumaires fins al moll de l'os. Totes quatre són part activa de la festa i membres d'una comparsa des de fa temps. Ho tenen tot a punt per lligar-se fort les espardenyes de set vetes i sortir a la plaça amb els nans vells i els nans nous, respectivament.
Regió7 les ha convidat totes quatre a explicar la seva vivència dins de la festa i a conèixer quina és la visió que tenen del paper de la dona a la Patum. Totes coincideixen a afirmar que la presència femenina al rovell del Corpus berguedà està en creixement i consideren que la festa evoluciona de manera paral·lela a la societat, on la dona encara té poca representació principalment als espais de visibilitat i en càrrecs de responsabilitat. Defensen, però, que les comparses són totalment integradores i que, en general, no és té en compte la qüestió de gènere per formar-ne part. Les quatre patumaires han volgut deixar clar que parlen per elles, i de la seva experiència amb la festa i asseguren que les comparses dels nans nous i dels nans vells fa temps que possibiliten a tots els que truquen a la seva porta donar l'oportunitat a nous balladors a viure des de dins l'experiència de fer un salt a la plaça, indistintament de si es tracta de dones o d'homes.
Asseguren que amb el pas del temps, la situació ha evolucionat. I per exemple, ja fa anys que les nenes poden participar a la Patum Infantil i tastar les comparses i fer el salt a la festa gran si tenen ganes de continuar. Judit Lucas i Anna E. Puig, les més veteranes d'aquestes quatre patumaires i que van accedir a la festa per tradició familiar, recorden que, quan eren petites, les nenes no saltaven la Patum Infantil. «Jo m'ho mirava des de fora fins que vaig saltar a la Patum», explica Lucas, «perquè no hi havia cap alternativa». Per sort, ja fa anys que això és així, i la Patum Infantil amb nens i nenes, és on es formen els futurs patumaires. Un exemple d'això és Marina Riu, que després de debutar a la festa dels petits va entrar a la comparsa adulta dels nans nous. Per la seva banda, Maite Flores va entrar als nans vells el 2003, a través d'un amic. «Vaig demanar-li si podia fer un salt, perquè em cridava l'atenció i m'agradava, i des de llavors fins ara», afirma.
Encara que es mostren convençudes que la festa ha evolucionat quant a la integració de la dona, creuen que es pot anar més enllà. Totes quatre queden parades quan descobreixen una xifra: que només 13 dels 114 titulars que formen les comparses de la Patum són dones. Saben, però, que la xifra canviaria si es tingués en compte totes les integrants col·laboradores de les colles. «Costa que hi hagi més dones en espais de responsabilitat. Però segurament si mirem enrere, encara ens sorprendríem més de la poca quantitat de dones que hi havia a les comparses, ni com a col·laboradores i molt menys com a titulars», creuen. «No cal forçar-ho ni buscar quotes de paritat, perquè el millor de la Patum és que tot plegat acabi depenent de la voluntat i l'interès de cadascú. Evidentment triar per gènere, ni per una banda ni per l'altra, és positiu perquè després l'essència de la festa desapareixeria, que és que les persones s'hi impliquin perquè en tenen ganes», diuen.
En els darrers anys s'han pogut veure dones portant l'àliga, la primera cap de colla ,«i esperem que algun dia es vegi la primera gegantera i que hi hagi més dones de cap de colla», afirmen convençudes. «Amb el pas dels anys hem trobat que hi ha més noies que s'acosten a la festa, perquè la infantil obre una porta que abans no existia», refermen. A més a més, els assajos previs i oberts que es fan entre la majoria de comparses permeten a més gent entrar-hi sense barreres. «Potser sí que és cert que fa uns anys havies de conèixer a algú de dins per poder saltar, però cada cop això està quedant més enrere», asseguren.
El fet que el Corpus d'aquest 2019 s'hagi organitzat un salt de maces de lluïment de dones com a homenatge i record a les atrevides que van saltar d'amagat el 1960, fa la sensació d'evolució, segons les quatre patumaires. «Fa seixanta anys ho van fer sense dir-ho perquè per l'època hagués estat mal vist», creuen. Encara que troben molt encertada la proposta, també asseguren que, tot i que en el cas de les maces ha estat provocat, «també hauria pogut ser casualitat en alguna de les comparses de la festa, com per exemple amb els nans, on és un fet que passa habitualment. Entenem que l'objectiu seria que acabés sent un fet natural, sense que es forcés ni es busqués explícitament. Evidentment que cal reconèixer-ho i a vegades forçar-ho perquè passi i ens faci reflexionar sobre quina és la realitat, però segurament, amb el pas del temps, acabarà passant en totes les comparses on hi ha presència de noies», consideren.
Per altra banda, opinen que amb la revisió i l'actualització que s'ha fet en els darrers mesos dels reglaments de les comparses, queda clar que cap colla veta l'accés a noies. Totes quatre coincideixen a afirmar que no han patit cap discriminació dins de la festa pel fet de ser dones i creuen que les dinàmiques amb les quals funcionen dins de les seves comparses «són naturals i amb molta sensibilització per part de tothom en aquests aspectes». Troben positiu, però, que des del consistori es posin en marxa mecanismes com la formació per a la detecció de violència masclista a l'entorn de la festa amb la campanya impulsada pel govern de la CUP Vull la nit.
