Les persones més properes a Lluís Corominas han convocat per aquest vespre (20 h) una concentració silenciosa a la plaça de Crist Rei de Manresa per donar suport al gendre dels Tous, després que s'hagi sabut que el TSJC hagi decidit repetir el judici que el va declarar no culpable de la mort d'un dels assaltants al xalet de la seva família l'any 2006. La convocatòria de la protesta s'ha realitzat a través de les xarxes socials.
Una galleda d'aigua glaçada per a Lluís Corominas
Això és el que va caure ahir a sobre del gendre dels Tous i la seva família quan van saber que el TSJC anul·lava el veredicte d'absolució del jurat popular perquè el considera "arbitrari", "insuficient" i únicament fonamentat en la "tergiversació" de la prova pericial. L'alt tribunal ordena repetir el judici amb un altre jurat. L'última paraula, però, la tindrà el Tribunal Suprem
La suposada por insuperable que el jurat popular va esgrimir per absoldre Lluís Corominas estava únicament fonamentada en la seva pròpia "tergiversació" de l'informe de salut mental. Per aquest motiu, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) qualifica d'"arbitrari" i "insuficient" el veredicte i ordena la repetició del judici, ara amb un altre tribunal popular.
El TSJC troba contradiccions en el cas
El lletrat que representa la víctima, Josep Riba, s'ha mostrtr satisfet per la decisió. El TSJC ordena que es torni la causa a l'Oficina del Jurat de l'Audiència per tornar a fer un judici oral davant d'un nou jurat perquè la motivació del veredicte és "insuficient i arbitrària".
Segons els fets provats pel jurat, el 9 de desembre del 2006 l'acusat Lluís Corominas --gendre i coordinador de seguretat privada dels Tous-- va acudir a l'habitatge familiar de Sant Fruitós de Bages (Barcelona) alertat per un auxiliar de control de la presència d'intrusos.
L'acusat, en arribar al lloc i veure dos presumptes lladres en un vehicle prop de l'habitatge, va disparar dues vegades amb la seva pistola semiautomàtica contra el cotxe i en va matar un "determinat per la por que sentia", segons el jurat.
La sentència del TSJC anul·la aquest veredicte perquè considera que no està prou motivat, "no només pel que afecta a l'apreciació de la circumstància de por insuperable, sinó també en el que respecta a la invencibilitat de l'error en l'agressió imaginària", en assumir que l'acusat va disparar perquè va creure veure's amenaçat.
La sentència del TSJC argumenta que la seqüència d'elements subjectius que justifiquen l'absolució de Corominas --por insuperable i legítima defensa-- entren en "contradicció lògica amb el conjunt d'elements objectius que el mateix Jurat va estimar provats".
Així, veu contradictòria la decisió perquè el relat dels fets provats descriu l'acusat com un professional de la seguretat privada que, després de conèixer la presència al lloc de membres d'una banda d'atracadors que probablement anaven armats, i sabent que la policia estava avisada, en lloc d'esperar que arribessin en vista que ningú necessitava auxili immediat, va decidir anar cap als presumptes lladres i disparar-los en veure que es disposaven a fugir.
Segons aquesta sentència, que posa en evidència la conclusió del Jurat, la declaració de l'acusat no era fiable perquè havia incorregut en contradiccions, la testifical del vigilant va suggerir que l'estat psicofísic de l'acusat era "perfectament normal" i una pericial ha conclòs que un home temorós no hauria anat directament al focus que li generava por.
En conclusió, segons el parer del TSJC, Corominas va mostrar amb la seva actuació "una capacitat d'acció evident, incompatible amb la paràlisi que la por provoca naturalment, en disparar un arma de foc contra els components del bàndol contrari".
En conseqüència, el TSJC considera que l'acusat "hauria de veure's enfrontat a la responsabilitat penal del delicte d'homicidi comès en grau que correspongués, del que resulta la transcendència del defecte de motivació denunciat i es justifica adequadament l'anul·lació del veredicte i de la sentència".
A més, creu que el dret de l'acusat de no patir un doble enjudiciament "no resulta afectat quan la primera sentència, que va ser absolutòria, és anul·lada en virtut del règim de recursos legalment previst i s'ordeni la retroacció de les actuacions".
Davant d'aquesta sentència del TSJC, es pot presentar recurs davant del Tribunal Suprem.
