Molts veïns del Bages i del Berguedà que superin la vintena d´anys recordaran probablement demà què feien i on eren aquell 4 de juliol del 1994, quan el fum va inundar els carrers dels seus municipis i les flames van començar a destruir boscos i finques particulars d´arreu del territori. Aquell gran incendi, que va ser el resultat de la unió de dos focus declarats a Sant Mateu de Bages i a Gargallà, va durar cinc dies, va cremar gairebé 45.000 hectàrees, va mobilitzar centenars de voluntaris sense prou recursos i va deixar un gran sentiment d´impotència i de desolació a les zones afectades.

Des del 1998, any en què la Catalunya Central va tornar a registrar un incendi d´unes magnituds semblants, ja no s´ha produït cap més foc d´aquell tipus. Però tots els experts consultats assenyalen que, malgrat les millores en extinció que s´han guanyat d´aleshores, si avui es reproduïssin alhora tots els factors adversos que van coincidir aquell fatídic 4 de juliol, es podria tornar a encendre un altre foc d´aquell tipus.

El cap de la Regió d´Emergències Centre, Jordi Vila, assenyala que, vint anys després, la preocupació principal dels Bombers continua sent «la simultaneïtat de focs». És el que va passar aquell 4 de juliol: es van declarar alhora una gran quantitat d´incendis arreu de Catalunya, a causa d´unes condicions meteorològiques extraordinàriament adversa: temperatures de 40 graus, humitats baixíssimes per una llarga sequera i vents per sobre dels 30 quilòmetres per hora.

«Quan tens una simultaneïtat de focs en unes condicions meteorològiques com aquestes, és quan un d´aquests focs es pot convertir en un gran incendi forestal», adverteix Vila, que, per aquest motiu, no descarta que es pogués tornar a reproduir un escenari com aquell. De totes maneres, afegeix que els Bombers estan molt més preparats ara que fa vint anys per intentar combatre´ls. I no només pel que fa en nombre de mitjans, sinó sobretot per la preparació específica en dos temes claus: l´anticipació i l´organització.

«Tenim un grup d´especialistes en incendis forestals que estudia cada dia, amb totes les dades que té, quines són les zones de vulnerabilitat, per anticipar-nos al que pugui passar. Si, per exemple, tens més perill a les Terres de l´Ebre, ja acostes més mitjans en aquella zona», diu Vila. I, segons afegeix, «també hem evolucionat molt en l´organització. Ens hem dotat de moltes eines perquè quan, arribem a un foc, puguem estar organitzats en el mínim de temps possible. En això s´ha avançat moltíssim i hem pogut combatre molts focs abans que prenguessin dimensions importants». Fa dos anys, recorda, hi va haver dos incendis als Prats de Rei i a Sant Feliu Sasserra «que tenien un potencial de 15.000 hectàrees, però al final van cremar-ne mil, en el dels Prats, i prop de 400, en el de Sant Feliu». I conclou: «sempre treballem en això: evitar que un foc adquireixi dimensions com el del 1994: perquè llavors ja pots fer el que vulguis, però no el podràs aturar».

Amb tot, Jordi Vila adverteix que «en el tema de l´extinció s´ha tocat sostre. I on queda molta feina és en la prevenció i la gestió forestal». És el que opinen també la resta d´experts consultats. El coordinador de Protecció Civil de Manresa, Xavier Jovés, lamenta que «el bosc està igual de brut ara que fa vint anys, o pitjor. Cada cop hi ha més combustible, sense que ningú no li doni sortida». Per això, també veu possible que es donin les condicions perquè es formi un foc com el del 1994, «malgrat que els mitjans tècnics per fer-hi front siguin molt diferents».

Un incendi com el del 94 «podria tornar a succeir avui si es repetissin les condicions», creu també Josep Arola, excap dels Bombers a la Catalunya Central, encara que, afegeix, «el cop de puny dels bombers ara és més gran que el de fa vint anys». Tot i així, lamenta que Interior «els últims anys està renunciant a una sèrie d´elements que s´havien arribat a assolir», cosa que creu que va en detriment de la lluita antifoc. Arola assenyala com a negatiu el tancament de punts de guaita «perquè permetia que els guaites descrivissin com era una columna de fum abans que hi arribessin els bombers, i podien estar pendents que no apareguessin focus nous». I també lamenta que aquest any el parc de Manresa hagi perdut l´helicòpter fix de comandament, «ja que era necessari per poder estar en pocs minuts al lloc d´un incendi».