20 de juny de 2019
20.06.2019
Regió7
PATUM

L'elegància d'un esperit inquiet

Isabel Cardona va ser una de les 8 dones que el 1960 van saltar maces de lluïment

19.06.2019 | 21:09
Isabel Cardona amb la carota amb què va saltar el 29 de maig del 1960, que era del seu pare

Un berguedà no se'n recorda, del primer dia que ha vist Patum, perquè sempre l'ha viscut». Aquesta màxima d'Isabel Cardona Martínez –que recorda el seu fill Xavier Güell–, demostra que per les venes d'aquesta elegant senyora hi corre pólvora i vidalba.

La senyoreta Isabel, com l'anomenaven els milers d'alumnes que durant anys van aprendre idiomes a les seves classes, primer a l'institut francès «de Barcelona, que vaig portar a Berga», i també a la desapareguda escola tecnicoprofessional de Sant Francesc, va ser una de les 8 dones que el dia 29 de maig del 1960 van esdevenir pioneres en fer un salt de maces de lluïment exclusivament femení a la plaça de Sant Pere mig d'amagat, juntament amb Rosaura Bonet, Mercè Barniol, Benita Badia, Maria del Carme Ribera, Paquita Rosset, Maria Rosa Subirana i Elisenda Rota.

Quan a Berga cap dona portava pantalons, ella sí. Filla de l'advocat Juli Cardona, que era membre de la Taula de Savis del bar del Patronat, és una enamorada de la festa des de petita. Avui serà a la plaça de Sant Pere per veure com unes altres 8 dones els reten homenatge. «Ja fa uns quants anys que la Patum me la miro per la televisió tot i que m'hi falta l'olor», diu somrient. Reconeix que el 1960 «vam obrir camí». Quan Rosaura Bonet li va proposar saltar «perquè sabia que jo era molt patumaire, estava molt contenta perquè no havia participat en res de cap comparsa, anava als passacarrers, això sí». Tornant cap a casa, va caure en un petit detall, i és que «no havia dit res a casa, no havia demanat permís i vaig pensar: com he pogut ser tan atrevida?». El seu pare no només no hi va posar cap objecció sabent la il·lusió que li feia sinó que li va deixar la seva pròpia carota per fer aquest salt històric. La mostra amb orgull a cal Cardona, la casa noble que forma part de la història de ciutat. Aquesta màscara ha servit ben poques vegades i tot i ser antiga sembla nova.

Cardona i les seves companyes es van vestir a les dependències del que actualment és el Museu Comarcal de Berga i en aquell moment era la seu judicial. No recorda gaires detalls de com va anar tot plegat. «Ho vaig trobar tot preparat», afirma. «Vam saltar com les maces del vespre sense música». I és que la popular tonada la va compondre Joan Trullàs Vivó el 1953, tot i que no es va estrenar a plaça fins al 1963, tres anys després del salt de dones.

Isabel Cardona és una figura poc reconeguda a la ciutat. Va ser pionera en fer aquest salt però les seves inquietuds la van portar a viatjar per Europa per aprendre idiomes i per formar-se en diferents disciplines humanístiques quan això a Berga no era gens usual que ho fes una dona. Als 18 anys va fer estades de diferents anys a Florència, Heidelberg, Brussel·les i Londres per aprendre idiomes (anglès, francès, italià, alemany). El 1964 es va casar amb Joan Güell i van tenir dos fills, en Joan i en Xavier. Després de criar-los i quan ja eren grans va fer realitat un somni: estudiar la llicenciatura de filosofia. Baixava a la universitat de Barcelona amb els fills. Es va llicenciar el 1993. El 2006 va fer el seu doctorat sobre la figura de l'eclesiàstic Josep Torres i Bages. I va obtenir un cum laude. Els dos títols pengen del que havia estat el despatx del seu pare, curull de llibres de tota mena, i també, és clar, dels volums del seu doctorat. Així com dels dos títols universitaris del seu marit. La casa va acollir el seu casament i una de les seves històriques estances està replicada al Museu del Cau Ferrat de Sitges.

Isabel Cardona, que afirma sense fer escarafalls que «no en parlo mai, de la meva edat», s'emociona en recordar que quan ella i el seu marit van ser administradors, el seu pare, Juli Cardona, que llavors tenia més de 70 anys, va saltar per primera vegada de ple a la plaça de Sant Pere sense dir-ne res per donar-los una sorpresa.

Aquest migdia, a la plaça de Sant Pere, acompanyada de la seva família, la senyoreta Isabel reviurà aquell moment cabdal de la festa que va omplir de goig i alegria vuit patumaires intrèpides que en aquell moment no van ser conscients que estaven fent història.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook