L'any 1971, en plena dictadura franquista, un grup de joves solsonins van recuperar el Carnaval de Solsona. En l'edició d'aquest 2020 es commemoren els cinquanta anys de la recuperació de la festa.

Una colla de solsonins, entre ells vostè, van decidir que era l'hora de plantar cara a una censura que havia suposat la supressió del Carnaval de Solsona des del 1939. Expliqui'ns com va anar.

La idea de recuperar el Carnaval va ser de Joan Subirà, conegut com a Joan de la Rossa. Érem un grup de joves que ja organitzaven revetlles, i un dia ens va dir, «per què no tornem a fer el Carnaval de la República?» Jo, d'entrada, li vaig respondre: «Ara, en plena dictadura franquista? Acabarem tots a la gàbia!». Però ens vam engrescar i el 1971 vam fer el primer Carnaval. I va tenir molt bona resposta de la gent.

Va ser el primer Carnaval del país que va desafiar el règim franquista?

Això sembla. I el primer Carnaval a reaparèixer al calendari festiu. També es diu que probablement és l'únic que encara conserva tota l'essència.

Com va ser el Carnaval del 1971?

Els actes principals eren l'arribada del rei carnestoltes, el sermó -que era molt esperat perquè era sàtira, tot i que s'havia d'anar molt alerta què es deia-, el ball de les contradanses, el repartiment de coca, figues i vi blanc, i la cremada del Carnestoltes el dimecres de Cendra.

Com ha evolucionat la festa al llarg dels anys?

S'ha mantingut l'estructura original però s'hi han anant incorporant novetats, algunes de les quals s'han convertit en icones del Carnaval de Solsona. A partir del 1974 es van anar creant noves figures per ampliar la família dels gegants, un dels elements més singular de la festa. A partir dels anys vuitanta van anar apareixent les comparses, identificades cadascuna amb la seva pròpia bata, l'uniforme carnavalesc solsoní. I un altre element singular és la penjada del ruc, que es va instaurar el 1985.

El Carnaval de Solsona manté l'essència de fa cinquanta anys però amb molts més actes i també molta més participació, oi?

I tant! Cada cop ha anat prenent més volada i tenint més ressò. És un dels carnavals reconeguts de tot Catalunya i atrau moltíssima gent. El cap de setmana de Carnaval els allotjaments de Solsona estan plens i per als restaurants és una bona setmana. Els solsonins viuen intensament els set dies que dura la festa i la gent de fora té curiositat per conèixer un carnaval diferent.

Quins són els trets distintius?

El bestiari, amb els gegants bojos de braços articulats, la música, les nombroses comparses amb bates de colors, la penjada del ruc... són característiques del Carnaval de Solsona que el fan únic. És un carnaval diferent que no té res a veure amb el de Sitges, Vilanova o Platja d'Aro, on desfilen carrosses espectaculars. A Solsona també hi ha disfresses, i també llueixen, però no és el què identifica el nostre carnaval.

Els solsonins se senten orgullosos del seu carnaval i el viuen intensament. Quins sentiments té quan veu aquest entusiasme?

És un honor veure que mou tantíssima gent, que els solsonins s'hi impliquen i participen a la festa, i que atrau molts visitants. He vist l'evolució de la festa, com ha anat creixent i constato que està més viva que mai, això és una gran satisfacció.

Vostè, com viu el Carnaval?

Ara ja m'ho miro una mica més de lluny. Vaig estar molts anys al capdavant, érem joves i ens hi involucràvem molt. Tinc 72 anys i visc la festa d'una altra manera. Els membres de l'Associació de Festes del Carnaval de Solsona són els que tiben el carro i fan molt bona feina.

És una festa que fa el poble...

És un Carnaval fet pel poble i per al poble. L'entitat organitzadora està totalment deslligada de l'Ajuntament de Solsona, que sí que col·labora i dona suport a la festa però està al marge de l'organització dels actes. Que no hi hagi interferències polítiques és un avantatge, tens llibertat per fer una mica el que vols. No sempre ha estat fàcil, però el Carnaval ha tirat endavant. Per exemple, vam viure el cop d'estat del 23-F del 1981, i vam fer Carnaval igualment.

Té una llarga trajectòria en el Carnaval, coneix bé la festa, i és una de les persones que han treballat per fer possible l'exposició «50 Carnavals de Solsona». Una mostra que permet endinsar-se en el temps i els records?

La mostra reflecteix l'evolució de la festa. S'hi pot veure un recull de fotografies des del 1971 fins a l'actualitat, que reflecteix el canvis amb el pas del temps. També s'exposen les partitures de les músiques del Carnaval, algunes bates de final dels anys setanta, sis motlles de fang de sis antics Carnestoltes, sermons vells i la medalla de la ciutat que va rebre l'Associació de Festes per part de l'Ajuntament, entre altres objectes. També s'exposa documentació que dona a conèixer que l'any 1592 ja es feia Carnaval a Solsona. És més vell que la diòcesi.

La seva implicació, durant molt anys, és motiu de reconeixement aquest any del cinquantenari. Serà el rei Carnestoltes. Content?

Sí, la veritat és que sí. Ja m'ho havien demanat altres vegades i havia dit que no. Aquesta cop, pels 50 anys, hi van insistir i ho vaig acceptar.