"No tinc cap interès a deixar carn enverinada al bosc, perquè això va en contra nostre: ens exposem que ens puguin clausurar l'àrea de caça i, a més a més, que se'ns morin els nostres propis gossos, ja que, durant la caça, els perdem de vista per la muntanya".

Amb aquestes paraules, l'expresident de l'Associació Guardiolenca de Caça Fernando V. G. va negar ahir davant de la jutge haver col·locat durant el 2012 esquers enverinats en diverses zones de l'àrea de caça de Sant Salvador de Guardiola, amb l'objectiu de matar els animals salvatges que poguessin depredar les espècies que volien caçar, bàsicament conills i perdius. Els esquers, formats per carn enverinada, van acabar matant catorze gossos de veïns.

També ho va negar l'altre acusat, Amalio P. L., cunyat de Fernando V. G. i exsoci de l'entitat. "Els animals depredadors no representen cap perill per a mi, sinó que són necessaris", va dir. "M'agrada respectar la naturalesa, ni tan sols tiro mai un paper a terra", va afegir.

Ningú no els va veure deixant la carn enverinada al bosc, però els Agents Rurals i la fiscalia no tenen cap dubte que van ser ells els qui van col·locar els esquers en diverses zones de l'àrea de caça de Sant Salvador, com ara Ca l'Enric de la Torre, el torrent de la Font del Boix, la Glorieta i els voltants de la urbanització Ca l'Esteve. Tots dos s'enfronten a una petició de fiscalia de dos anys de presó i a una multa de 4.800 euros. El cas va quedar vist ahir per a sentència.

Durant el juny i el juliol del 2012, els Agents Rurals van trobar fins a onze esquers, formats per trossos de carn camuflats entre la vegetació, impregnats d'un insecticida molt nociu, el metamidofos.

Aquell mateix any, entre el març i l'octubre, van morir catorze gossos de veïns de la zona com a conseqüència d'haver ingerit aquest tipus de verí. L'últim cas es va tenir lloc l'octubre amb la mort de set gossos d'un mateix propietari, motiu pel qual es va decidir suspendre la caça en tota l'àrea.

Pel que fa als animals salvatges, que eren l'objectiu real dels esquers, només es va trobar el cos d'una guineu. Però els Agents Rurals van explicar ahir que, molt probablement, van morir més exemplars. Els cadàvers, però, no van ser localitzats perquè haurien acabat morint als seus caus. "Els animals salvatges, quan es troben malament, tendeixen a refugiar-se als seus amagatalls i per això mai no vam trobar-ne els cossos", van explicar. El verí, van afegir, "era molt efectiu" i els esquers estaven col·locats expressament als passos naturals de la fauna salvatge.

Un comentari delatador

Els acusats eren els responsables de fer el manteniment de l'àrea de caça, que incloïa la instal·lació de menjadores i abeuradors i la poda de branques, entre altres tasques. Per això, es van convertir en els sospitosos de la col·locació dels esquers, sobretot arran d'un comentari de Fernando V. G. que donava per fet que el tipus de verí era líquid (en lloc de sòlid) quan encara ningú no li havia explicat aquest detall de la investigació.

D'incògnit, els Agents Rurals van seguir els dos acusats durant el 2013 i van observar que les seves rutes passaven pels mateixos punts on l'any anterior havien aparegut els trossos enverinats de carn. Uns esquers, segons els Agents Rurals, que desprenien una forta olor, la qual cosa no hauria passat desapercebuda pels acusats, en cas que no haguessin estat ells els autors dels fets.

A més, els Agents Rurals van localitzar als voltants dels esquers burilles de cigarreta de la marca que fuma Fernando V. G. i també un sobre extraviat on figurava el nom d'Amalio P. L. Un altre indici va ser la localització de roderes d'un dels vehicles dels acusats en aquests indrets.

Tot i així, durant els seguiments fets el 2013, els Agents Rurals no van enxampar els acusats deixant cap esquer, i és en aquest punt on ahir es va fer forta la defensa: no hi ha cap testimoni ni cap prova directa que els processats haguessin escampat els esquers el 2012. Segons va manifestar el seu advocat, l'acusació dels Agents Rurals i de la fiscalia està basada en meres sospites infundades.