La Festa Major de Manresa ho ha resistit gairebé tot

La festa major és la celebració més significativa i important d'un poble o ciutat, generalment associada a un patró local, que se celebra en una època de l'any de bon temps i, com que és la festa més important, és la que aplega més actes, la majoria oberts al públic. Perquè tota celebració és un acte social i comunitari, i la festa major és l'exemple més significatiu d'aquesta socialització. Per això, en un moment en què s'han d'evitar els contactes socials celebrar un festa oberta a tothom és un oxímoron.

A la nostra ciutat, la festa major s'ha suspès o celebrat molt poc en èpoques de guer-ra o en moments de dificultats econòmiques o socials.

L'any 1909 els successos que van tenir lloc a Manresa, i a molts indrets de Catalunya, al final del més de juliol i que es coneixen amb el nom de la Setmana Tràgica van fer que l'Ajuntament, presidit aleshores per l'alcalde Joaquim Gomis, decidís suspendre la festa major.

Aquesta s'havia de celebrar, com marcava la tradició, els dies 30 i 31 d'agost, que aquell any s'esqueien en dilluns i dimarts. Manresa celebrava la seva festa més important en aquestes dates en commemoració del trasllat dels cossos santa de Sant Fruitós a Manresa. L'Ajuntament va aprovar a principi d'agost no celebrar la festa major «ab motiu de les circumstancies que en general s'atravessan y en senyal de dol pels successos ocorreguts a Catalunya y en particular a Manresa, durant la darrera setmana de juliol».

I és que els fets de la Setmana Tràgica, a part dels morts, un del sometent i cinc civils; dels quaranta-vuit detinguts i de les destrosses materials, vam provocar una profunda ferida en la societat manresana.

L'Ajuntament va decidir només fer actes religiosos amb l'assistència de tota la corporació municipal. La virulència anticlerical que va representar la Setmana Tràgica a Manresa, on es van cremar tres convents, el de les caputxines del carrer Talamanca, el de Sant Francesc al carrer Campanes i el de les Serves del Sagrat Cor a la plaça Montser-rat, va provocar un gran fervor religiós en l'àmbit de la ciutat que es va manifestar amb tot tipus de celebracions religioses.

Per aquest motiu, no és estrany que la corporació municipal fomentés actes de desgreuge a la religió amb un ofici el dia 30 a les deu amb un sermó a càrrec d'un jesuïta, que va atacar «les impies cafrades i que calia combatre l'anarquia que'n tots els ordres arreu domina y acabà ab un cant de ressorgiment y esperansa a n'el avenir de la nostra ciutat».

I el dimarts 31, un ofici de difunts a la mateixa hora en memòria dels manresans i manresanes morts l'any anterior i a la tarda una processó per l'interior del temple -tradicionalment es feia pels principals carrers del Centre Històric- dels cossos sants que al final de l'acte es retornaven a la cripta.

Es va celebrar el certamen ocellaire a càr-rec de l'Antiga Sociedad Pajaril, amb seu social al carrer Urgell, 32, un concert de l'Orfeó Manresà al teatre Conservatori i poca cosa més.

L'any 1932, durant la Segona República, es va aprovar la llei de la secularització que suprimia els símbols religiosos dels espais públics. Per això en el programa oficial de la festa major d'aquell any no consten els tradicionals actes religiosos (ofici, processó, missa de difunts...) i les festes s'anuncien en un «Programa Oficial de les festes cíviques que sota el patrocini de l'Excel·lentíssim Ajuntament es celebra a la Molt Noble, Molt Lleial i Benèfica Ciutat de Manresa dels dies 27 al 31 d'agost». Als anys següents tots els actes religiosos van ser organitzats per una comissió fora del programa oficial.

El cop d'estat militar del juliol del 1936 i l'inici de la guerra va afectar fortament la societat manresana i per això durant els tres anys no es va celebrar la festa major. Es van fer uns quants actes populars però sempre relacionats amb els difícils moments que es vivien.

Així, el 29 d'agost del 1936 es va celebrar al Kursaal un «Gran Festival Benèfic» en profit dels hospitals de sang de les Milícies Antifeixistes de Catalunya amb concert de la Unió Manresana, l'Ateneu Obrer Manresà, que va posar en escena El carro del vi, l'orquestra del Sindicat Musical de Manresa; els cantants Marc Redondo i Maria Teresa Planas, que van cantar «escollides composicions»; el dia 30, un partit de futbol entre el Manresa i l'Espanyol; el 6 de setembre, una cursa ciclista organitzada per Sport Ciclista Manresa i una cursa de vedells organitzada per la Penya Taurina tot a benefici de les Milícies Antifeixistes, dels que lluitaven al front i dels hospitals de sang.

L'Ajuntament, l'agost del 1936, va publicar una nota dient: «Considerem dia de treball el vinent dia 31 del mes (agost) que som [que era el segon dia de festa major] en atenció a les actuals circumstàncies».

La festa major del 1937 i la del 1938 tampoc es van celebrar i es va fer algun acte benèfic esportiu en favor dels menjadors infantils al Pujolet i poca cosa més.

En canvi, la festa major del 1939 es va celebrar amb «tota normalitat», i en van destacar els actes religiosos (completes, processó dels cossos sants i el pendó principal el portava el coronel de la Divisió Legionària, oficis a la Seu els dies 30 i 31, missa de difunts) i actes cívics com tronades, castells de focs, desfilada dels gegants i capgrossos, exposicions, sardanes, espectacles infantils, esportius, cinema i balls a l'envelat. Però, com constava en el programa, hi havia l'obligació «de engalanar los balcones y ventanes en manifestación de amor a los ideales de Fe y de Patria».