Joan Baptista Lambert i Caminal, (Barcelona 1884-1945) fou compositor, director i pedagog. Va començar els estudis musicals a la catedral de Barcelona, més tard va estudiar piano amb Joan Baptista Pellicer i Joaquim Malats, composició amb Enric Morera i Felip Pedrell. Durant l'Exposició Internacional de Barcelona de l'any 1929, va ser organista del Palau Nacional; més tard, director de l'Acadèmia de Música i de la Banda de la Casa Provincial de Caritat, de la Banda dels Mossos d'Esquadra i de l'Escola Municipal de Música de Granollers fins a la seva mort. Va compondre sardanes, sarsueles, peces simfòniques i obres de temàtica religiosa.
Sota la dictadura militar del general Primo de Rivera (1923-1930), explica l' historiador Enric Ucelay de Cal a Mossos d'Esquadra. Història i present, de l'any 2005, que «el Directorio Militar va potenciar els Mossos d'Esquadra com a expressió del catalanismo bien entendido. La liquidació de la Mancomunitat no afectava les Esquadres, que eren una institució de la Diputació de Barcelona. I la tradicional ordenança burocràtica dels Mossos, en la qual la Diputació pagava, Capitania (militar) controlava i el Govern Civil disposava, era la quinta essencia de la saviesa administrativa primoriverista».
El comte de Fígols, José Enrique de Olano y Loizaga, va ser nomenat pel Directorio Militar president governatiu de la Diputació barcelonina. Al final de l'any 1925 el comte de Fígols va regalar una bandera al cos de Mossos d'Esquadra de la qual fou padrina la infanta Beatriu de Borbó. Durant la dictadura primoriverista tots els ajuntaments del Berguedà van nomenar alcalde el comte de Fígols i la ciutat de Berga, el 22 d'abril de 1930, el va fer «alcalde Honorario y Perpetuo».
L'Ajuntament va acceptar l'oferiment de Joan Baptista Lambert, aleshores director de la Banda dels Mossos d'Esquadra, i per «200 pessetes de l'època» se li va encarregar la instrumentació i l'arranjament de totes les partitures de la Patum. Ucelay explica que la banda dels Mossos d'Esquadra es va constituir l'any 1927 i fou dissolta l'any 1930, quan amb la Dictablanda del general Dámaso Berenguer, que va reorganitzar aquest cos policial, li va treure algunes feines repressives i de policia política que havien hagut de fer fins aleshores.
Als anys quaranta del segle XX, una delegació de l'Ajuntament de Berga, va anar a Granollers a recollir les partitures de Lambert, que van dipositar al llavors arxiu de l'Ajuntament de Berga. Joan Casas va descobrir les partitures de Lambert i va difondre que es conservaven a l'arxiu municipal en el Programa de la Patum de 1981. Ricard Cuadra les va rescatar de l'oblit i les va interpretar en el Concert de Música Oblidada de la Patum del dissabte abans dels Quatre Fuets de l'any 1993 amb la Banda de l'Escola de Música de Berga sota la seva direcció.
Joan Casas i Ricard Cuadra expliquen que l'any 1930 el mateix Lambert va pujar a Berga per estrenar els seus arranjaments patumaires i va dirigir la Banda dels Mossos d'Esquadra, però foren àmpliament rebutjats. Lambert va compondre La Marxa Patum que es toca cada dimecres de Patum a la passada del migdia. Aquesta marxa es va estrenar l'any 1929 a càrrec de la Banda de les Esquadres, en la visita que varen fer a la ciutat de Berga el dia 25 de juliol del 1929.
