La secció quarta de l'Audiència de Barcelona ha negat que les notícies de Regió7 publicades sobre l'exrector de Sant Vicenç de Castellet, David de Vargas, constituïssin una intromissió il·legítima al seu dret a l'honor i n'ha confirmat la veracitat. D'aquesta manera, el tribunal provincial desestima íntegrament el recurs que el mossèn havia presentat contra la sentència del Jutjat de Primera Instància 3 de Manresa, que s'havia manifestat en el mateix sentit.

LAudiència corrobora així l'"autenticitat" de totes les informacions publicades sobre la divisió que De Vargas va provocar en el si de la parròquia i conclou que el mossèn, amb la seva demanda, pretenia "matar el missatger". I és que, segons ressalta el tribunal, "el problema existia i el tractament periodístic va ser legítim". Per aquest motiu, l'Audiència confirma la imposició a De Vargas del pagament de les costes judicials del procés, inclosa la defensa de Regió7, que ha estat a càrrec de l'advocat manresà Josep Maria Descals.

Quan va presentar la demanda, De Vargas va sol·licitar una indemnització de 350.000 euros a la societat editora del diari (Edicions Intercomarcals) i a l'altra part denunciada, Gemma Homs, la familiar d'una feligresa que va expressar al diari la seva preocupació sobre les donacions econòmiques que la seva parenta oferia a De Vargas. En el seu recurs a l'Audiència, però, el rector va baixar la seva petició fins als 40.000 euros, quantitat que tampoc no podrà percebre ara amb la confirmació de l'absolució de Regió7.

Tal com havia fet el Jutjat de Primera Instància 3 de Manresa, l'Audiència analitza les notícies sobre De Vargas objecte de la denúncia, que informaven sobre els diversos conflictes que De Vargas, entre els anys 2007 i 2011, va anar causant amb un sector de la parròquia, amb l'Ajuntament i amb entitats del poble. En els seus raonaments, l'Audiència arriba a qualificar d'"inadmissible" la postura de David de Vargas, que considerava, per exemple, un atemptat a l'honor la notícia de la creació d'un grup crític contra la seva gestió. "Si per l'ús d'adjectius en la redacció d'una notícia s'hagués d'apreciar una lesió a l'honor de les persones no es podria publicar una línia als mitjans de comunicació", constaten els jutges de l'Audiència.

La sentència considera corroborat el caràcter "polèmic" de De Vargas ("ja que és una persona que no concita acords", assenyala) i afegeix que totes les notícies "tenien un suport i eren un reflex" de la realitat. "Que al senyor De Vargas li hagués agradat un altre tractament de la notícia (com diu ell en el recurs, en positiu) es comprèn, però no està en les seves facultats disposar de la manera com els diversos mitjans enfoquen els fets", li retreu també l'Audiència.

La sentència, d'altra banda, no entra a valorar la carta que el vicari general del bisbat de Vic, David Compte, va enviar al jutjat defensant David de Vargas. I és que, segons recorda l'Audiència, el vicari "va ser proposat com a testimoni per totes dues parts. Però no va comparèixer al judici i es va limitar a remetre aquesta carta".

La sentència justifica "plenament" la publicació de les informacions per la "projecció pública" que tenia De Vargas com a sacerdot. I es nega a valorar les notícies que el mossèn va presentar després de la demanda, ja que no es van poder discutir en el judici.